Amb l'arribada de certs projectes de vídeo a la carta al mercat espanyol, com iTunes (2010) o Google Play (2012), l'esperada de Netflix (2011/2015) i Amazon (2012/2015) o l'anunci de la creació d’Ultraviolet (2010), un portal de VoD que agrupa els principals proveïdors de contingut (entre ells, les majors de Hollywood), al costat del tancament de Megaupload el 2012 per part de l'FBI als Estats Units, s'ha observat un interès creixent per part dels mitjans de comunicació pel mercat del vídeo a la carta a Espanya. Però aquest fet no tindria sentit en si mateix si la pròpia indústria a Espanya -i amb això, el mercat del vídeo a la carta-, no hagués madurat i comptat amb una oferta cada vegada més completa.
Si tractéssim d'establir un llistat d'elements que poguéssim considerar com a dinamitzadors del mercat del vídeo a la carta, al costat d'aspectes relacionats amb la intervenció pública, podríem trobar elements relacionats amb la pròpia indústria i d’altres amb aspectes socials, amb el consum. Entre ells podríem contemplar el desenvolupament de la banda ampla, la penetració de dispositius mòbils a les llars i de la televisió connectada a Internet (smart TV), així com la necessitat de conscienciació pel respecte dels drets d'autor, a més d'una oferta creixent de fàcil accés i a preus competitius.
Al mercat espanyol, la manca d'oferta legal en els primers anys ha estat un dels arguments esgrimits per a justificar en molts casos el consum il·legal de producte audiovisual a Internet. Un argument per, en certa manera, justificar la pirateria. Així mateix, es considerava que existia certa resistència de la indústria al canvi, al sorgiment d'Internet com a nova finestra de distribució.
La veritat és que la negociació dels drets per a la finestra Internet, sobretot en cinema, no ha estat senzilla. Si analitzem el cas de filmin, ens trobem davant d'una iniciativa sorgida el 2007 de la mà de la pròpia indústria cinematogràfica, que va començar amb un catàleg de prop de cent cinquanta títols i que, a dia d'avui, després de set anys de creixement, compta amb un catàleg consolidat de més de set mil títols.
D'altra banda, és cert que la indústria del cinema ha tendit a ser cauta i ha esperat que el mercat madurés per a confiar realment en Internet com a nova finestra d'explotació.
Independentment d'aquestes qüestions, el 2015 ens trobem amb un mercat en el qual existeix ja una diversitat d'actors i d'oferta important, amb una legislació específica (més o menys encertada) per a la protecció dels drets d'autor a Internet. Un mercat en el qual el desenvolupament de la banda ampla i la seva penetració a les llars, així com l'existència de dispositius mòbils en les mateixes i la cada vegada major expansió de les televisions connectades, fan possible començar a pensar en la consolidació del consum sota demanda.
La comunicació de l'oferta per part de la pròpia indústria a Espanya mitjançant la creació d'iniciatives com Encuentratupeli.com (un cercador que analitza les bases de dades dels principals portals de vídeo a la carta presents a Espanya, en el qual participen projectes com filmin, Cineclick, Nubeox, wuaki.tv, Filmotech o iTunes Store) o com mesientodecine.com -creada de la mà de la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (FEDICINE) i la Unió Videográfica Espanyola (UVE)-, deixen entreveure també com el mercat comença a consolidar-se.
Des del sorgiment de les primeres iniciatives de vídeo a la carta a Espanya hem observat com ha anat evolucionant el mercat i com han anat sorgint i desapareixent diferents portals, com el pioner Pixbox de Terra, o Yodecido de Filmax, i Youzee, que comptava amb l'impuls de Yelmo Cines.
Actualment, segons la base de dades europea MAVISE, operen a Espanya més de dos-cents projectes de vídeo a la carta dedicats al consum audiovisual sota demanda. S’hi inclouen projectes de VoD de cinema (VOD film), arxius, Branded Channel, Catch-up TV service, Film trailers, Sport events, Video news page, Video page of a portal, VOD adult, VOD children/ animation, VOD documentary, VOD film and TV fiction, VOD general interest programmes, VOD generalist (film, TV programme, documentary, etc.), VOD Lifestyle and Health, VOD music, VOD short movies i VOD TV fiction.
Es tracta de plataformes que, com vèiem en l'últim article dedicat a la internacionalització de l'audiovisual europeu (COMeIN, núm. 37), provenen de sectors tan diferents com la informàtica de consum, societats de gestió de drets, productors i distribuïdors cinematogràfics, empreses de comerç al detall, portals d'Internet, editors de canals de televisió, operadors de telecomunicacions, cable i satèl·lit... i amb aspiracions molt diferents pel que fa a línia editorial i ambició de quota de mercat.
Per anar obrint boca us mostrem a continuació una part dels projectes orientats a vídeo a la carta de cinema, censats a la base de dades MAVISE, entre els quals es troben des de les iniciatives de les majors accessibles a través de la plataforma Xbox, fins a: iniciatives de productors i distribuïdors espanyols, com filmin, verticecine; iniciatives de gestors de drets, com Filmotech; i iniciatives de televisions, com Nubeox, entre d'altres.
En propers articles analitzarem algunes d'aquestes plataformes per tal de conèixer les seves modalitats de negoci, els seus catàlegs, els seus preus de subscripció, venda i lloguer, per tal d'apropar-nos a la cada vegada més àmplia oferta de cinema de què disposem sense necessitat de sortir de casa.
Ja tenim on començar a triar!
Per a saber-ne més:
Sobre el Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci UOC-filmin, podeu contactar amb Judith Clares.
També podeu visitar el blog del postgrau.
Les reflexions aquí exposades són, en part, resultat de la investigació desenvolupada per la professora Judith Clares en el marc de la seva tesi doctoral: Estructura y políticas públicas ante los nuevos retos de la distribución y consumo digital de contenido audiovisual. Los proyectos de Vídeo bajo Demanda de cine filmin y Universciné como estudio de caso (Data de defensa: 08-07-2014).
Citació recomanada
CLARES GAVILÁN, Judith. L'oferta creixent i l'augment d'actors de vídeo sota demanda (VoD) a Espanya. COMeIN [en línia], març 2015, núm. 42. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n42.1518
Judith Clares GavilánProfessora de Comunicació a la UOC
