A dades em convides

El científic té nous reptes al davant. Sí, com sempre, deveu pensar. I és cert, quan no és la crisi (persistent, encara), és l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació. I, si no, el treball col·laboratiu, el Publish or Perish (ara ja en determinats quartils), l’anglès, l’espai europeu, els Horizons… En tot cas, però, parlant d’alguns dels nous reptes que esmentàvem, n’hi ha dos que l’obliguen, més que altres, a repensar-se de forma molt rellevant. Les dades i la ciència oberta. I els esmentem plegats perquè quan es visualitzen de forma conjunta és quan prenen el sentit de disrupció que podrien tenir. Sí, ho esmentem dient “podrien”, perquè caldrà comprovar que efectivament aquests possibles canvis són ben assumits per la comunitat científica.

Les noves formes d’entendre la ciència i les polítiques d’informació de les institucions, revistes i finançadors de la ciència afecten el dia a dia de l’investigador. Aquesta afectació es pot veure des de diferents angles.

Pel que fa al punt de vista de l’investigador, les dades de la recerca han d’estar endreçades, polides i presentables, atès que deixen de ser backoffice per a tenir forma de comunicació i difusió científica. Això fa que passen a comunicar, i ja veurem per disciplines i per àmbits quina estructuració prenen, i fins i tot si poden o no suplir alguns dels vehicles tradicionals de la comunicació científica (revistes, congressos i, cada cop més xarxes socials).

És necessari, doncs, per a l’investigador, sobretot des d’un vessant obert (com a actitud pròpia o com a requeriment institucional), tenir competències per a presentar i gestionar aquestes dades, per a fer-les accessibles i, no ho oblidem, REUTILITZABLES. Aquesta visió serà important per a tots els investigadors, però central per a tots els nous perfils relacionats amb la ciència de dades. Ara bé, compte, que essent central per a uns esdevé necessari per a la resta, ja que siguis químic computacional, sociòleg, immunòleg, arqueòleg o economista, les dades i la gestió correcta de grans paquets de dades serà rellevant per a la ciència, tant com ho és una bona revisió bibliogràfica abans de fer recerca.

Quant al punt de vista dels gestors d’informació en general de les universitats i centres de recerca, caldrà una màxima col·laboració entre els tradicionals informàtics i els professionals de la informació. En un escenari de fusió de rols, més que mai caldran equips transversals per a fer que les institucions permetin treballar els seus empleats amb aquests paquets de dades. En el passat seminari de Gestió de dades de recerca, que va tenir lloc a Barcelona, va quedar palès no només la importància, sinó els vectors de necessitat i oportunitat que presenta. A ells, per tant, els pertoca tenir una visió de profunditat respecte vers aquesta necessitat, que permeti estructurar i sobrepassar l’àmbit de l’investigador per a tenir una visió de grups de recerca, institucions i xarxes suprauniversitàries.

Ara bé,els tradicionals vehiculadors de la informació científica, els qui posen en contacte investigadors i coneixement científic, també tenen un repte, tan ingent com el que va ser passar a les revistes electròniques. Sí, les revistes científiques, els repositoris i les bases de dades secundàries han de prendre decisions respecte les dades. En primer lloc i seguint les estratègies esmentades per Pampel et al. (2014), si les gestionen directament lligant-les a l’article científic com a material suplementari (per tant, gestió interna i corresponsable), de forma externalitzada (en forma de datasets o conjunts de dades en repositoris de dades externs), o bé fins i tot creant com s’estan ja creant revistes únicament pensades per a ser vehicles de la difusió dels datasets, en forma de data papers, de manera que serien revistes de dades (Chavan et al., 2011). Potser aquella transformació de la comunicació científica que l’aparició d’Internet no va aconseguir, en la qual les revistes van adaptar-se a les versions electròniques sense canviar ni trencar l’estructuració (també gràcies a les agències de qualitat que van seguir prioritzant-les com a forma de difusió de la comunicació científica), seran les dades e recerca les que puguin canviar-les. Tot i així, ho han demostrat molt cops, les grans editorials, amb més vides que un gat, s’hi adaptaran i marcaran de nou les tendències. Per sort (per a ells), els investigadors continuarem pagant cada innovació, potser.

Les dades com a vehicle d’informació científica prendran una rellevància major, la qual cosa permetrà accelerar encara més els temps en la investigació científica. Seran necessaris els articles?, tindran sentit les dades sense digestió, discussió i conclusions?, caldrà anar a buscar dades com qui va a buscar bolets?, correm el risc de tsunamis de dades, amb grans paquets de dades i poc coneixement associat? De nou, veiem que responem aquestes preguntes mentre avancem en el nou escenari. Caldrà, doncs, i com a conclusió, moltes més competències a tots els nivells, més genèriques per a investigadors i més aprofundides per a professionals de la informació, que els permetin garbellar adequadament la informació i el coneixement. Al cap i a la fi, com deia Sherlock Holmes a Watson: “és de major importància que les dades inútils no desplacin les útils”.

Per a saber-ne més:

Chavan, Vishwas; Penev, Lyubomir (2011). “The Data Paper: a mechanism to incentivize data publishing in biodiversity science”. BMC Bioinformatics, núm. 12 (Suppl15, S2).

García-García, Alicia; López-Borrull, Alexandre; Peset, Fernanda (2015). “Data journals: eclosión de nuevas revistas especializadas en datos”. El profesional de la información, v. 24, núm. 6, p. 845-854.

Mercè Vàzquez (2015). “El científic de dades: un perfil multidisciplinari altament especialitzat”. COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, núm. 46 (juliol 2015).

Pampel, Heinz; Dallmaier-Tiessen, Suenje (2014). “Open Research Data: From Vision to Practice”. En: Bartling, S.; Friesike, S (eds.). Opening Science. The Evolving Guide on How the Internet is Changing Research, Collaboration and Scholarly Publishing. Heidelberg: Springer, p. 213-224.