La globalització del futbol és un fenomen d’especial interès des del punt de vista de la comunicació. El FC Barcelona i el RCD Espanyol de Barcelona serveixen per a explicar la importància de la comunicació en la repercussió mundial de dues entitats esportives d’origen local.
L’últim derbi entre l’Espanyol i el Barça serà recordat, probablement, com el de les pancartes, una forma de comunicació més o menys espontània, poc estudiada i possiblement condemnada a la marginalitat per l’excés de zel. L’afició de l’Estadi del RCD Espanyol Cornellà-El Prat en va exhibir diverses, i no totes eren ofensives. Entre les que no ho eren, n’hi havia dues de referides a l’origen dels fundadors dels dos clubs, suïssos els culers, catalans els pericos. El cert és que entre els aficionats a l’esport que el 1899 van crear el Football Club Barcelona n’hi havia d’estrangers i de catalans; en canvi, els fundadors, el 1900, de la Sociedad Española de Football eren catalans o d’altres llocs d’Espanya. Eren els temps en què el futbol era només un joc, estès a l’estela del poder britànic i que tot just començava a institucionalitzar-se a Catalunya.
Amb el pas dels anys, a un i altre club s’hi van anar sumant aficionats locals, primer com a practicants i després com a espectadors. El futbol va anar creixent en importància social i cada entitat va anar assumint una significació diferent, marcada tant pels propis actes com per la interpretació que la societat en va anar fent. En aquest sentit, no es pot ignorar la càrrega simbòlica associada al nom d’un o altre club: no és el mateix portar el nom de la capital de Catalunya que recordar amb el nom que aquesta forma part d’Espanya.
En les últimes dècades, el futbol no només s’ha globalitzat, sinó que ha esdevingut un exemple paradigmàtic de l’augment de la interconnexió real i de la consciència del món com a indret compartit per tota la humanitat. Tot i que de forma desigual en uns i altres països, el futbol és ara un fenomen social important que afecta gairebé a tot el món. I si és així és gràcies a la comunicació. Potser és una obvietat però, des del punt de vista de la comunicació, convé recordar-ho. A Barcelona comptem amb dos clubs que són clars exemples de com el local i el global s’afecten mútuament. Ens interessa explotar aquesta circumstància i convertir la comunicació en l’eix d’una recerca acadèmica sobre la globalització i el futbol que, malgrat tot, convé que sigui multidisciplinària.
Fins ara, la recerca de la globalització, en general, i del futbol, en particular, s’ha dut a terme, sobretot, des de la sociologia. En el cas de l’esport, destaca l’aportació de Giulianotti i Robertson, que a l’article que porta per títol The globalization of football: a study in the glocalization of the 'serious life' situen l’esport com a “epicentre dels processos de globalització contemporanis” i fan servir el concepte de glocalització per a referir-se a les transformacions locals, el desenvolupament d’identitats particulars i les formes diverses d’organització institucional. A Giulianotti li devem, a més, l’article que, sota el títol Supporters, followers, fans, and flâneurs: a taxonomy of spectator identities in football, proposa una de les classificacions més reeixides dels espectadors en què situa les quatre categories en un eix en què els supporters són els més lligats a les tradicions i els clubs locals i els flâneurs els més deslligats del local i orientats al consum.
La comunicació juga un paper fonamental en la relació de tots els aficionats amb el seu equip favorit, diferent segons el lligam que mantinguin: no és el mateix en el cas de l’abonat que veu els partits directament a l’estadi que en el de l’espectador situat en un altre continent i que només els pot veure per televisió. En tot cas, en el futbol globalitzat, els equips professionals no es poden permetre renunciar a cap tipus d’aficionat i per a trobar-los, atraure’ls, fer-se’ls seus o conservar-los, la comunicació és essencial.
En els darrers anys, el FC Barcelona ha estat un dels clubs més exitosos del món a l’hora de sumar i mantenir followers, fans i flâneurs sense perdre els seus supporters naturals. L’última fase de la globalització, la que ha convertit el futbol d’elit europeu en un espectacle mundial, ha coincidit amb una etapa exitosa de l’equip, que ha sabut comunicar al món la idea d’una identitat esportiva basada en un estil de joc caracteritzat tant per l’efectivitat com per la bellesa. Sense renunciar a la seva identitat sociocultural, el FC Barcelona ha sabut obrir-se al món, tal com exemplifica la seva pàgina web multilingüe. Actualment, el Barça té més adeptes fora que a dins de Catalunya i també depèn en gran mesura dels ingressos que obté a l’estranger, però segueix sent un club que pertany als seus socis, majoritàriament catalans.
Per part seva, el RCD Espanyol de Barcelona pertany ara, majoritàriament, a un ciutadà xinès. En canvi, no ha estat capaç, de moment, de fer el salt que requereix competir en el futbol global, malgrat haver fet algun intent d’entrar a vendre la seva marca en mercats estrangers, com seria el cas del fitxatge de Shunsuke Nakamura el 2009, decidit més amb criteris de màrqueting que esportius. A més del capital, a l’Espanyol de Barcelona fins ara li ha faltat una idea futbolística que pugui resultar atractiva tant pel supporter local espanyolista de tota la vida com pel potencial flâneur que consumeix futbol televisat en qualsevol lloc del món.
Ja han passat més de cent quinze anys de la fundació del Barça i l’Espanyol i no hi ha cap dubte que tots dos són clubs catalans malgrat que depenguin de l’estranger per a captar capital (en forma de patrocinadors o d’accionistes), jugadors i aficionats. No hem d’oblidar que el futbol ja no és només un joc, ara és, sobretot, un espectacle que aspira a captar audiència arreu, un show televisiu en què el plató és tot l’estadi. Per això és tan important el que es comunica des de la gespa com el que es fa a la grada: parlen tant els gols com les pancartes.
Per a saber-ne més:
Giulianotti, R. and Robertson, R. (2004). The globalization of football: a study in the glocalization of the 'serious life'. The British Journal of Sociology, 55(4), 545-568. doi: 10.1111/j.1468-4446.2004.00037.x
Giulianotti, R. (2002). Supporters, followers, fans, and flaneurs: a taxonomy of spectator identities in football. Journal of Sport & Social Issues, 26(1), 25-46. doi:10.1177/0193723502261003
Citació recomanada
JUSTE GARRIGÓS, Jordi. Futbol, comunicació, pancartes i 'glocalització'. COMeIN [en línia], març 2016, núm. 53. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n53.1615
