Entrevista a Carme Fenoll, en l'Any de les Biblioteques

Josep Cobarsí (JC): La Generalitat ha proclamat el 2015 l’Any de les Biblioteques, amb motiu del centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques de la Mancomunitat en 1915. Ens pots comentar una mica l’estat actual i l’evolució del sistema bibliotecari de Catalunya? I quines celebracions i iniciatives hi ha previstes per a aquest 2015?

Carme Fenoll (CF): M'agrada recordar que les biblioteques públiques són el club de cultura més important de Catalunya. És un model d'èxit cultural no només a nivell de xifres 48% de ciutadans amb carnet de biblioteca, més de 25 milions de visitants/any i una de les 382 biblioteques en el mateix municipi/barri del 93% dels catalans, sinó pel fet que les biblioteques són equipaments en constant evolució amb uns professionals que saben reinventar-se per a ser útils a la societat a la qual serveixen.

L'evolució ens ha de portar a no tenir una mirada triomfalista, sinó a estar ben atents a les necessitats que ens fan arribar els usuaris, a ser crítics per a saber atraure els no-usuaris i a posar les bases del model d'equipament del futur. Aquest Any de les Biblioteques ha de servir per a posar en valor el passat centenari de la xarxa de biblioteques i per a reflexionar i discutir sobre el model de les biblioteques catalanes dels pròxims anys. Les iniciatives vindran de la mà de moltes biblioteques i d'actes i accions que ha articulat el Servei de Biblioteques de la Generalitat i que quedaran recollides en un web sobre l'any de les biblioteques.

JC: Ens pots apuntar algun nou servei que hàgiu posat en marxa recentment o que estigui previst per als pròxims mesos? Com van sorgir aquestes idees?

CF: Tenim moltes ganes de posar en marxa en els pròxims mesos estem enllestint-ne la comunicació el projecte eBiblio de préstec digital. Un servei obert a tota la població, fàcil d'utilitzar com a usuaris de biblioteques i gratuït. En aquest projecte hem unit esforços la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

JC: Posem que acabo d’arribar a una ciutat. O posem que busco feina. O ambdues coses. En situacions com aquestes, em podria ajudar el fet de visitar una biblioteca pública?

CF: Sí, seria molt desitjable i és una informació que ja treballen moltes biblioteques. La tasca de cohesió social, de benvinguda al territori ha estat notable en els darrers anys, i el repte de ser útils i respondre a una problemàtica de primer ordre com l'atur ens ha obligat a buscar reforços, col·laboracions i millorar la formació i recursos que oferim en aquesta àrea. La biblioteca és el primer equipament visitat per molts nouvinguts. També em sembla molt interessant que les biblioteques siguin un referent clar a l'hora de triar un municipi: saber situar la plaça major, la biblioteca i una botiga de queviures de seguida que arribem a un nou entorn.

JC: Podries dir-nos tres o quatre biblioteques, de fora de Catalunya, que valgui especialment la pena visitar i que estiguin obertes al públic general?

CF: I tant! Per exemple:

- OBA Amsterdam: la magnífica biblioteca central d'Amsterdam, amb la seva impressionant situació i la innovació que hi presenta.

- Library of Birmingham: la més gran d'Europa, amb la seva espectacular distribució i arquitectura.

- Seattle Library: impressionant i majestuosa, funciona de capçalera cultural de la ciutat.

- La New York Public Library: per emblemàtica, per pionera, referent i líder de molts projectes.

JC: Com t’imagines el futur posem cap a l’any 2020? Et suggereix algun comentari aquest curt futurista situat el 2020: Lost Memories 

CF: M'ha agradat el curt perquè sintetitza la importància social de dues qüestions que es treballen des de les biblioteques: l'aposta per la preservació de la memòria en cada vegada més sofisticats projectes de digitalització i alhora per la preservació d'espais cada cop més còmodes i acollidors que permetin compartir bons moments, experiències de coneixements i facilitin la trobada amb persones que tenen inquietuds culturals.

JC: Ets diplomada en Biblioteconomia per la UB i vas obtenir la llicenciatura de Documentació per la UOC. Com se’t va acudir dedicar-te al món bibliotecari?

CF: Se'm va despertar la vocació de ben petita, cap als 13 o 14 anys ja ho tenia molt clar. Vivia al costat mateix de la biblioteca pública i la lectura forma part indivisible de la meva vida des de ben petita. Trobar una professió que uneixi el contacte amb el coneixement amb el fet d'ajudar les persones a millorar les seves experiències vitals és inigualable. Crec fermament que la millor professió del món és la de bibliotecari.

JC: Tu formes part de la primera promoció del segon cicle de Documentació de la UOC (1999-2001) que us vàreu llicenciar, les primeres 4 persones dels prop de 1.700 que s’han anat titulant fins avui. Vas ser una estudiant d’alt rendiment. A partir de la teva experiència, pots apuntar algun consell als estudiants que engeguen estudis a la UOC ara en el grau d’Informació i Documentació o en altres graus?

CF: Que aprofitin al màxim les possibilitats de cursar uns estudis que els oferiran moltes vies professionals, algunes d'elles que potser ni s'havien plantejat mai. Que siguin inquiets, que gaudeixin de les pràctiques i que intentin visitar molts centres i parlar amb molts professionals. La UOC permet el contacte amb els consultors de forma fàcil a vegades trencant barreres que en el món físic són més complicades; així, doncs, que aprofitin el coneixement del bon ventall de consultors que tindran a la seva disposició. I, sobretot, sobretot, que procurin passar-s'ho bé.

Per a saber-ne més:

Grau d’Informació i Documentació de la UOC.

Citació recomanada

COBARSÍ-MORALES, Josep. Entrevista a Carme Fenoll, en l'Any de les Biblioteques. COMeIN [en línia], febrer 2015, núm. 41. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n41.1514