Acaba un semestre més. I possiblement avui vols escriure alguna cosa diferent que no sigui un article d’opinió, que parla de coses que passen a fora, i el vols fer de coses que passen a dins. Com a professor, tanques carpetes mentals, d’assignatures, de missatges amb consultors, com si fos el final d’unes colònies. Més que una carrera, a voltes pot semblar una cursa.
I, si tens una estona entre el tancament d’actes i la planificació d’un nou semestre, t’atures i penses. I proves a tornar a pensar mentre un ministre, lluny cada cop més lluny, vol obrir una capsa de Pandora que estava prou tranquil·la, sobretot a les presencials. I també et planteges el teu futur, i el de la teva disciplina. I, com cada semestre, la gran carpeta, en el meu cas. El Treball Final de Grau, o més conegut com a TFG. Que què és el TFG? Per on puc començar? Sí, la definició més formal ens pot fer dir que en el grau d’Informació i Documentació és el treball que, repartit en dues assignatures, tanca el procés d’aprenentatge i en fa una de les principals evidències per a fonamentar que s’han assolit les principals competències. Però això tan sols és una definició i no ho diu pas tot.
Què és més, doncs? Doncs és un repte de superació. En alguns casos és la demostració als companys de feina que el que s’ha fet estudiant prenia sentit. Que s’han millorat les capacitats. Que ara, com a futur graduat, es podran posar en marxa i en pràctica molts nous projectes. Que això sí que era una inversió en talent, que no es pot computar en cap balança de càlcul que un Excel intenti mesurar. Però també, i en som conscients, són aquelles hores que restes a la teva família. Aquella estona que et tanques en tu mateix (o ho proves de fer) per a poder enllestir quelcom d’una dimensió important. És aquell 30 minuts que no veus, i és aquell després de sopar que s’allarga més del que voldries. I és aquella pel·lícula que no veuràs mai, també. I també és la justificació final de tots aquests semestres invertits. I això ho perceps, en alguns agraïments, però també en com es comença i com s’acaba. I precisament perquè en som conscients, de vegades cal ser exigent per a ser justos amb els qui hi han dedicat cos i ànima.
Ep, i també és, sens dubte, un somni. De la fi d’un projecte vital i l’inici d’un de nou. De l’inici d’una nova trajectòria professional, la principal evidència d’una nova vida, d’un reciclatge acadèmic, d’un viratge cap a una nova disciplina. I això vol dir construir nous camins, però també vigilar no caure en el conte de la lletera. Però vol dir moure’s, no deixar que la inèrcia ens marqui un camí. I vol dir imaginar-se un futur millor. Per tant, el TFG esdevé tant l’eina com part del somni en si. I si és part de l’aprenentatge al llarg de la vida, al cap i a la fi és que és vida.
I, posats, també és una experiència enn qualsevol de les tres vies, ja sigui el projecte professional, el treball d’investigació, però també les pràctiques externes. Perquè fer durant prop de 100 hores pràctiques en un centre també és una coneixença. De noves formes de fer però també de sentir-te ja part de la professió, d’aprendre del bracet d’algú, de fer que la seva quotidianitat sigui la teva assignatura, de posar-te a prova i demostrar que te’n sortiràs. I, també, de perdre la por del mercat laboral, que a voltes se’t presenta com aquella sala plena de corbates i puros que pretenen fer-te la vida més difícil. Ja ho és prou, així que val més prendre-s’ho com deia en Cruyff, i sortir i gaudir de l’experiència.
I és, també, un tast de la Recerca. Sí, la que es presenta en majúscules. Però no la divertidament parodiada a The Big Bang Theory o la idealitzada a The Theory of Everything, sinó aquella més propera, la que amb més o menys prudència genera coneixement a partir del mètode. Sense secrets i sense filtres. La que permet percebre si més enllà de la pressió professionalitzadora dels màsters, hom es pot plantejar fer el doctorat. Per què? doncs com diria Ovidi Montllor, perquè vull. I es dissenyen entrevistes i formularis, i tractes dades i cada conclusió compensa tot l’esforç.
I, tot plegat, fa respecte. I s’entén. Perquè és tot allò que hem descrit, però també és responsabilitat. Però els nostres estudiants no ho fan sols, sinó més acompanyats que mai.
I tu em preguntes, què és el TFG? El TFG ets tu, que diria aquell.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. Posem que parlo del TFG. COMeIN [en línia], febrer 2015, núm. 41. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n41.1511
