Número 56 (juny de 2016)

CRECS: el punt de trobada de les revistes acadèmiques

Candela Ollé

La sisena edició de la Conferència Internacional sobre revistes de ciències socials i humanitats (CRECS) va posar el focus en les transformacions de la revisió per parells, l'edició electrònica i la certificació de la qualitat de les publicacions. Els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació hi van tenir una activa participació, així com també la Biblioteca, amb la presentació del nou model de gestió de les revistes científiques de la UOC.

CRECS la Conferencia internacional sobre revistas de ciencias sociales y humanidades (Barcelona, 5 i 6 de maig, es poden consultar els vídeos i slideshare a http://www.crecs.info/programa-presentaciones-vídeos-y-fotos/), ha tret del títol el mot “qualitat”; antigament es deia Conferencia internacional sobre la calidad de las revistas de ciencias sociales y humanidades i, segons Tomàs Baiget, ja es pot garantir que la qualitat va implícita en el dia a dia de les publicacions, a més ja podem parlar de la consolidació del certamen. Enguany amb el subtítol Entre tradición y futuro: transformaciones en la revisión por pares, edición electrónica y certificación de la calidad hi va haver un interessant i ajustat programa de dos dies –per ajustat em refereixo al temps per al debat i l’intercanvi d’idees, que en alguns casos va ser escàs.

 

Des de presentacions de nous productes com Dialnet Científico o Emerging Source Citation Index (ESCI) de Web of Science fins a ponències com la de Miguel Ángel Vera-Baceta (“Unidad de comunicación científica ¿revista o artículo? Análisis a través del 'conteo de uso' de la Web of Science”), passant per sessions de comunicació centrades en les polítiques de qualitat, serveis editorials i plataformes de revistes, gestió editorial, revistes i dades d’investigació. A més d’una interessant taula rodona centrada en el procés del peer review, de la qual destacaria la defensa i a l'hora la necessitat de les revistes de tenir la figura del community manager, per part d'Isidro Aguillo, i la proposta, feta en el torn de preguntes per Rafael Repiso, on comentava que en altres disciplines estableixen un diàleg intern entre els revisors per a arribar a consens abans d’emetre el resultat, i d’aquesta manera no fer ballar el cap a l’autor amb comentaris contradictoris, i ho apuntava com un possible camí alternatiu a la sobrecàrrega dels bons revisors. 

 

Àlex López-Borrull, director del grau d’Informació i Documentació, va moderar una de les taules rodones; la professora Núria Ferran va presentar la recerca feta en col·laboració amb Javier Guallar, Ernest Abadal i Adán Server: “Métodos y técnicas de investigación en revistas españolas de Documentación (2012-2014)”. Els professors Daniel Aranda i Silvia Martínez, del Grau de Comunicació, van intervenir amb “Funcionamiento eficaz en el peer review, reconocimiento a los revisores y alternativas desde el open Access” per explicar la nova etapa de la revista Anàlisi.

 

Continuant amb recerca, la xarxa temàtica Maredata: Red española sobre datos de investigación en abierto (integrada per les universitats CSIC-IATA, CSIC-INGENIO-UV, UA, UB, UC3M, UOC i UPV) va presentar formalment la xarxa de la qual formen part activa el professors Agustí Canals, Àlex López-Borrull i jo mateixa. Les dades d’investigació o dades científiques generen interès pel seu potencial d’aprofitament i reutilització no només pel sector de la R+D, sinó també per la indústria o les empreses de serveis per innovar els seus productes. En l'àmbit de recerca, compartir i accedir a les dades generades durant l’activitat investigadora té múltiples beneficis institucionals i individuals, com la transparència dels processos d’obtenció i de generació de dades, entre els investigadors promou la col·laboració entre grups afins i evita duplicacions i millora de la confiança en el sistema científic.

 

Seguint amb la disciplina d’informació, la Biblioteca UOC va aprofitar la conferència per a donar a conèixer el nou model de gestió de les revistes científiques, a càrrec de Maria Boixadera, que és coordinadora editorial de publicacions acadèmiques. Un dels principals objectius del model és garantir la qualitat de les revistes científiques en accés obert de la UOC –cal recordar que la nostra universitat és la segona de l’Estat espanyol a tenir un mandat institucional, l’any 2010, i que per tant compleix amb la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación, article 37 (2011). Aquest document, que té un prefaci de la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, la Dra. Marta Aymerich, ha demanat a cada publicació un pla de gestió basat en eixos d'estratègia, qualitat, comunicació, visibilitat i indexació, i transparència i responsabilitat social, a més d'un marc de gestió pressupostària i l'observació del marc legal corresponent. El protocol de revistes acadèmiques és publicat en accés obert, accessible a l'O2, el repositori institucional. Cal destacar que aquest protocol de revistes científiques de la UOC és la primera peça del que serà el nou portal de revistes científiques, previst per al quart trimestre de l'any 2016.

 

Per acabar, voldria destacar la feina feta per l’equip que fa possible l'Anuario ThinkEPI, que com és tradició es presenta al CRECS. Aquesta edició recull articles de la professora Sandra Sanz i del consultor Javier Guallar, i també incorpora una àmplia selecció de les ressenyes publicades al BlokdeBiD, que el fem possible Ernest Abadal, Lluís Anglada, Ángel Borrego, Jesús Tramullas, Laia Bonet, Ferran Burguillos i jo mateixa. El Blok, de periodicitat setmanal, retroalimenta i genera activitat entorn de la revista BiD que ben aviat publicarà el número de juny.

 

Fins aquí la meva crònica de la conferència.

 

Citació recomanada

OLLÉ, Candela. CRECS: el punt de trobada de les revistes acadèmiques. COMeIN [en línia], juny 2016, núm. 56. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n56.1639

recerca;  biblioteconomia;  gestió de la informació; 
Números anteriors