Esteve Riambau: «La Filmoteca de Catalunya s’ha adaptat a les limitacions imposades per la pandèmia oferint els recursos digitals disponibles»

Judith Clares-Gavilán (JCG) i María Soliña Barreiro (MSB): Quina és la política de la Filmoteca de Catalunya pel que fa a la subtitulació de pel·lícules?

 

Esteve Riambau (ER): La filosofia, i la pràctica, de la Filmoteca és projectar pel·lícules sempre en la seva versió original. Si cal, afegim subtítols. De fet, un dels problemes logístics de la Filmoteca és trobar còpies de pel·lícules que no sempre són immediates o estan en circulació, i per tant sempre hi ha un treball important de recerca de còpies en bon estat i que puguin projectar-se, sempre que siguin, torno a insistir, en versió original.

 

La nostra política, si revisem el que diu la llei de cinema, és que la Filmoteca s’encarrega de la preservació i de la difusió de la cultura cinematogràfica. Pel que fa a les projeccions, nosaltres garantim la versió original. De la mateixa manera, mirem de projectar les millors còpies possibles. Davant d’això, es crea aquesta necessitat d’una inversió en subtítols per suplir les mancances del mercat.

 

JCG i MSB: Els subtítols que fa la Filmoteca sempre són en català?

 

ER: Sí, quan som nosaltres els que els generem sempre són en català. Si projectem una pel·lícula amb subtítols en castellà és perquè ja existeix prèviament i aquí hi intervé una qüestió pressupostària, ja que, a diferència dels cinemes comercials, nosaltres només projectem una pel·lícula un màxim de dues ocasions.

 

Òbviament, no subtitulem les pel·lícules catalanes al castellà ni viceversa. Hi ha també pel·lícules sense diàleg, però, en el moment en què hi ha un diàleg en un altre idioma, ens trobem amb la necessitat d’incorporar subtítols. Arribats a aquest punt, en primer lloc fem una recerca de pel·lícules que ja estan subtitulades en català o castellà, i si és el cas aquesta és la versió que projectem. Si no hi ha còpies subtitulades disponibles, nosaltres generem una nova subtitulació, que, en aquest cas, sempre és en català.

 

JCG i MSB: Quantes pel·lícules projecteu anualment a la Filmoteca?

 

ER: A la Filmoteca fem unes 1.500 sessions anuals, que corresponen a prop de 1.000 pel·lícules, incloent-hi curts i llargmetratges.

 

JCG i MSB: D’aquestes 1.000 pel·lícules, quantes heu subtitulat des de la Filmoteca? I quin pressupost anual destineu a la subtitulació?

 

Mireia Sanahuja (MS): L’any 2018 vam tenir 991 títols projectats en un total de 1.300 sessions. En 367 casos, un 37%, generem nosaltres els subtítols en català. El nostre pressupost anual de subtitulació són 168.000 euros.

 

ER: En nombres globals, l’espectador de la Filmoteca mira un 50% de títols subtitulats/parlats en català i un 50% de subtitulats/parlats en castellà aproximadament.

 

JCG i MSB: Quant pot costar aproximadament subtitular una pel·lícula?

 

MS: Una mitjana d’uns 500 euros. Si són llengües properes és més econòmic, si són llengües llunyanes és més car i també depèn de si tenim materials de suport (llistes de diàlegs, etc.). Però parlaríem d’uns 500 € de mitjana per dos passis, si la Filmoteca és la titular dels drets de la subtitulació que encarreguem. Això ens permet coordinar-nos amb Política Lingüística.

 

JCG i MSB: El pressupost destinat a la subtitulació a la Filmoteca té relació amb el pressupost destinat pel Departament de Política Lingüística al foment de la subtitulació en català?

 

ER: No. Tots dos pertanyem al Departament de Cultura, però cada un té el seu propi pressupost. Política Lingüística té la seva pròpia política de doblatges i la Filmoteca té les seves pròpies necessitats de programació. Ara bé, sí que estem en contacte. De fet hem mantingut reunions amb la finalitat de crear un banc comú de subtítols en català per tal d’augmentar la seva correspondència i difusió. Hi ha uns subtítols fets i pagats per l’administració pública que considerem que haurien optimitzar-se i, per tant, seria ideal disposar d’un banc de subtítols comú per poder-ne millorar l’ús.

 

Per exemple, els subtítols de les pel·lícules projectades al Cinema Texas pertanyen a la iniciativa del Departament de Política Lingüística. Per tant, si algun dia alguna d’aquestes pel·lícules les projectem a la Filmoteca, nosaltres, com a Departament de Cultura, podem beneficiar-nos d’aquests subtítols. I el mateix al revés. Si una pel·lícula que nosaltres hem subtitulat per a un festival té després una distribució comercial, o en un cineclub, o en altres festivals, nosaltres podríem cedir aquests subtítols.

 

JCG i MSB: En aquest context, la Filmoteca preserva les còpies de les pel·lícules de les majors doblades al català amb el suport del Departament de Política Lingüística?

