S'ha especulat molt sobre la relació entre la tristesa i la creativitat. Les arrels d'aquesta idea es remunten a l'antiguitat; Aristòtil ja havia assenyalat la tendència a la malenconia de personalitats genials, una apreciació que, al llarg de la història, ha calat en el nostre imaginari gràcies a artistes, escriptors i poetes amb vides estripades, experiències tràgiques i sentiments oposats. Vincent Van Gogh, Ernest Hemingway, Edvard Munch o Camille Claudel en són, entre molts, exemples emblemàtics.
Continua llegint...
Ara fa setze anys, el 2001, els economistes Joseph Stiglitz, George Akerlof i Michael Spence van rebre el Premi Nobel d'Economia per les seves aportacions a la teoria de la informació asimètrica, concepte aplicat a l’anàlisi econòmica dels mercats. Informació asimètrica fa referència a la posició desigual pel que fa a la quantitat i la qualitat de la informació disponible de les parts que intervenen en una compravenda d’un producte o servei.
Continua llegint...
En entrar al transport públic, has mirat mai al teu voltant i has comptat quants passatgers estan amb els ulls clavats a la pantalla del telèfon mòbil? O a la sortida d’una escola, t’has fixat en quants pares reben els fills mentre utilitzen el telèfon? Estem constantment connectats —només ens supera Singapur en nombre de telèfons intel·ligents per habitant—, però podem dir que també estem enganxats? El programa #SalvadosConectados ens serveix per iniciar la reflexió.
Continua llegint...
A ningú se li escapa que el cinema (entès de la manera més àmplia possible) segueix tenint la màxima vigència com a vehicle de pensament. Per això alguns festivals, especialment els de caràcter més especialitzat, funcionen com a autèntics fòrums de debat en els quals emergeixen possibilitats de reflexionar a fons sobre les forces que modelen el nostre món present o futur.
Continua llegint...
Els videojocs i el joc en general milloren la qualitat de les nostres relacions socials en permetre espais de distensió i plaer. Jugar és, en definitiva, una forma de minimitzar les conseqüències dels nostres actes i per tant una forma d'aprendre en situacions menys arriscades.
Continua llegint...
A la dècada dels noranta del segle passat, les llavors anomenades noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) ja estaven revolucionant la societat, l’economia, i la nostra vida. Entràvem en la societat i l’economia del coneixement, on la gestió de dades i de la informació portava a la generació de coneixement, matèria primera de la nova era, i al desenvolupament econòmic. Els fonaments de la societat i l’economia industrial quedaven darrere gràcies a les NTIC, que obrien una nova era econòmica i social. La Unió Europea, en l'Agenda de Lisboa del 2000, ja apuntava que gràcies al coneixement, Europa es convertiria en l’economia més avançada del món. Ara, segle XXI, dècada dels anys deu: no sentim la mateixa cançó amb el títol de transformació digital?
Continua llegint...
Continua llegint...
Fa uns dies el meu company Víctor Cavaller reflexionava en un article a COMeIN sobre la postveritat. Certament, des del moment en què va ser anomenada paraula de l’any per Oxford Dictionaries entre tots n’hem parlat força. Recentment, però, després de la victòria de Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, allò que gent com Michael Moore i altres anunciaven i els grans mitjans de comunicació negaven, la postveritat ha rebut un enfocament diferent. Què fa que passi el que no s’ha analitzat prou bé que podia passar? Doncs les notícies falses, les fake news, i els algoritmes de Facebook i Google.
Continua llegint...
El passat 20 de febrer l’Associació Empresarial de Publicitat va presentar al Palau Robert de Barcelona l’"Estudi de la Inversió Publicitària a Catalunya 2016”, elaborat per ARCE Media i Media Hotline. Els números permeten fer titulars optimistes: creix un 4,1% la inversió publicitària i augmenta un 2,1% el nombre d’anunciants respecte a l’exercici anterior. Tanmateix, cal interpretar aquestes dades en context i amb certa profunditat per tenir clar que l’alegria no és eufòria (encara).
Continua llegint...
La comunicació interna juga un paper clau en les empreses i institucions del segle XXI, que requereixen especialistes que vetllin per unes relacions fluides i orientades a objectius compartits entre les persones d’un mateix entorn laboral. Amb aquesta visió, el Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) incorpora l'assignatura de Comunicació interna en el seu pla d'estudis i convida a reflexionar sobre aquesta disciplina Laura Verazzi, experta de l'àmbit amb una llarga trajectòria assessorant empreses a Llationoamèrica.
Continua llegint...
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca