Maig és el mes en què celebrem el dia internacional de la llibertat de premsa. Enguany aquest dia (que és el 3) s’esqueia en diumenge, però al voltant d’aquesta data no han faltat esdeveniments que ens ho recordessin. Hem tingut debats, simposis, campanyes i publicacions des d’on s’ha parlat abastament sobre el tema.
La UOC, com a Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, hi hem participat en la mesura que ens ha estat possible. El dia 4 de maig es va presentar la comunicació “Periodisme ciutadà, llibertat de premsa i dret a la informació” al Simposi sobre Llibertat de Premsa que el Col·legi de Periodistes i la Universitat de Lleida van organitzar a la capital de ponent.
No és d’aquesta intervenció que vull parlar aquí, sinó de tot el que s’ha posat sobre la taula aquestes darreres setmanes d’activitat frenètica per a la reivindicació dels drets a la lliure expressió, a la informació i a la comunicació. El context ho justifica: vivim en un moment prou delicat com per aturar-nos a rumiar una mica. En primer lloc, tenim com a marc la crisi estructural que afecta el sector de les empreses periodístiques. En segon lloc, estem començant a patir la posada en vigor de lleis mordassa, fet que s’ha acabat d’amanir amb les declaracions recents i no innocents del ministre de Justícia sobre la conveniència de retornar la censura a les informacions periodístiques. En tercer lloc, ens trobem de ple en la conjuntura d’unes eleccions municipals que contempla pràctiques extingides a la resta de països d’Europa, com ara la imposició de blocs electorals als mitjans públics que cobreixen l’activitat de la campanya.
El panorama, certament, és inspirador. Però davant el desencís que tant periodistes, aspirants a periodistes, com la mateixa ciutadania pot arribar a experimentar davant aquesta realitat caldria contraposar la idea que cal mantenir-se, més que mai, en guàrdia. A destacar: l’enorme tasca empresa dia a dia per les i els periodistes en l’exercici crític i compromès de la seva feina. Aquest mes de maig ha estat abundant en exemples de com portar-ho a la pràctica, com ara els esforços invertits en la campanya per denunciar els blocs electorals davant el Consell d’Europa o la publicació dels silencis mediàtics corresponents a l’any 2014 que el Grup Barnils i MèdiaCat han presentat en forma d’anuari.
El simposi de Lleida del dia 4 de maig, el debat a Barcelona el 13 de maig sobre les amenaces a la llibertat d'expressió i al dret a la informació (organitzat per la Xarxa DIC) , la campanya “No als blocs electorals”, la presentació de l’Anuari de Silencis Mediàtics del dia 14 de maig, són tots ells actes que posen de relleu dos aspectes importants: en primer lloc, que el dret a informar i a ser informat està en crisi i, en segon lloc, que la salvaguarda d’aquests drets ciutadans és afany de tota societat democràtica, al servei de la qual s’ha de posar la feina periodística.
Una de les conclusions extretes del seguiment d’aquesta activitat del mes ha estat constatar el pessimisme intergeneracional que s’implanta entre els professionals del gremi, els efectes del qual poden derivar cap al que Xavier Sitjà va denominar oportunament, a l’acte del dia 13, “narcotització” dels periodistes. No es tracta de presentar una realitat marcada per l’obligatorietat de passar pel “tub” de la precarietat laboral o de sotmetre’s a la censura aliena i pròpia en l’exercici de la professió. Aquesta instantània (molt reproduïda en tots els actes aquí reportats) pot fer molt de mal en l’imaginari no només de les i els estudiants de periodisme, sinó en la formació mateixa d’una opinió pública sana.
La panoràmica resultant del recull de reflexions que han circulat per les xarxes socials a partir dels actes públics d’aquest mes de maig ens dóna, doncs, l’oportunitat de percebre que estem en un moment important pel que fa a la reivindicació de la llibertat de premsa. No es tracta de quedar-nos mirant al cel clamant que no ens caigui el xàfec a sobre (o que, en el millor dels casos, no ens esquitxi gaire), sinó de veure cada raig d’aigua freda com una oportunitat de mantenir-nos despertes i desperts. És tasca de periodistes (i de mestres de periodistes) dir (i ensenyar a dir) que plou quan plogui, i que se’ns pixen a sobre quan se’ns pixin a sobre.
Citació recomanada
CLUA, Anna. Al maig, cada dia un raig. COMeIN [en línia], maig 2015, núm. 44. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n44.1540
