Hi ha moltes formes de despertar l’interès dels públics en una pel·lícula o producte audiovisual: tràilers, teasers, diferents tipus de cartells... Algunes d'elles han passat a millor vida, com els fotocromos o affiches. Unes altres, com el pòster, han viscut moments millors.
Si en la meva anterior trobada amb els lectors de COMeIN vaig escriure sobre un documental consagrat als dies de glòria del VHS, Rewind This!, en aquesta ocasió porto de nou una referència igualment nostàlgica. Es tracta del documental Drew: The Man Behind the Poster, un retrat històric i reivindicatiu de la figura de Drew Struzan, artista al qual molts lectors només reconeixeran si diem que és el creador dels cartells de pel·lícules mítiques com Star Wars, E.T., Back to the Future, The Goonies, la trilogia d'Indiana Jones, o el que està considerat unànimement com una obra mestra del cartellisme: el pòster per a The Thing de John Carpenter, que, si la llegenda que ell mateix s'ha encarregat de difondre no és falsa, Struzan va realitzar en una nit i sense haver vist ni una sola imatge de la pel·lícula.
En el documental intervenen mestres del cinema i del màrqueting cinematogràfic com Steven Spielberg i George Lucas, directors més recents que van créixer sent fans de Struzan com Guillermo del Toro o Frank Darabont, i actors als quals l'artista va immortalitzar en cartells inoblidables com Michael J. Fox. Tots ells coincideixen a assenyalar que el talent majúscul de Struzan va contribuir de forma decisiva a fixar per sempre les pautes de recepció d'aquests títols clàssics o de culte. Per exemple, la nostra experiència com a espectadors de Back to the Future ha quedat marcada per la postura i l'expressió de la representació que Struzan va fer de Michael J. Fox. Per dir-ho d'una altra manera, els meravellosos treballs pictòrics de Drew Struzan van ser, sovint, el manual d'instruccions de lectura de la pel·lícula a la qual feien referència.
Drew: The Man Behind the Poster acaba, com passava en el cas de Rewind This!, amb una coda nostàlgica de to elegíac que afirma amb contundència la mort de l'art del cartellisme cinematogràfic. Al dolor dels afeccionats per la retirada de primera línia de Struzan, se suma el fet que resulta evident que, amb comptades excepcions, la bellesa dels cartells de cinema està en franca retirada. No obstant això, la creativitat en el camp del cartelisme relacionat amb l'audiovisual segueix viva. Encara que viu fora dels circuits tradicionals del màrqueting audiovisual. Un exemple d'això és el magnífic llibre Star Trek: The Art of Juan Ortiz, en el qual el dissenyador i il·lustrador Juan Ortiz recrea cadascun dels episodis de la sèrie Star Trek (1966-1969) en forma de pòster cinematogràfic. El llibre mostra clarament que existeix un públic que segueix valorant el pòster de cinema com una peça amb valor intrínsec, com també ho demostra el fet que un pòster de la pel·lícula The Cabin in the Woods d'edició limitada, obra de l'estudi Phantom City Creative, es cotitzi a eBay a 800 dòlars.
Al cap i a la fi, els afeccionats al cinema també són col·leccionistes compulsius, no? Això és el que semblen pensar els responsables editorials de la revista britànica Empire, una de les capçaleres més difoses i prestigioses del món pel que fa a la divulgació i promoció del cinema. L'últim número d'Empire, amb data de 30 de gener de 2014, ha aparegut amb vint-i-cinc portades diferents (sí, vint-i-cinc, no és una errata). Cadascuna de les portades consisteix en un personatge de la pel·lícula X-Men: Days of Future Past, futur quart lliurament de la saga X-Men. Les vint-i-cinc portades juntes formen una gran il·lustració que, sens dubte, tindrà una edició com a pòster i, per tant, vida pròpia.
Aquesta estratègia editorial d'Empire ha estat criticada per molts afeccionats que la consideren excessiva. La revista diu als seus lectors: “compra la teva portada favorita” i no, com hauria fet amb un nombre més assumible, “col·lecciona-les totes”. Però col·leccionar-les totes és, precisament, el que farien gustosament molts lectors. D'aquí les crítiques a la desmesura de la proposta. Amb crítiques o sense elles, la maniobra d'Empire ha suposat un enorme increment de la presència de la revista i de la pel·lícula a les xarxes socials en els últims dies de gener.
En els seus estudis sobre narrativa i textualitat, Gérard Genette va desenvolupar el concepte de paratext com totes aquelles produccions que acompanyen i reforcen al text. Són productes “que no sabem si hem de considerar-los o no com a pertanyents al text, però que en tot cas l’envolten i el perllonguen precisament per presentar-lo”. En el cas de l'audiovisual, i especialment en el cas del cinema, les produccions paratextuals són tot un món per al consum i la implicació de lectors, aficionats i interpretants. Un llibre d'il·lustracions inspirades en Star Trek, un pòster d'edició limitada de The Cabin in the Woods, una col·lecció de portades al·lusives a X-Men: Days of Future Past o, fins i tot, una foto-teaser de l'actor Peter Capaldi encarnant al Dotzè Doctor de la sèrie Doctor Who filtrada a les xarxes socials són objectes valuosos per als usuaris de l'audiovisual. Valuosos perquè perllonguen el gaudi del text principal; valuosos també perquè són el terreny en el qual es projecta el consum cultural actiu (n'hi ha prou amb pensar en quanta activitat fan en forma de remix es desenvolupa en aquests suports). Aquests productes no són cinema ni televisió, però són tan importants per l’espectador com si ho fossin.
Citació recomanada
SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. La importància del que no és. COMeIN [en línia], febrer 2014, núm. 30. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n30.1408