 

ER: Una de les clàusules de la política de subvencions del Departament de Política Lingüística amb les majors o qualsevol altra distribuïdora indica que a canvi de la subvenció han de lliurar, com a dipòsit obligatori, un material de preservació d’aquest doblatge. És a dir, una còpia doblada al català de la pel·lícula. Un doblatge al català que la Generalitat ha pagat. Això no impedeix que algunes distribuïdores lliurin DCP encriptats d’aquestes pel·lícules doblades, de manera que la seva utilitat és pràcticament nul·la. És un tema que no només ens afecta a nosaltres. A l’Academy Film Archive de Los Angeles, l’arxiu de la mateixa acadèmia de Hollywood que atorga els Oscar, li passa el mateix. Davant d’això, poc es pot fer.

 

JCG i MSB: La Filmoteca de Catalunya té cap projecte per a la difusió en línia del seu arxiu fílmic?

 

ER: Nosaltres, com la totalitat de les filmoteques públiques de tot el món (en som unes 160), som arxius públics de material majoritàriament privat. Per tant aproximadament el 90% del material que nosaltres preservem amb diners públics és un material que té propietaris legals perfectament identificats. Per aquest motiu nosaltres no podem fer res que no sigui la preservació d’aquests materials, perquè tot el que suposa la seva difusió pública implica els drets dels seus propietaris. Per tant, la iniciativa ha de ser seva. Nosaltres podem intervenir quan hi ha una inversió addicional de diners públics. Per exemple, a canvi d’una restauració que permet una nova vida comercial, nosaltres demanem els drets d’explotació cultural d’aquestes pel·lícules. Però, penjar-ho a Youtube o vendre DVD o posar-ho en una plataforma, això no podem fer-ho.

 

JCG i MSB: Participeu en iniciatives com l’European Film Gateway?

 

ER: Si. A l’European Film Gateway hi tenim alguns materials, però lamentablement és molt poc.

 

JCG i MSB: Europa va impulsar línies d’ajut per a la digitalització d’arxius fílmics dins el Programa Media; les primeres iniciatives naixien en el marc dels ajuts destinats a projectes pilot. Participeu en alguna altra iniciativa europea en aquest sentit?

 

ER: El nostre programa de digitalització dels fons analògics és molt limitat pressupostàriament. Hem digitalitzat una part dels nitrats dels orígens i alguns títols concrets les restauracions dels quals han estat mostrades en grans festivals internacionals: Vida en sombras (Sant Sebastià), El sol del membrillo (Cannes) o De quelques événements sans signification (Forum Berlinale i Cinema Ritrovato). També hem creat, amb ajuda de fons europeus, un portal conjunt amb la Filmoteca Balear, amb l’Institut Jean Vigo de Perpignan i la Cinémathèque de Toulouse amb pel·lícules amateurs sobre els dos vessants dels Pirineus i la Mediterrània. Hem participat, igualment, en un projecte europeu anomenat i-media-cities, amb la participació de set ciutats europees, representades per les seves filmoteques i universitats, amb la creació d’un portal amb imatges de les respectives ciutats i amb una sèrie de motors de recerca i d’ítems per identificar els elements geogràfics, arquitectònics o sociològics.

 

JCG i MSB: El novembre de 2019 la Filmoteca va anunciar el llançament d’un servei de vídeo sota demanda en acord amb la plataforma eFILM amb més de 9.000 pel·lícules. En quina situació es troba aquesta iniciativa?

 

ER: Està momentàniament en espera d’un acord bilateral entre eFILM i Filmin. Tan aviat com arribin a un acord entre ells, reprendrem la implicació de la Filmoteca.

 

JCG: Per tancar l’entrevista: la Filmoteca de Catalunya ha hagut de tancar temporalment l’accés al públic en el marc de l’estat d’alarma provocat per la COVID-19. Seguiu en contacte amb el públic que assistia a la Filmoteca a través d’altres canals? Heu posat els vostres fons fílmics, documentals, gràfics i pedagògics a la seva disposició a través del canal de YouTube. Com es concreten aquestes iniciatives i quina acollida estan tenint entre el públic?

 

ER: La Filmoteca de Catalunya, com totes les institucions que desenvolupen activitats culturals amb implicació pública, s’ha adaptat a les limitacions de comunicació personal imposades per aquesta pandèmia. L’alternativa al tancament de les sales de projecció, exposicions i biblioteques, ha estat oferir els recursos digitals disponibles, tant pel que fa a pel·lícules digitalitzades lliures de drets o conferències i col·loquis registrats a la nostra seu o materials dels serveis educatius –també accessibles al nostre canal de YouTube– com pel que fa al repositori digital, que conté més de 50.000 ítems, incloent-hi fotografies, cartells o una molt àmplia col·lecció de revistes de cinema anteriors a la Guerra Civil. Gràcies a la col·laboració de joves cineastes, hem proposat un cicle de curtmetratges contemporanis i, amb la generosa complicitat de Pere Portabella, hem programat una retrospectiva completa de la seva obra. El primer llargmetratge proposat, durant una setmana, va obtenir unes 2.300 visualitzacions, un 10% de les quals va ser la pel·lícula completa.

 

Citació recomanada

CLARES-GAVILÁN, Judith i BARREIRO, María Soliña. Esteve Riambau: «La Filmoteca de Catalunya s’ha adaptat a les limitacions imposades per la pandèmia oferint els recursos digitals disponibles». COMeIN [en línia], maig 2020, no. 99. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n99.2035