Número 67 (juny de 2017)

Ideologia androcentrista: una explicació clara

Meritxell Esquirol

Ressenyem Mujeres en Medio(s), d'Asunción Bernárdez Rodal. Segons la seva autora, els prejudicis i desconfiances amb els quals part de l'alumnat i professorat s'enfronten a conceptes com igualtat i feminisme, sobretot en àmbits acadèmics vinculats amb les ciències socials i humanitats, segurament neixen per entendre el context comunicatiu com un espai neutral, un espai que suposen lliure de càrregues ideològiques, almenys en qüestions de gènere

En aquest sentit, Mujeres en Medio(s) no neix només amb la vocació de referenciar i explicar les múltiples aportacions feministes pel que fa a l'anàlisi dels mitjans de comunicació. L'autèntic repte del llibre és donar compte que després de qualsevol ordre narratiu subjau un ordre ideològic que ens convida a veure, observar i normalitzar tot el que consumim.
 
Aquest és un llibre que funciona a la perfecció com un manual introductori a la matèria. Després de la lectura, s'enyora no haver-ne disposat ni quan vam començar a estudiar ni quan vam començar a difondre la necessària revisió del fet comunicatiu des d'una perspectiva feminista.
 
El valor del llibre introductori o manual és més necessari del que els prejudicis acadèmics de vegades ens deixen veure. I és que centren l'important i referencien el que és substancial.
 
Podem dividir el llibre en tres blocs temàtics. En el primer es justifica la motivació del llibre. En el segon, s'aprofundeix en com s'aplica el discurs feminista en l'anàlisi crítica de la premsa, la publicitat, la televisió, el cinema i el món online.
 
És en aquest segon bloc temàtic on es presenta la història del feminisme. Hi (re)aprenem els orígens del feminisme; anem de les seves genealogies a l'academicisme; s'observen les diferents etapes teòriques en què el feminisme ha evolucionat fins a arribar al context legislatiu vigent en matèria d'igualtat.
 
És aquí també on Bernárdez connecta el valor de la ideologia crítica del feminisme amb els processos de construcció de les identitats culturals d'homes i dones; on s'explica la importància que tenen els mitjans com a plataformes de promoció social i com a agents socialitzadors i reflexiona sobre els biaixos ideològics a partir dels quals hem normalitzat i hem deconstruït conceptes com gènere, patriarcat o sexisme: conceptes que l'autora reconeix que són difícils de deconstruir precisament perquè no només descriuen i cataloguen, sinó perquè també formen part d'un procés de dominació ideològica i cultural que intervé en els nostres processos de construcció identitària.
 
Bernárdez conclou el llibre amb un últim bloc que funciona com un apèndix crític en què desenvolupa el concepte de violència des d'una perspectiva de gènere.
 
Quan en el llibre llegim les recomanacions sobre l'ús d'un llenguatge no sexista en periodisme, o quan ens enfrontem a la feminització dels estudis de televisió, o quan vulguem entendre el valor polític dels festivals de cinema, no només estarem llegint el que a priori ens podria semblar una compilació de postures crítiques sinó que ens serà fàcil detectar la motivació política de la qual neixen totes aquestes postures i exercicis crítics.
 
Per saber-ne més:
 
Bernárdez Rodal, A. (2015). Mujeres en medio(s). propuestas para analizar la comunicación masiva con perspectiva de género. Madrid: Editorial Fundamentos.
 
NOTA: Una primera versió d'aquesta ressenya es va publicar en el bloc RIRCA en el context del projecte de recerca El paper de la ficció televisiva en els processos de construcció identitària al segle XXI finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

 

Citació recomanada

ESQUIROL, Meritxell. Ideologia androcentrista: una explicació clara. COMeIN [en línia], juny 2017, núm. 67. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n67.1736

gènere;  periodisme;  televisió;  cinema; 
Números anteriors