Kafka i la felicitat

Però la tristesa és realment companya de viatge de la creativitat? La resposta de la ciència és, com a mínim, controvertida. Reforçant la imatge del geni trist i taciturn, alguns estudis recents han suggerit que els sentiments negatius poden proporcionar un bon caldo de cultiu per a la nostra capacitat creadora, en la mesura que ens aboquen a l'autoreflexió i a la cerca de sortides creatives als problemes que ens amenacen o ens aclaparen.
 

També la necessitat de donar sentit al món i d'expressar, a través de l'art i de la creativitat, les experiències tràgiques o vivències difícils és un traç distintiu de la nostra humanitat. Franz Kafka és possiblement un dels artistes que amb més mestratge ha plasmat en la seva obra la relació turbulenta amb la pròpia existència. «La meva por és la meva substància, i probablement el millor de mi mateix» és una de les tantes perlas que ens regala en els seus diaris. Per a Antoni Storr, psicòleg i escriptor, l'obra de Kafka és un clar exemple de com el món pot beneficiar-se de la infelicitat de persones extremament talentoses. «La seva obra està tan lligada a les parts més patològiques de la seva personalitat que, si hagués estat més feliç, és possible que el seu desig d'escriure hagués disminuït considerablement», s'arrisca a afirmar. Un altre estudiós dels efectes de les emocions sobre la creativitat és Joseph Forgas, psicòleg social de la University of New South Wales. Forgas defensa la teoria que la tristesa torna les persones menys crèdules, i en conseqüència pot potenciar les seves habilitats crítiques i creadores. Afirma que els estats d'ànim negatius tendeixen a fer-nos més lúcids i menys dispersos. «Per això emocions com la tristesa o el pessimisme poden ser de gran ajuda a l'hora de revisar críticament els nostres propis errors, corregir-los i proposar vies alternatives per resoldre’ls». 
 

Per descomptat no tothom pensa igual. La vinculació entre les emocions positives i la creativitat té, en efecte, molts defensors; estudiosos que aporten evidències sobre l'existència d'una forta connexió entre l'expressió creativa i el benestar general o la felicitat. Entre ells hi ha Tali Sharot, neurocientista i directora de l'Affective Brain Lab, de l'University College London, que estudia els beneficis d'una visió optimista de la vida. «Per a construir un món millor —assenyala Sharot— abans hem de ser capaços d’imaginar-lo». Des d'aquesta perspectiva l'optimisme es pot entendre com un element fonamental de l'evolució humana.

 

També al món de l'empresa aquesta connexió entre creativitat i felicitat sembla haver calat amb més força que la versió menys optimista —suposo que afortunadament—. No per casualitat moltes organitzacions estan invertint cada vegada més esforços en estimular la creativitat dels seus empleats a través de polítiques que promouen el "benestar" i la felicitat a l'oficina. Algunes fins i tot han creat la figura de el Chief Happiness Officer (alguna cosa així com un “responsable de la felicitat corporativa”), que té entre les seves tasques la d'avaluar l'estat emocional dels empleats i impulsar polítiques internes que ajudin a mantenir 'feliços' els treballadors, tot això en benefici de la productivitat creativa dels equips. Iniciatives com aquesta troben sustentació en teories com les que defensa Shelley Carson, professora de la Harvard University i autora del llibre El teu Cervell Creatiu. Per Carson els estats d'ànim positius amplien la nostra atenció i ens fan més receptius a estímuls i idees de l'entorn, la qual cosa en última instància augmenta la nostra capacitat de resoldre problemes aplicant solucions creatives. «En un estat d'ànim positiu —defensa— estem més predisposats a parar esment a coses que normalment ignorem i a tenir una visió més panoràmica de la vida».

 

Em pregunto què pensaria de tot això Kafka, si tornés a viure. Com d’àcida i sagaç seria la seva mirada sobre el nostre nou món de somriures i selfies, gratificacions instantànies, apps que ens prometen la realització personal a cost zero. Però Kafka va morir jove, malalt i desesperançat, sense conèixer les promeses daurades de la felicitat 2.0.  Ens va deixar, però, la seva obra i amb ella moltes coses per aprendre de nosaltres mateixos, de les nostres pors i límits, però també de la possibilitat de reinventar-nos a partir de la nostra capacitat creadora.