Número 44 (maig de 2015)

Snowden, professional de la informació?

Alexandre López-Borrull

Fa unes setmanes vaig veure la pel·lícula Citizenfour, anomenada així pel nom d’usuari que va emprar Edward Snowden en les seves comunicacions amb la directora Laura Poitras. Em seria impossible fer-ne una valoració crítica des del punt de vista cinematogràfic, tot i que en diria tres coses. En primer lloc, encara no sé si és una pel·lícula o un documental. En segon lloc, té tant ritme que es fa molt curta, i, en tercer lloc, el fet que els actors siguin els mateixos protagonistes de la història la fa real al 100%.

 

Així, seria una bona metàfora el fet de no saber si estan destapant un cas que ens faria pensar en un Big Brother, o més aviat que ells ens estan explicant el que succeeix com si fóssim part d’un programa de telerealitat. En tot cas, penso que és una forma molt interessant d’explicar la història. Sens dubte, molt millor que no pas una pel·lícula d’actors, tot i que caldrà veure si la pròxima pel·lícula que sembla que està rodant Oliver Stone estarà a l'alçada.

 

Ara bé, com deia abans, més enllà del fet cinematogràfic, voldria referir-me al títol de l’article. I no necessàriament lligat a Edward Snowden, heroi que descobreix al món unes males pràctiques per part del govern dels Estats Units pel que fa a la informació i les dades que generen els seus ciutadans. De fet, també és estrany com al llarg de tota la pel·lícula el debat ètic sempre se centra en si és legítim o no emprar les dades i els continguts produïts pels ciutadans dels Estats Units, no pas sobre els ciutadans de fora del país.

 

El que voldria posar en valor va lligat a quelcom que sobrepassa la mateixa formació d'Edward Snowden. Curiosament, les descripcions que hi ha a la Viquipèdia en parlen com a consultor tecnològic, i només en la descripció en anglès l’esmenten com a informàtic. Perquè, en el fons, Edward Snowden és un professional de la informació. La gestiona, l’estructura i valida els nivells de seguretat. Per això tenia accés a tanta informació. Així, podria haver estat un professional de la informació. Estem preparats per a això, per a professionals formats per nosaltres treballant en el costat fosc?

 

Part de la meva altra formació va lligada a la química. En aquest camp hi ha dos exemples típics, el concepte químic com a dolent, artificial, tòxic, i l’altre vessant que la sèrie Breaking Bad també ha ajudat a difondre. El químic que es torça i dissenya drogues.

 

Així, defensant com fem que els professionals de la informació tindran rellevància en tots els àmbits, cal, doncs, assumir que potser hi haurà una part de professionals que poden emprar els coneixements per a altres vessants no previstos ni com a perfils ni com a sortides professionals. Són les clavegueres del poder dels Estats part del servei públic? Pensem també en el cas de Stasi, i el coneixement necessari per a crear la maquinària que va posar en marxa a l'RDA. No és una ingent gestió del coneixement?

 

Així, doncs, més que mai la reflexió associada és que en un futur la gestió de les dades i la informació pot conduir als nostres professionals a un major risc ètic. Privacitat, dades personals, fronteres ètiques, més que mai en una visió big caldrà tenir en compte els límits. Big Brother i Big Data són dos conceptes que no estan allunyats, i caldrà que sapiguem deixar clar el que no és acceptable ni en recerca ni en salut pública, però tampoc en seguretat. Els nous paradigmes de la informació poden tibar aquests límits ètics, com succeeix en altres professions. El que caldrà, doncs, és deixar clares, i incorporar clarament, les fronteres ètiques com a competències.

 

Per a saber-ne més:

 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Snowden

 

Citació recomanada

LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. Snowden, professional de la informació? COMeIN [en línia], maig 2015, núm. 44. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n44.1533

gestió de la informació;  cinema;  gestió del coneixement; 
Números anteriors