#DonaldTrumpWins #TheTruthLosesOut

Algunes velles teories de la mass communication research acusaven als mitjans de comunicació de masses de provocar en la seva audiència l'anomenada disfunció narcotitzant. El ciutadà sentia que havia complert amb el seu deure cívic-social pel simple fet d'estar informat a través dels mitjans però, en realitat, es convertia en un actor polític inoperant perquè no actuava en conseqüència. En comptes de fer, en tenia prou amb saber.

 

Aquestes teories van ser molt discutides a la seva època però avui, gairebé 70 anys més tard, els social media sí que estan provocant una veritable disfunció narcotitzant respecte al consum dels mitjans de comunicació convencionals. Cada vegada hi ha més persones que es consideren suficientment informades perquè s'exposen als continguts que els arriben a través de les xarxes socials i no senten la necessitat d'anar més enllà per obtenir informació rigorosa, contrastada, rellevant i veraç. En lloc d'informar-se, en realitat en tenen prou amb entretenir-se però no en són conscients, la qual cosa les converteix en fàcilment manipulables.

 

Les xarxes socials no assumeixen específicament la funció d'informar, no han nascut amb vocació periodística. La seva funció és la de connectar persones entre si i amb entitats de tot tipus. Per descomptat, una forma de connectar és intercanviant informació però, a diferència del que passa amb els mitjans convencionals, el control de qualitat de la informació que circula per les xarxes socials és molt lax quan no purament inexistent.

 

El cas de Facebook és paradigmàtic. Aquesta plataforma estableix unes normes d'obligat compliment per als seus usuaris. Entre moltes altres restriccions, per exemple, explicita la prohibició de mostrar mugrons femenins. En canvi, no inclou cap norma que prohibeixi difondre informacions falses. Pot semblar sorprenent i incoherent, però respon a una lògica aclaparadora des d'una perspectiva empresarial. Els continguts amb connotacions sexuals poden excloure a públics comercialment molt atractius (menors, membres de cultures particularment puritanes, etc.). En canvi, les falsedats atreuen l'atenció i generen interacció per part de públics molt amplis, la qual cosa engreixa els beneficis del senyor Mark Zuckerberg, patró d'aquesta plataforma.

 

És cert que totes les informacions que rebem poden influir en les nostres creences, en les nostres actituds i en les nostres conductes. Però, quan aquestes informacions són falses, no és influència; és manipulació. Així, si Facebook no és suficientment diligent a l'hora de controlar la veracitat i la fiabilitat de les informacions que circulen per aquesta xarxa social, està afavorint la manipulació encara que s'obstini a negar-ho.

 

Si bé és cert que en el seu discurs oficial Facebook condemna el clickbait (difusió de continguts dissenyats exclusivament per atreure clics), en la pràctica se’n beneficia econòmicament. Per tant, les exageracions, les mentides i el sensacionalisme no constitueixen un veritable problema per a aquesta plataforma. Més aviat tot el contrari. En canvi, aquesta tirania del clic sí resulta nefasta des del punt de vista social atès que, en lloc de contribuir a la formació d'una opinió lliure i ben informada, potencia la desinformació.

 

La capacitat de Facebook per segmentar els seus públics de forma extremadament sofisticada contribueix fins i tot a empitjorar aquest panorama. Per què? Doncs perquè a través d'aquesta xarxa resulta relativament senzill impactar en aquells col·lectius que es mostraran més receptius a les falsedats que hi circulen i més proclius a redifondre-les massivament sense qüestionar-les. Els estudis disponibles evidencien que els estrategues de Trump han mostrat pocs escrúpols a l’hora d’aprofitar-se’n.

 

Amb tot això, ens endinsem en el paorós concepte de la postveritat, que emergeix quan posem en suspens les nostres certeses més racionals per abraçar idees amb les quals connectem des d'un vessant merament emocional. No importa que sigui falses, en el nostre interior tal vegada anhelem que siguin certes i amb això ja en tenim prou per apuntar-nos a la seva redifusió. Els usuaris de les xarxes socials, a més, encara no hem pres consciència plena que difondre continguts enganyosos creats per tercers ens converteix en còmplices d'aquest exercici de desinformació encara que no siguem els autors originaris d’aquests continguts.

 

Aquest devastador potencial manipulador, a més, es veu espectacularment incrementat per l'enorme impacte social que, per a allò que és bo però també per a allò dolent, té Facebook. És la xarxa social número u a nivell mundial, ja frega els 1.800 milions d'usuaris actius mensuals, i la seva influència és particularment forta en determinats països (és el cas d'Estats Units, amb uns 200 milions d'usuaris) i en determinats col·lectius (les persones de més edat, que no han migrat a Instagram, a Snapchat i de vegades ni tan sols a Twitter). 

 

És per tot això que, cada cop que em pregunten si constitueix una hipòtesi raonable atribuir a Facebook un paper rellevant en la victòria de Donald Trump (qui, per cert, va fer una inversió publicitària de 56 milions de dòlars en aquesta xarxa social durant la campanya), responc afirmativament.