No tenim escapatòria? Publicitat intrusiva a prova de bloqueigs

Les “emboscades” al ciberespai s’han incrementat any rere any, paral·lelament a l’augment de la inversió en publicitat online. Les marques s’amaguen on menys les esperem (també i molt especialment a les xarxes socials) per disparar-nos missatges comercials a tort i a dret, en qualsevol suport i format imaginables. 

 

Després de molt patir, els indefensos ciutadans començàvem a trobar un mínim de protecció per poder tornar a passejar amb tranquil·litat pels nostres llocs web preferits, gràcies als ja populars adblockers o bloquejadors d’anuncis. Uns softwares i hardwares destinats a garantir la tranquil·litat dels internautes, eliminant o bloquejant tota mena d’anuncis online (banners, finestres emergents i anuncis de vídeo, entre d’altres). Però les últimes tendències apunten que els anunciants ja estan trobant solucions per desbloquejar els bloquejadors. De nou, se’ns ha acabat la pau al ciberespai?

 

Actualment conviuen molts models i marques de bloquejadors d’anuncis. AdBlock i Adblock Plus, que es poden instal·lar en el navegador, es troben entre els més comuns, però n’hi ha d’altres com 1Blocker, NoScript, ScriptSafe, Disconnect, Ghostery i Privacy Badger. S’han estès especialment a determinades zones d’Àsia (com ara Indonèsia o l’Índia), però el seu ús també comença a ser molt important a Europa i als Estats Units, fins al punt que, a finals del 2016, PageFair calculava que hi havia uns 615 milions de dispositius bloquejant anuncis arreu del món, un 30% més respecte a l’any anterior.

 

En el cas concret d’Espanya, segons l’informe Ad Blocking Report (PageFair, 2017), més d’un 19% dels internautes pot estar utilitzant adblockers als seus ordinadors i dispositius mòbils. Un percentatge que podria ser fins i tot superior, segons estudis realitzats per IAB i GlobalWebIndex (Davies, 2016). Unes dades suficientment preocupants per un sector publicitari que no veuria amb bons ulls la irrupció d’aquestes eines alliberadores per a la majoria de mortals.

 

Com que qui paga, mana, i són molts els mitjans de comunicació que basen el seu model de negoci en la publicitat, alguns d’aquests mitjans ja han començat a trobar solucions per no posar en risc la seva subsistència. A Espanya, segons Dircomfidencial (2017), els primers han estat Telecinco i elEconomista.es. En el cas de Telecinco, la cadena de televisió ja estaria denegant l’accés als seus continguts online als usuaris que tinguin activat un bloquejador d’anuncis al seu navegador. Concretament, en aquests casos, apareixeria un missatge pop up amb la següent informació: «Desactiva tu adblocker en nuestra web para disfrutar del contenido. Ofrecemos nuestro contenido de manera gratuïta gracias a la publicidad». Tot seguit, Telecinco redirigiria a l’usuari a una pàgina on li explicaria com desbloquejar el seu propi bloquejador. És a dir, aconseguirien que un mateix s’hagués de treure l’armadura per deixar-se colpejar a continuació. Voluntàriament, és clar. Pervers. Efectiu. Brillant. 

 

Els estudis més recents sobre l’actitud dels internautes enfront de la publicitat intrusiva, com el realitzat per PageFair (2017), ens mostren que hi ha una sèrie de formats d’anuncis que l’usuari d’internet considera especialment inadmissibles, sobretot els vídeos publicitaris que no es poden saltar (non-skippable video ads) i els anuncis amb auto-play d’àudio, que tants ensurts ens donen quan menys ens ho esperem. Mentre que, per contra, els banners estàtics tradicionals són els preferits pels usuaris, seguits dels vídeos publicitaris que es poden saltar (skippable video ads). 

 

En lloc de prendre nota de les opinions i necessitats dels seus públics, molts anunciants segueixen capficats en apostar, precisament, pels formats de publicitat online més odiats per la gran majoria dels mortals. Tot i que potser no és just culpar només les marques. Molt probablement, aquestes no fan més que deixar-se guiar per les recomanacions de les agències de torn. Fet que diria molt poc del nostre sector professional.

 

Sigui com sigui, el que és evident és que l’ús d’uns formats cada cop més intrusius i insofribles ha afavorit l’increment descomunal en la implantació d’adblockers en els dispositius de milions d’usuaris de tot el món. Acció-reacció. Una resposta normal i necessària a un abús de la força per part de les marques. El que no és tan normal és voler evitar que els ciutadans puguin reaccionar a les accions agressives i intrusives que reben (com ja fa Telecinco) pensant només en els beneficis merament econòmics i a curt termini. 

 

S’està actuant com aquell professor que, per voler captar l’atenció dels alumnes despistats, només pensa a rascar la pissarra amb les ungles, castigar-los constantment i fer-los empassar uns continguts ben avorrits amb un gran embut, per evitar que es perdi res pel camí. Perquè, és clar, començar a oferir uns continguts entretinguts, generar i mantenir uns vincles forts amb ells i guanyar-se la seva confiança i respecte són opcions ridícules o, possiblement, massa laborioses per ell. Doncs així pensen molts dels anunciants d’avui. Són agressius i desconsiderats. I agències i mitjans, pel que sembla, posaran totes les facilitats perquè segueixin comportant-se de la mateixa manera durant molt de temps.

 

 

Davies, Jessica (2016). “Lies, damned lies and ad blocking statistics”. Digiday UK, June 2.

 

Dircomfidencial (2017). “Telecinco, primera televisión en bloquear a los usuarios con adblockers”. Dircomfidencial.com, 21 de marzo. 

   

IAB & C3Research (2016). “IAB Ad Blocking Report: Who blocks ads, why, and how to win them back”. 

 

PageFair (2017). “The state of the blocked web. 2017 Global Adblock Report”.