Adolfo Blanco Lucas: «Un festival o és amb públic o no és un festival»

Judith Clares-Gavilán (JCG): Com creus que està afectant la crisi actual provocada per la COVID-19 a la indústria del cinema? Quina empremta deixarà?

 

Adolfo Blanco Lucas (ABL): La veritat és que soc optimista. Estic bastant convençut que el dia que el coronavirus deixi d'estar a la portada dels diaris, el dia que se’n vagi a una secció més petita i menys llegida, la gent començarà a perdre-li una miqueta la por. I crec que això passarà ràpid. I crec que l'empremta que deixarà el que ha passat serà molt positiva en dos aspectes.

 

Primer, la gent ha consumit tant de cinema a casa que haurem guanyat base de cinèfils. Han estat uns mesos de gran consum cultural. I dins del consum cultural la palma se l'ha emportada el cinema. Ara hi ha molta més gent a qui agrada el cinema de la que hi havia abans del coronavirus. I assumint que la gent li perdrà la por aviat i que tindrà ganes de tornar a la sala, penso que comptarà a favor de la recuperació del theatrical.

 

I el segon punt important serà que molta gent li ha perdut la por a l'online, amb la qual cosa la pel·lícula que no visionin en una sala no els costarà recuperar-la en línia. Amb la sala virtual de cinema aquell espectador que no va arribar a temps a veure una pel·lícula a la sala de cinema o que la va veure però la vol recuperar sense estar subscrit a totes les plataformes del món, podrà fer-ho pagant una entrada. Aquest seria el cas de la pel·lícula Parásitos, que hem tingut a la sala virtual de cinema. No necessites estar subscrit a Movistar per a poder recuperar-la un cop ja no està en cinema. Pots veure-la a la sala virtual pagant una entrada.

 

JCG: Creus que amb la crisi les sales petites de cinema corren encara més risc, més perill? Veurem com tanquen més sales de cinema?

 

ABL: Sí, és clar. Inevitablement. És un tema de quant d’oxigen tenien quan va començar tot. Les sales de cinema funcionen amb uns marges molt petits. Sobretot a Espanya, perquè els estudis estrenyen amb uns percentatges que en altres països no són tan grans. Però aquí, en el seu moment, es van acceptar, es van donar per bons. Quan funciones amb marges tan estrets, i estàs un temps important sense entrada d'aire, és difícil no ofegar-se.

 

JCG: Com creus que pot afectar el gran impacte de les plataformes de SVOD internacionals al mercat nacional i al mercat europeu de cinema?

 

ABL: Crec que pot afectar d'una manera perillosa. Perillosa pel model de negoci, per la visió d'empresa i pel paper que haurem de dur a terme els diferents actors.

 

Em preocupa que pugui afectar els cinemes, no tant a la sala de cinema i al distribuïdor independent, i no tant per si la finestra és més llarga o més curta, que a mi em sembla irrellevant en aquest sentit, sinó perquè, en enfortir-se les plataformes i estar en una gran cursa pels millors continguts, acabin realment atraient a tot aquest talent que abans només pensava en sales.

 

Si el productor opta per treballar directament amb les plataformes en lloc d'anar a les companyies de vendes perquè l'ajudin a trobar al distribuïdor independent a cada país, em fa por que el flux de contingut, llavors, no discorri amb prou cabal.

 

Si no arriben al distribuïdor independent prou pel·lícules per a ser competitiu, les sales poden trobar-se amb una excessiva dependència de les pel·lícules dels estudis que, al seu torn, irremeiablement portaran moltes de les seves pel·lícules directament a les plataformes.

 

Em fa por que el cabal de contingut disminueixi alarmantment per a enfortir les plataformes. I això sí que serà greu. El més greu no serà si la finestra és més curta o més llarga, el més greu serà si hi ha prou pel·lícules per competir, i prou bones. Això és el que em preocupa. I aquí la responsabilitat és a la font, que són els productors. Els productors hauran de pensar molt si el seu matrimoni amb les plataformes té clàusules de sortida.

 

JCG: Consideres que cal una major regulació o protecció del sector?

 

ABL: Clarament necessitem que la manca de transparència, l'opacitat que ara mateix hi ha per part de les plataformes a l'hora d'oferir dades desaparegui. És molt difícil dissenyar un model de negoci si no saps el que realment li estàs aportant al teu client.

 

I ara mateix, no sabem com estan rendint els nostres títols en les diferents plataformes. No ens donen dades d'espectadors per títol, no tenim dades d'audiència, i aquesta manca d'informació t'impedeix saber si estàs fent bon negoci. Tan sols ho saps el dia que et renoven. Ara mateix ens és molt difícil aprendre. I això és una cosa que a mi em preocupa molt del model.

