El passat 9 de juny va tenir lloc la jornada Almanzora Comparteix, que s'ha organitzat amb la intenció de fomentar l'intercanvi d'experiències i el coneixement compartit. Ha resultat ser una oportunitat excel·lent per a reunir experts, empreses i institucions de la província d'Almeria que destaquen per la innovació en la formació dels seus empleats. Aquest article vol ser un petit relat o crònica del que allí es va esdevenir, però començant pel principi, com comencen les coses que acaben bé.
De vegades la vida et sorprèn posant a la teva disposició ‒com si d'un aparador es tractés‒ un ventall d'oportunitats; la suma d'una sèrie de factors o ingredients per a impulsar una cosa que potser t'havies imaginat, però que no t'atrevies gairebé ni a verbalitzar. Per a algú que fa ja algun temps que escriu sobre coneixement col·laboratiu, la possibilitat d'organitzar una jornada sobre aquest tema és gairebé un somni fet realitat.
Durant aquests anys he anat coincidint amb experts en aquests temes, que curiosament tenen alguna vinculació amb la província d'Almeria com Jesús Martínez, impulsor del programa Compartim, que té com a objectiu crear entorns de treball col·laboratiu que acostin les persones a oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià; o Dolors Reig, psicòloga social, editora principal del blog El caparazón, un dels espais més rellevants en castellà en la seva temàtica, i experta en xarxes socials i entorns col·laboratius. I hem anat comentant iniciatives molt interessants que es produeixen a Andalusia oriental vinculades al coneixement col·laboratiu com la dels dinamitzadors de Guadalinfo o les de les comunitats d'aprenentatge de Cajamar. I vam pensar: "Per què no?, per què no aplegar aquestes experiències en una jornada?" I d'aquesta manera va sorgir Almanzora comparteix, I Jornada sobre coneixement compartit.
El lloc triat va ser la comarca de l'Almanzora ‒d'aquí el seu nom‒, motor econòmic de la província d'Almeria durant dècades. En aquesta àrea hi ha les pedreres de marbre blanc de Macael, material amb el qual està fet, per exemple, el pati dels lleons de l'Alhambra, i ‒fruit de l'evolució del sector i del sorgiment de nous materials derivats‒ una de les empreses més potents del país, el Grup Cosentino. I, a més, l'Escola del marbre d'Andalusia, centre de referència nacional, que va ser l'escollida com a amfitriona per a acollir aquesta activitat.
Organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya amb servidora al capdavant, Almanzora Comparteix ha comptat amb el suport i la col·laboració de diverses institucions i empreses com la Junta d'Andalusia de la qual depèn l'Escola del Marbre d'Andalusia, situada a la localitat de Fines i que pertany al Servei Andalús d'Ocupació, adscrit al seu torn a la Conselleria d'Ocupació, Empresa i Comerç, la Diputació d'Almeria, l'Ajuntament de Fines i la Mancomunitat de Municipis de l'Almanzora.
L'objectiu principal de la Jornada Almanzora Comparteix' va ser (i esperem que en properes edicions continuï essent així) promoure i difondre aquesta necessitat de canvi de mentalitat, intercanviant experiències desenvolupades en diferents àmbits com l'administració pública, les grans corporacions, les iniciatives emprenedores o la mateixa ciutadania.
El delegat territorial d'Economia, Innovació, Ciència i Ocupació, Miguel Ángel Tortosa López, que va ser un dels encarregats de donar la benvinguda institucional a l'acte, va recollir de manera molt encertada la idea que vol transmetre aquesta jornada des del principi tant pel seu contingut com per la seva estructura: "La col·laboració permet optimitzar recursos, assolir els nostres objectius més fàcilment, ser més forts i arribar més lluny." I també va assenyalar que l'Escola del Marbre d'Andalusia és un exemple de col·laboració: "En aquest cas entre les empreses del sector, de les quals recull les seves necessitats per programar cursos que permetin formar els millors professionals de la pedra natural, complint així el doble objectiu de millorar la competitivitat empresarial i reduir la desocupació."
La jornada, amb un marcat enfocament pràctic, va estar dividida en tres blocs principals. En primer lloc, el panell d'experts, on es van exposar les últimes tendències entorn d'aquests temes i es van repassar les idees principals que van servir de marc conceptual per al següent bloc. En segon lloc, el panell d'institucions i empreses, on es van intercanviar experiències de diferents sectors i des de diferents punt de vista segons les característiques i les necessitats de cada organització. I, en tercer lloc, la secció dedicada a la iniciativa emprenedora focalitzada en un cas concret de gran èxit i rellevància.
En el panell d'experts van intervenir Dolors Reig, Jesús Martínez, i en el d'institucions i empreses Emilio del Àguila, director de l'Àrea de Gestió del Talent en el Grup Cooperatiu Cajamar; Sergio Gómez, responsable de formació en el Grup Cosentino; José Miguel Corral, dinamitzador del Centre Guadalinfo de Turre, i Miguel José Morilla, director gerent de l'Escola del Marbre.
A la tarda va tenir lloc l'entrevista a Fabián Martín emprenedor, considerat "el millor pizzer del món". En el 2003 va guanyar el premi europeu a l'Acrobàcia i el d'Espanya en Qualitat, i el 2007 dos reconeixements internacionals, un dels quals, el de Millor Pizzer del Món, va segellar la seva fama. Actualment té tres restaurants a Barcelona i un a Llívia. Es diu que és "el Ferran Adrià de les pizzes". Encara que va néixer a Perpinyà es va criar a Adra (Almeria). L'entrevista va anar a càrrec d'Ana Isabel Bernal Triviño, periodista i investigadora en mitjans de comunicació digitals i professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
La presència de Fabián Martín aquí, a Fines, va generar tanta expectació que va venir el mateix alcalde d'Adra a presentar-lo, cosa que va provocar l'emoció tant de l'entrevistat com del presentador, emoció que es va estendre a la resta dels assistents.
Fabián Martín va ser amè i provocador i, al costat d'Ana Isabel Bernal, va generar un ambient distès, humà i molt proper que va atrapar tothom. Com a efecte sorpresa, Fabián ens va descriure com havia creat una pizza amb l'aparença del material Silestone creat pel Grup Cosentino. La màxima expressió de l'intercanvi més enllà de l'esperable.
Citació recomanada
SANZ MARTOS, Sandra. De com compartir coneixement o crear pizzes de marbre. COMeIN [en línia], juny 2016, núm. 56. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n56.1643
Sandra Sanz Martos
Professora d'Informació i Documentació de la UOC
Números anteriors