'In a quality land'

Marc-Uwe Kling ha escrit QualityLand (2017), una novel·la que no només és un best-seller, sinó que, a més, analitza de manera divertida els reptes de la digitalització de la societat i té més impacte que qualsevol acadèmic. La novel·la és una distopia més, sobre què pot passar si les tecnologies digitals que coneixem avui dia continuen avançant per on van. Molt en la línia d’altres novel·les distòpiques sobre tecnologia com The Circle (Eggers, 2017) o La Klara i el Sol (Ishiguro, 2021).

I encara que estigui escrita en clau de ciència-ficció, les friccions de la interacció entre humans i robots, o entre humans i sistemes d’intel·ligència artificial, s’assemblen molt als reptes de la societat actual. De fet, més que ciència-ficció, a vegades sembla una caricatura de la societat actual i una crítica al tecnooptimisme imperant, disfressat de ciència-ficció per reforçar la caricatura. I en aquesta clau d’humor, drama i ciència-ficció, el llibre ha tingut més impacte en la societat que qualsevol treball acadèmic sobre el tema, i fins i tot serà produïda com una sèrie per a HBO. Tot i que el lector es pot enfocar en la vibrant història, en els detalls de la ciència-ficció o en la reflexió sobre la societat en la qual vivim.

Sota la figura d’una novel·la distòpica, l’autor es permet incloure opinions personals o experiències observades i obrir una reflexió sobre aquestes. Com a novel·la, el lector pot, o no, empatitzar amb els imaginaris descrits en el llibre. Així, encara que els imaginaris més crítics sobre l’automatització estan presents en la novel·la, podrien passar desapercebuts per a alguns lectors.

La literatura necessita crear un cert nivell d’intriga per construir un argument. Així, no és estrany que els productes culturals d’aquesta línia (com Eggers, 2013; Kantayya, 2020; Noujaim, 2019; Orlowski, 2020, o Wiener, 2020) prenguin un to distòpic i una visió fosca. Reflecteixen totes les pors associades amb les tecnologies i es converteixen en una resposta al tecnooptimisme imperant.

El món de ‘QualityLand’

Al més pur estil de ciència-ficció, Kling descriu un país refundat en un futur no gaire distant, en el qual la majoria de les decisions les prenen algorismes i els robots prenen el control de les posicions de poder. Fins i tot, hi ha un robot fent campanya presidencial. El robot candidat diu que és molt eficient perquè pot analitzar les opinions dels ciutadans i avaluar quins són els pro i els contra de cada decisió, en instants.

El conflicte apareix en la novel·la, primer quan la xicota del protagonista el deixa perquè ha vist a l’aplicació de cites que no són un perfect match, i després quan el protagonista, Peter, rep un paquet que no li interessa. La vida de Peter s’esfondra quan el deixa la xicota; a QualityLevels, el sistema que mesura el rendiment de cada ciutadà baixa en picat. Però, a més, el paquet que li arriba porta un vibrador rosa amb forma de dofí. A Peter, no li interessa el dofí i es proposa retornar-lo. Però, a TheShop, que és la principal botiga de QualityLand, no cal fer les comandes directament. TheShop sap exactament què vol comprar cada persona i ho envia fins i tot abans que la persona sigui conscient que ho vol. TheShop al·lega que Peter sí que vol el dofí, i que no s’atreveix a reconèixer-ho.

Els imaginaris descrits en la novel·la mostren els temors de la massificació dels sistemes d’intel·ligència artificial, i les tensions en la digitalització forçada de la societat, quan les plataformes digitals es converteixen en la regla per a la interacció social, les relacions laborals, les compres i la ciutadania.

La novel·la parla de pràctiques deslleials contra l’interès dels usuaris, algorismes ocults, personalització manipuladora i il·legítima, discriminació dels col·lectius més vulnerables i explotació de les vulnerabilitats dels usuaris. En aquest sentit, parla del dret a la igualtat, el dret a ser tractat amb dignitat i el dret a la llibertat, temes que són comuns en els estudis crítics sobre les plataformes digitals (com Eubanks, 2018; O’Neil, 2016; Pasquale, 2015, o Wachter-Boettcher, 2017).

Així, el tema de les desigualtats digitals ja no està restringit al tancat cercle de l’acadèmia, sinó que és part d’una cultura més àmplia en la qual escriptors, periodistes i documentalistes reflecteixen el discurs públic, i contribueixen a crear consciència sobre els reptes de la digitalització de la societat. L’escenari està obert per a més producció en aquesta línia.

Per saber-ne més:

EGGERS, Dave (2013). The Circle. Nova York: Knopf.

EUBANKS, Virginia (2018). Automating Inequality: How High-Tech Tools Profile, Police, and Punish the Poor. St. Martin’s Publishing Group.

ISHIGURO, Kazuo (2021). La Klara i el Sol. Anagrama.

KANTAYYA, Shalini (Director). (2020). Coded Bias [film]. 7th Empire Media [en línia]. https://www.codedbias.com/

KLING, Marc-Uwe (2020). QualityLand. Grand Central Publishing.

NOUJAIM, Jehane (Director). (2019, juliol). The Great Hack [documental]. Netflix.

O’NEIL, Cathy (2016). Weapons of Math Destruction: How Big Data Increases Inequality and Threatens Democracy. Crown.

ORLOWSKI, Jeff (Director). (2020, agost). The Social Dilemma [docudrama]. Netflix [en línia]. https://www.thesocialdilemma.com/

PASQUALE, Frank (2015). The Black Box Society. Harvard University Press.

WACHTER-BOETTCHER, Sara (2017). Technically Wrong. Nova York, Londres: W. W. Norton & Company.