Adolfo Blanco Lucas: «Volíem tenir la capacitat d’arribar als espectadors sense dependre de tercers»

Judith Clares-Gavilán (JCG): Quan sorgeix la iniciativa de crear la Sala Virtual de Cinema i amb quin objectiu?

Adolfo Blanco Lucas (ABL): A A Contracorriente fa anys que vèiem clar que el contacte directe amb el client, també en línia, era una cosa que havíem de desenvolupar. I de fet gran part de la feina prèvia a la posada en marxa de la Sala Virtual de Cine ja estava feta. Teníem identificats els proveïdors, treballat el B2C, etc. Així que al febrer, quan vam veure que podia arribar el moment en què no poguéssim estrenar en sala, vam decidir accelerar. I quan ja vam veure que era inevitable el tancament dels cinemes, cosa que va passar els primers dies de març, vam començar a treballar amb la intenció d’estar plenament operatius per Setmana Santa.

JCG: Llavors, ja teníeu clar que necessitàveu tenir un espai virtual en el qual poguéssiu estrenar els vostres títols?

ABL: Sí. Tots els distribuïdors de cinema a Espanya –ja no parlo només dels estudis, que òbviament que sí, sinó també els principals independents– tenen la seva pròpia plataforma o són accionistes en alguna. Nosaltres no volíem un model de plataforma basat en l’SVOD, però sí que volíem tenir capacitat de poder fer arribar cinema als espectadors directament online sense dependre de tercers.

JCG: Quin és, llavors, el model de negoci en el qual se sustenta la Sala Virtual de Cinema?

ABL: La Sala Virtual no pretén, almenys no és a l’horitzó, oferir un model de subscripció. Volem que sigui una sala virtual en tots els sentits. Que la gent pagui la seva entrada. Una sala virtual sustentada en el model transaccional.

JCG: Preveieu l’estrena simultània a theatrical i a la Sala Virtual de Cinema?

ABL: El nostre objectiu és situar la Sala Virtual de Cinema entre la finestra de theatrical (cinema) i la de pay (compra). En aquest espai intermedi hi ha la finestra transaccional (lloguer), de manera que incidiríem en aquesta finestra. D’altra banda, sí que crec que hi haurà algun tipus de pel·lícules (nostres i de tercers) que possiblement, abans del que alguns voldrien, comencin a poder explotar-se en línia gairebé, si no simultàniament, en una finestra més curta de cinemes. Parlo de cinema especial, de cinema més d’esdeveniment, de cinema molt de cinèfil, no de les pel·lícules més comercials que requereixen una finestra generosa d’explotació.

JCG: Actualment quin temps es destina a la finestra de theatrical?

ABL: Parlaríem d’uns 90 dies o 85 als Estats Units i d’uns 112 dies com volen que sigui aquí. Que em sembla massa llarga. Però sí que és evident, i hi estic totalment d’acord, que la finestra és una cosa que cal defensar amb dents i ungles però d’una manera molt especial per al cinema comercial, per a aquell cinema, diguem-ne, majoritari. Crec que hi ha pel·lícules que ara mateix no arriben a l’espectador de sales precisament perquè és absurd obligar-los a estar 112 dies parades.

JCG: Les estrenes i les preestrenes que esteu fent ara a la Sala Virtual de Cinema responen a la situació de pandèmia, de quarantena, que hem viscut? Un cop passi, us plantegeu mantenir estrenes a la Sala Virtual de Cinema?

ABL: Alguns títols sí i potser d’altres no. Hi ha pel·lícules que hem estrenat a la Sala Virtual per a les quals no prevèiem finestra de protecció. Tant si són documentals especials o determinades pel·lícules de ficció, com La alegría de las pequeñas cosas. Sobretot pel·lícules d’esdeveniment. Aquestes se seguiran estrenant a la Sala Virtual. I potser també alguna pel·lícula més d’autor, pel·lícules que ja buscàvem estrenar en un canal d’autor o que estrenàvem directament en plataformes. En aquests casos, és probable que ens plantegem ara una estrena simultània a la Sala Virtual i als cinemes que s’han adherit a la iniciativa. És a dir, seguirem alimentant la Sala Virtual. No és un projecte que hagi nascut només per donar resposta a una conjuntura.

JCG: Com ha funcionat la Sala Virtual de Cine aquests mesos? Disposeu de dades?

ABL: En cap moment aspiràvem a substituir econòmicament cap finestra. El model transaccional ha estat maltractat per la mateixa indústria. Era absurd pensar que una iniciativa així podria substituir cap altra finestra. Dit això, ens ha sorprès la receptivitat dels espectadors. Fins i tot de gent gran, que ha superat barreres tecnològiques que semblaven murs infranquejables.

I a efecte de nombres estem contents perquè ens ha atorgat una base de diverses desenes de milers d’espectadors. No té sentit que, si ningú dona les dades, nosaltres en donem. Però sí que puc dir-te que estem contents.

JCG: I dades segons el perfil d’espectador?

ABL: Sí, tenim dades d’això. Hem tingut molta gent gran. També és veritat que hem buscat pel·lícules que, si treus Vivarium, no van dirigides a un públic jove. I ens ha agradat veure que no només eren de Madrid, de Barcelona, sinó de ciutats més petites i fins i tot pobles. I això és bonic perquè crec que un dels avantatges que la Sala Virtual aporta a l’ecosistema de cinema en aquest país i al món és la seva capacitat d’arribar a poblacions en què no hi ha cinema. Aquesta és una realitat que no podem obviar. Lamentablement no hi ha país al món en què la proporció d’espectadors que no té accés a un cinema no sigui de dos dígits.

JCG: Teniu dades de visionament?

ABL: Qui ha comprat la pel·lícula, en més d’un 95%, l’ha vist sencera.

JCG: Entenc que l’explotació és per a Espanya. Territori espanyol.

ABL: Sí, està geobloquejat, és clar.

JCG: La crisi soferta ha evidenciat la necessitat de tenir una pota digital en tots els negocis, o almenys en part. Consideres que està accelerant processos?

ABL: En el nostre cas era una cosa que intuíem que era molt important, però ara és evident que a qui no té aquesta pota digital li falta alguna cosa. Fins i tot per promocionar la pel·lícula o per compartir un tràiler. Aquest contacte amb l’espectador és absolutament necessari. Ho ha estat sempre, però ara, com tu dius, la situació ha evidenciat la necessitat.

Citació recomanada

CLARES-GAVILÁN, Judith. Adolfo Blanco Lucas: «Volíem tenir la capacitat d’arribar als espectadors sense dependre de tercers». COMeIN [en línia], juliol 2020, no. 101. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n101.2051