'Blockchain Journalism': una finestra per a la llibertat periodística en entorns hostils

Quan el novembre del 2015 Raphael Minder, corresponsal de The New York Times a Espanya, va publicar l’article “Spain’s News Media Are Squeezed by Government and Debt” —posant en dubte la llibertat de premsa a Espanya, assetjada per les pressions del govern i dels bancs—, es va evidenciar directament i indirectament un símptoma del problema de la intermediació que afecta la transparència i neutralitat de la informació periodística. Directament, atès el contingut de l’article en el qual s’esmentava entre altres coses com les grans corporacions finançaven el deute dels grups de comunicació o com el govern controlava la direcció dels mitjans públics. Indirectament també, a la vista de la reacció furibunda dels mitjans de comunicació espanyols oficialment finançats, que van sortir al pas amb notes de premsa i contraarticles, un bon indicador del grau d’encert d'una visió independent no afectada pel virus de la manipulació i la censura.

 

Filtrar informació o dades, destacar informació secundària per silenciar informació sensible, o torçar la realitat dels fets a partir de la comunicació tergiversada, malauradament encara és una pràctica comuna en el periodisme dels grans mitjans espanyols. Certament, la forma de fer política de Donald Trump ha actualitzat el terme postveritat, i podria semblar que hi estem habituats. Tanmateix, el cas de la llibertat de premsa espanyola acumula una llarga i particular història que l’allunya de referents occidentals. Com a primera aproximació cal entendre que mentre als EUA la premsa posa en evidència les males pràctiques del govern Trump i actua com a quart poder, a Espanya el periodisme independent continua essent marginal. 

 

Un “cas de llibre” ha estat la publicació el 30 d’agost del 2017 per part d'El Periódico d’una nota de dubtosa autoria que el diari atribueix a la CIA per donar suport a un titular en el qual es deia que els Mossos d'Esquadra van ser informats de la possibilitat d'un atemptat a la Rambla. Julian Assange i WikiLeaks no han trigat a denunciar la inconsistència i errades d’aquesta nota «inventada o fabricada» en unes quantes piulades. Casualitats de la vida, val a dir que pocs mesos abans, els treballadors del diari van ser informats d’una retallada dels salaris del 16% i d’una possible reducció de plantilla de 200 persones.

 

Enfront de formes primitives per la lluita del poder, un cop més la tecnologia, com ja va passar amb les xarxes socials, afavoreix la transferència de la informació sense intermediaris que, al seu torn, afavoreix “teòricament” la democratització de la societat. En aquest cas, l’eina és la tecnologia desenvolupada sobre el model de base de dades distribuïda, blockchain o cadena de blocs. Blockchain és una tecnologia que permet l’emmagatzematge de dades sense possibilitat de modificació ni revisió, que funciona sense central autoritativa i que ja va ser aplicada en el desenvolupament de la criptomoneda Bitcoin. 

 

El blockchain aplicat al periodisme obre diferents opcions com, per exemple, la possibilitat de publicació de qualsevol ciutadà membre de la xarxa social associada, de difusió d’informacions que podrien ser perseguides o censurades, de retribució controlada a la quantitat de lectors dels articles, etc.

 

Com a mostra de l’emergència del Blockchain Journalism, el passat gener l’European Centre of Press&Media Freedom (ECPMF) va organitzar a Madrid un acte amb el nom "Blockchain: from bitcoin to news", i el passat 25 de juliol, la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya es feia ressò de la seva potencialitat en l’article "Blockchain: la ‘uber’ del periodisme". 

 

Aspectes deontològics fan que el Blockchain Journalism sigui controvertit i encara debatut però, a la pràctica, iniciatives com DNN (Decentralized News Network) o  Steemit als EUA, Publicism a Holanda o Decent a Suïssa, mostren com la tecnologia desenvolupada sobre el model de base de dades distribuïda, blockchain o la cadena de blocs, pot ajudar a garantir la llibertat de premsa en entorns hostils.