 

Europa hauria de forçar en aquest sentit, obligar a què realment hi hagi transparència, perquè pugui haver-hi una remuneració equitativa pels continguts, independentment de qui els vengui. Ara no coneixes quina audiència tens i això dificulta el poder demanar una remuneració justa. Falten dades.

 

En aquest sentit, crec que Europa hauria d'obligar a les plataformes a fer que part del negoci que elles fan reverteixi en tota la cadena. Per descomptat al productor, però també en aquells qui estem amb ells i que hem fet que una pel·lícula sigui més atractiva perquè l'hem llançat amb més agressivitat o amb més encert.

 

JCG: La crisi soferta ha evidenciat la necessitat de tenir una pota digital en tots els negocis, o almenys en part. El mateix passa amb els festivals o amb els mercats?

 

ABL: Per a mi, un festival digital, a casa teva, no és un festival. Com han dit claríssimament des del Festival de cinema de Cannes, un festival o és amb públic o no és un festival, cosa que no puc compartir més. Una part essencial d'un festival de cinema és el contacte amb el públic, és el feedback del públic i és la capacitat de crear una festa.

 

El Festival de Cannes no serà mai online, almenys mentre el seu director sigui el que és. La Seminci va anunciar també que si no es fa amb públic es cancel·la. I em sembla que és el que toca als festivals, que han de ser amb públic perquè, si no, ja són una altra cosa. Pot fer mal a les pel·lícules. I penso que a moltes els fa mal. No té cap sentit.

 

El que sí està canviant la crisi és l'organització dels mercats. Ara mateix hi ha massa mercats: Berlín, Cannes, Toronto, L'American Film Market, MIPTV, NATPE... És un disbarat. I no et pots passar la vida viatjant.

 

JCG: Part de les pel·lícules que es presenten en mercats ja s'estaven visionant en línia abans del coronavirus?

 

ABL: Sí, ja fa temps que la majoria de les nostres compres les fem sobre el visionat de la pel·lícula a través d'un enllaç que ens envien. Quin sentit té anar als Estats Units a dormir-te veient les pel·lícules, perquè tens jet-lag, quan podrien haver-te enviat un enllaç i podries haver-la vist meravellosament bé en el teu home cinema, si és que no vols veure-la en el teu ordinador? I quin sentit té haver de fer aquestes despeses. En aquest sentit, el que sí pot provocar el coronavirus és que hi hagi una caiguda notable en l'assistència als mercats físics. El més llest farà un bon mercat en línia. I potser aquest sigui Cannes.

 

JCG: Com valores el mercat en línia que prepara Cannes per al 22-26 de juny?

 

ABL: El mercat en línia de Cannes, Le Marché du Film Online, arriba quan han passat quatre mesos durant els quals les sales de cinema han estat tancades. Ha estat una mena de parèntesi en la vida, en el qual la majoria no hem donat sortida a les pel·lícules comprades a Berlín, és més, les que vam comprar, en molts casos, encara no s'han començat ni tan sols a produir. En aquest sentit més que necessitar producte nou el que necessitem és vendre. No sé si hi haurà moltes pel·lícules noves que no estiguessin a Berlín, i no sé si realment els compradors tenim necessitat d'adquirir nous títols. Nosaltres anirem al mercat, com no pot ser d'una altra manera, però ja et dic que tinc els meus dubtes de si és oportú. Però està clar que el pas que ha donat el mercat de Cannes a l'online, seguirà oferint-se en edicions futures. No tothom voldrà viatjar l’any vinent a Europa.

 

JCG: Creus que Cannes arribarà a acceptar pel·lícules al festival que no estiguin pensades per a la seva estrena en sala?

 

ABL: Això em sembla absurd. L'obra és la que és i les decisions de comercialització de l'obra no haurien de condicionar-ne el judici. En aquest cas Cannes em sembla massa corporativista amb un sector de l'exhibició francesa que hauria de revisar moltes coses.

 

JCG: Com serà el BCN Film Fest aquest any?

 

ABL: Si pot fer-se presencial es farà; si no, no es farà. No hi haurà versió digital del festival. Per a nosaltres no té sentit. El que sí que farem és tenir talent pràcticament de totes les pel·lícules. Gràcies a la videoconferència podran estar amb nosaltres. A tots aquells que no poden viatjar, fins i tot a aquells que mai no haurien viatjat, els tindrem amb nosaltres. Aquest any hi haurà molt més talent al Festival del què hi hagi hagut mai. I això sí que serà un progrés dels festivals. Peter Cattaneo i Kristin Scott Thomas estaran online al BCN Film Fest en acabar la sessió. Serà molt bonic.

 

Citació recomanada

CLARES-GAVILÁN, Judith. Adolfo Blanco Lucas: «Un festival o és amb públic o no és un festival». COMeIN [en línia], juny 2020, núm. 100. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n100.2047