Número 97 (març de 2020)

Rosa Vallverdú: «El 'Polònia' arriba tan just que l'hem de subtitular en directe»

Judith Clares Gavilán

Rosa Vallverdú, responsable del Servei d’Accessibilitat de TV3, és entrevistada per la professora Judith Clares-Gavilán en el marc del projecte de recerca «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulació en llengües no hegemòniques» (CSO2016-76014-R), del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Judith Clares (JC): Quan neix el departament de subtitulació i accessibilitat a TV3 i amb quin objectiu?

 

Rosa Vallverdú (JV): El departament de subtitulació es pot dir que va néixer l’any 1991, en el moment en què es va comprar el teletext i es va voler aprofitar de seguida la possibilitat d’emetre programes amb subtítols. Les pàgines de teletext en aquell moment oferien moltes informacions, però la pàgina 888 permetia fer accessible la programació a les persones sordes.

 

JC: Amb quins programes o amb quines pel·lícules, amb quins continguts, comenceu a fer subtitulació?

 

RV: Vam començar amb una pel·lícula a la setmana. A finals del 91 i principis del 92, vam començar també a subtitular directes, primer el telenotícies vespre, a partir d’aquí es va anar ampliant de mica en mica cap a sèries de producció pròpia, i, després, a partir del 2000, comencem a incorporar documentals, programes diversos... fins a assumir-ho tot.

 

JC:Com us ha afectat la digitalització en tota la feina de subtitular?

 

RV: Ens ha ajudat molt! Ens ha facilitat molt la feina! Al principi, tot era més complicat que ara perquè anàvem amb cintes, havíem de portar-les físicament al departament que ens en feia les còpies, les havíem d’enviar per correu postal... Ara tot és molt més fàcil perquè és tot digital. Les empreses es descarreguen els fitxers directament. Abans tampoc teníem eines per subtitular en directe a temps real i llavors, per exemple, programes d’humor o d’entreteniment, com els programes de Buenafuente, van trigar a fer-se amb subtítols. A mesura que vam anar tenint les eines, vam anar ampliant el ventall de programes en directe i, per tant, vam poder fer continguts de la franja de màxima audiència, que tot sovint eren en directe.

 

JC: Tenint en compte les plataformes que teniu, el 3alacarta, les apps que hi ha de TV3..., es pot accedir a subtítols en tots els casos, de tot tipus de programes? O encara hi ha algun tipus de programa que no té subtitulació integrada a les app?

 

RV: En principi ara se subtitula tot. De fet, vam ser dels primers que vam tenir els programes disponibles a la carta per internet. I diria que des de fa dos anys es pot accedir al contingut subtitulat des de tots els dispositius excepte quan és subtitulació en directe per internet (ni els directes com els telenotícies, ni els programes gravats). A la carta sí, és clar, però per ara les emissions per internet de la televisió no són subtitulades.

 

JC: Pel que fa a l’accessibilitat, treballeu l’audiodescripció, la llengua de signes i la subtitulació. Ho feu en tots els programes?, en tot el contingut que emeteu?

 

RV: Els subtítols, sí, tot i que encara no és al 100%. Al 3/24, per exemple, encara ens falta cobrir la franja de matinada. En el cas dels programes d’esport, com que molts són en directe, també ens falta per assolir el 100%. En el cas de programes enregistrats sí que procurem fer-ho.

 

Pel que fa a l’audiodescripció, el que més demanaven d’entrada va ser la ficció. I és el que fem; la ficció de producció pròpia l’estem fent tota amb audiodescripció. També les minisèries i coproduccions. També fem els gags de la família del Super3 per als nens i alguns documentals que tenen subtítols en pantalla (emissió en versió original subtitulada). En el cas d’aquests documentals, en llegim els subtítols pel mateix canal d’audiodescripció. En fem bàsicament l’audiosubtitulació, tot i que en algun cas també en fem l’audiodescripció perquè només amb audiosubtitulació no s’entendria tot.

 

Pel que fa a la llengua de signes, de moment es fa al telenotícies de dilluns a divendres, migdia i vespre, i hem començat a fer debats electorals i alguns programes especials que s’emeten simultàniament per TV3 i 324. A la versió del 324 hi fem llengua de signes.

 

JC: Pel que fa a l’audiència teniu dades de l’ús de subtítols en pel·lícules?

 

RV: No, pel que fa a la televisió. I crec que seria molt interessant poder tenir aquestes dades. Pel que fa a plataformes sí que tenim dades d’audiència.

 

JC: A TV3 teniu departament propi d’accessibilitat. Treballeu també amb empreses externes?

 

RV: Sí, treballem amb empreses externes. Al departament de TV3 som un equip de dues persones. Assignem la programació, facilitem el material, revisem les entregues, informem de les dates i hores d’emissió, fem control de qualitat dels subtítols... A la tarda és important que hi hagi algú perquè molts programes arriben justos. L’APM, per exemple, que arriba el mateix dia de l’emissió unes hores abans (l’empresa el té cap a les 17 h i s’emet a les 21.50 h). El Polònia arriba tan just que l’hem de subtitular en directe...

 

JC: Per acabar, a escala europea hi ha cap tipus de xarxa o d’ajut destinat a la subtitulació a televisió (per motius d’accessibilitat o de llengua)?

 

RV: Si n’hi ha, ho desconec. El que sí que hi ha són diversos projectes europeus, en els quals hem participat des del departament d’enginyeria, que van orientats a potenciar l’accessibilitat. Estan més enfocats a la part tècnica, de desenvolupament de software. Per exemple van desenvolupar el software que permet a través de les smart TV incorporar l’audiodescripció i el subtítols i poder triar la mida i els colors, amb relació als subtítols.

 

Citació recomanada

CLARES GAVILÁN, Judith. Rosa Vallverdú: «El ‘Polònia’ arriba tan just que l’hem de subtitular en directe». COMeIN [en línia], març 2020, no. 97. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n97.2017

cinema;  televisió;  polítiques comunicatives; 
Números anteriors