Més que un univers

L'estudi de les indústries de l'entreteniment i la seva producció no es pot deslligar d’un cert acostament a les circumstàncies socials, culturals i econòmiques que les envolten. Els recursos que fan circular les indústries per a l'entreteniment popular influeixen i es veuen reflectits en factors econòmics i sociopolítics, en tendències socials i en corrents subterranis de la cultura.

Un magnífic exemple d'estudi històric sobre una de les formes essencials de l'entreteniment massiu del segle XX que no perd de vista com es retroalimenten el talent individual, la cultura, l’entreteniment i els condicionants econòmics i institucionals és l’assaig de Sean Howe Marvel Comics. La historia jamás contada, aparegut recentment de la mà de l'editorial Panini.

En el seu llibre, Howe relata de forma exhaustiva la història de Marvel, l'editoral nord-americana que, al llarg de més de mig segle, va posar en circulació herois de còmic tan reconeixibles com ara Spiderman, l'increïble Hulk, els Quatre Fantàstics i el Capità Amèrica, entre molts d’altres que han marcat indiscutiblement la cultura pop del segle XX i ho segueixen fent en el XXI, tenint en compte l'èxit recent de pel·lícules com The Avengers o The Amazing Spider-Man.

En un número anterior de COMeIN abordàvem el tema dels mons massius de ficció, posant com a exemple l'Univers Marvel. Com a informació per als no iniciats en el món del còmic, paga la pena assenyalar que l'univers creat pels responsables del guió i el dibuix dels productes Marvel, caracteritzat per la continuïtat coherent de personatges i situacions possibles i per la infinitud potencial del seu cosmos narratiu, és una descomunal obra d'enginyeria narrativa, de vegades guiada per la improvisació, però gairebé sempre subjecta a un esquema marcat a parts iguals per l'exploració de tendències de mercat a la recerca de la màxima rendibilitat i per la inquietud artística dels seus responsables. Encara que l'entusiasme no sol ser recomanable per analitzar un producte d'entreteniment massiu com l'Univers Marvel, la veritat és que, per poc que s'indagui, no resulta difícil arribar a la conclusió que, potser sense pretendre-ho de forma conscient, els nombrosos creadors que van contribuir al seu desenvolupament van fer molt més que històries senzilles per entretenir els xavals.

A les pàgines de Marvel Comics. La historia jamás contada, Howe reflecteix perfectament aquesta tensió entre l'estratègia purament industrial de la companyia i l'impuls creatiu i artístic dels qui hi van prestar els seus serveis. Al llarg del relat de la història de Marvel, veiem, sens dubte, que la seva intenció no ha estat una altra que crear, consolidar i explotar una base creixent de clients (lectors), però també contemplem que, en el procés, la companyia ha donat forma a una fenomenal obra destinada a perdurar en el temps, més enllà del consum eventual de joves lectors o del consum aviciat i hiperconscient de lectors nostàlgics. En la seva descripció del devenir històric de l’empresa, l'autor traça un recorregut per la història de Marvel en el qual destaca la vitalitat fundacional dels anys seixanta, amb les seves llums (els grans personatges i els moments d'enorme alçada artística de les seves produccions) i les seves ombres (la precarietat laboral i el menysteniment d'alguns dels seus més insignes creadors); el caos productiu dels anys setanta, en el que les convulsions socials i culturals d'Amèrica es van traslladar, també, als còmics de consum; la institucionalització dels anys vuitanta, i la decadència dels noranta.

Però també apareix una altra tensió, que pot interessar a un públic més ampli que el format pels afeccionats més vehements als còmics. És la tensió que neix del convenciment per part de la companyia que el paper era un suport amb data de caducitat. En efecte, els responsables de l'empresa van incrementar amb el temps, els seus esforços per treure als superherois del paper per disseminar-los als mons més rendibles de la televisió i el cinema. Potser si aquests responsables haguessin sabut que, per molt que trigués, arribaria el moment en què la tecnologia audiovisual permetria reflectir amb fidelitat els mons i les accions al·lucinants dels seus personatges al cinema, haurien estalviat molts disgustos als seus consumidors més fidels i compromesos, que, al llarg dels anys vuitanta i noranta del segle XX, van haver de ser testimonis pacients i resignats d'intents dolorosos per portar l'Univers Marvel al terreny dels mitjans audiovisuals.

Precisament quan relata les vicissituds de l'empresa en aquesta cerca desesperada de l’ampliació del negoci editorial a les indústries de l'audiovisual, és a dir, quan els responsables de les estratègies comercials de Marvel són plenament conscients de l'enorme potencial de les seves creacions com a personatges transmedia, el llibre d'Howe deixa de ser un relat de la intrahistoria de la companyia plena de detalls més o menys escabrosos sobre la relació dels individus genials que hi van treballar, per convertir-se en un vibrant thriller sobre el món empresarial. El llibre de Howe passa així de ser un llibre per a gaudi d'afeccionats a ser una obra de referència per entendre les dinàmiques de la indústria de l'entreteniment al món contemporani.