Big data: la importància de l'anàlisi de dades en plataformes de vídeo sota demanda i en televisió connectada

Conèixer la teva audiència també pot ajudar-te a analitzar quin contingut valoren més els teus subscriptors i permetre't prendre decisions per ampliar el teu catàleg o oferir-los, gairebé sense esforç, contingut personalitzat dins els seus perfils.

Poder recomanar contingut i guiar l'usuari esdevé essencial en un mercat que compta cada vegada més amb més oferta de plataformes de vídeo sota demanda (no només videoclubs online, sinó també televisions connectades) i que compten alhora amb catàlegs immensos. 

Al costat de l'acurada tasca editorial dels diferents portals orientats a oferir contingut audiovisual sota demanda, la qualitat i volum dels seus respectius catàlegs, i la seva política de preus en les modalitats de subscripció, venda i lloguer, ara l'anàlisi de dades es converteix també en una aposta essencial per diferenciar-se i retenir audiències.

Conscients d'això, televisions com Canal + (recentment adquirida per Telefónica), que compta amb el seu portal de VoD Yomvi, o televisions com Antena3, que compta a més amb el seu propi videoclub online, comencen a endinsar-se en el món del big data.

Amb l’arribada imminent de Netflix a Espanya, els principals actors en l'àmbit de la distribució de continguts audiovisuals a petició o sota demanda no poden perdre el tren.

Com apunta Elena Neira en el seu article "Bienvenido, Mister Netflix", "Netflix ha fet del big data el seu mantra corporatiu. Disposa d'un exèrcit de persones el treball del qual consisteix en visionar hores i hores de vídeo assignant etiquetes i categories a tot el catàleg que adquireix. Aquest equip de taggers, a més, es reforça localment contractant persones en els territoris en què es prepara el desembarcament, fet que garanteix una incorporació òptima de la cultura audiovisual del país al seu algoritme". A més, afegeix Neira, "Netflix es vanta de conèixer els seus clients igual de bé que els seus continguts. Monitoritza el nombre de reproduccions (play, FF, RW, pausa, abandonament), el nombre d'estrelles que se li dóna, les cerques, la ubicació geogràfica, el suport des del qual es visiona, el dia i l'hora i fins l'empremta social que anem deixant amb els nostres comentaris".

Però l’audiovisual no és l'únic sector de la comunicació interessat en conèixer els gustos i preferències dels seus usuaris. El passat 14 de juliol, durant la taula rodona que vam organitzar per a celebrar el 15è. aniversari del postgrau en Periodisme digital UOC-El Periódico-Lavinia, els ponents van destacar la importància del mesurament de l'audiència en temps real i de l'anàlisi de dades, en el marc d'una redacció digital. I no només com a eina per saber quin contingut interessa més als seus lectors, sinó com a nou model de negoci en un sector que, com molts altres, continua buscant com obtenir, o com recuperar, part dels ingressos perduts amb la convergència digital. 

Expressions com "la dictadura de Google" o "coreografia de la informació" van ser recurrents en una taula en la qual es veien molt pròximes les inquietuds de sectors orientats al contingut, com el periodisme, el cinema, l'audiovisual en el seu conjunt, el musical... que tenen davant seu el desafiament de repensar els seus models de negoci i acceptar el repte que suposa la irrupció d'internet com a nova finestra de distribució i consum, amb tot el que comporta. A propòsit de la primera expressió, Saül Gordillo va afirmar que en les redaccions digitals ara titulen les notícies pensant en les paraules clau que permetran un millor posicionament en cercadors amb l'objectiu de generar més trànsit. Pel que fa a la segona, el mesurament en temps real del consum del contingut en una redacció digital està condicionant també les rutines productives (coreografies) en el mitjà.

Si en "l'àmbit analògic", en determinats sectors, es feia negoci principalment amb la publicitat, a internet es comercialitza encara amb més facilitat amb les dades i els serveis que envolten el contingut. Sens dubte, els legisladors tenen un gran repte per davant en aquest àmbit.

Com explica Eva Fernández en el seu article "Datos, ¿pastilla azul o roja?", gairebé tots els serveis que s'ofereixen a internet "són gratuïts, així que no es pot oblidar que si no pagues pel producte, el producte ets tu". 

Model de negoci, oportunitat per als usuaris, repte per als legisladors..., la veritat és que el big data s’està convertint en una de les peces centrals del món digital.

Què entenem per big data? Com s'està aplicant l'anàlisi de dades en l'àmbit audiovisual? Estan les plataformes de VoD de cinema a Espanya apostant també per l'anàlisi detallada de dades dels seus subscriptors? Quines eines combinades comencen a ser utilitzades per al mesurament del consum audiovisual a través d’internet i en diferents dispositius?

Conèixer i entendre les principals estratègies d'anàlisi de dades i de mesurament d'audiències a internet, i especialment en l'àmbit del consum sota demanda, s'està convertint en essencial. No només amb l'objectiu d'oferir als teus subscriptors contingut personalitzat, sinó també com a nou model de negoci, al costat de la publicitat, la subscripció, la venda, el lloguer...

A través del postgrau en Distribució audiovisual: VoD i nous models de negoci (UOC-filmin), volem acostar-nos a la seva anàlisi amb l'objectiu de conèixer amb un grau major de detall les seves característiques i les seves possibilitats en el marc de la distribució audiovisual sota demanda. T'animes a descobrir-les amb nosaltres? 

Per a saber-ne més:

Sobre el Postgrau en Distribució audiovisual: VoD i nous models de negoci (UOC-filmin), podeu contactar amb Judith Clares.

També podeu visitar el blog del postgrau.

Sobre el Màster en Periodisme digital i direcció de projectes de comunicació digital UOC-El Periódico-Lavinia, podeu contactar amb Judith Clares i Silvia Martínez.

Citació recomanada

CLARES GAVILÁN, Judith. Big data: la importància de l'anàlisi de dades en plataformes de vídeo sota demanda i en televisió connectada. COMeIN [en línia], juliol-agost 2015, núm. 46. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n46.1555