Número 77 (maig de 2018)

Democràcia, govern obert i desenvolupament econòmic

Montserrat Garcia Alsina

L’enfortiment de la democràcia sovint es vincula a rendició de comptes, transparència i govern obert. La rendició de comptes de les administracions públiques està subjecte a la publicació periòdica d’informació pública, proactiva o sota demanda de la ciutadania. Per tal de fer efectiu el govern obert i que els ciutadans participin en la presa de decisions, han de disposar de dades i informació. Si les dades i la informació es publiquen en formats oberts, aleshores dades i informació es poden reutilitzar per crear valor.  

Les dades obertes, a més d’enfortir la democràcia i l’ètica, són un component potencial per generar desenvolupament econòmic i innovar. Per això cal definir processos i estructures organitzatives orientades a la gestió de les dades i la informació. Alguns fonaments s’han assentat però encara queda feina per fer.
 
Moltes de les lleis de transparència recullen la necessitat de publicar informació pública en formats oberts per tal d'assegurar el rendiment de comptes, l’accés a la informació i la seva reutilització. Per aquesta banda, sembla que s’ha avançat, tot i que encara hi ha barreres que s’han de superar per tal d'assolir una plena implantació dels portals de transparència, govern obert i accés a dades obertes, per facilitar la usabilitat dels portals de transparència i la publicació en accés obert. 
 
Pel que fa al desenvolupament econòmic la Unió Europea fa temps que assenyala l'economia digital com un dels motors de generació de valor per a la creació d'ocupació i el desenvolupament sostenible, tal com recullen les directives que ha impulsat. També s’han identificat diversos models de negoci basats en la reutilització de dades. Són diversos els països que compten amb legislació sobre la reutilització de la informació. D’altra banda, les dades generades en el si de les mateixes administracions públiques poden ser reutilitzades per a la pròpia gestió, per innovar i per generar coneixement sobre el territori. En aquest sentit, també s’ha avançat molt. A Europa comptem amb molts portals de dades obertes, i Espanya n'és un dels països líders. En aquests moments la gestió de dades obertes està en el punt de mira de les polítiques locals, regionals, nacionals i internacionals com un motor de desenvolupament econòmic i com un fonament de la transparència en l’acompliment del govern. 
 
Tot i que hi ha innumerables iniciatives d’implantació de la publicació de dades obertes, encara manca un model d’adopció d’aquestes pràctiques, i s’indiquen un seguit de factors que actuen com a barreres de la seva implantació. Per tant, és una línia de treball a tenir en compte en les agendes dels governs.
 
Hi ha tres aspectes en els quals s’ha de treballar encara. En primer lloc, el tractament d'aquestes dades ha de vetllar per la seva qualitat, de manera que les dades que es generin i que s'utilitzin siguin precises, fiables, íntegres, rellevants, actuals, completes, interpretables i accessibles. La qualitat de les dades, a més, garanteix la qualitat de la informació generada. Per això, a més d'emprar una tecnologia adequada, cal establir un marc sistemàtic de gestió regulat i que quedi recollit i documentat en processos i procediments. A més és necessari tenir guies formals que indiquin com avaluar l’èxit de les iniciatives de dades obertes. D'aquesta manera les organitzacions asseguren una correcta entrada i tractament de dades que en garanteixi la qualitat. Aquest marc de gestió ha d'estar implantat tant en les organitzacions que produeixen les dades com en les que les utilitzen per generar els productes i serveis d'informació. De la mateixa manera, les organitzacions generen documents dels quals també se n'extreuen dades, la gestió de les quals compta amb metodologies i normes per regular una pràctica sistemàtica (ISO 15489; ISO 30301). Hi ha una norma per avaluar la qualitat de les dades (ISO 8000) i a més hi ha iniciatives des de la disciplina arxivística i gestió de documents per definir processos de gestió de dades al llarg de tot el seu cicle de vida que garanteixen la fiabilitat, actualització i rellevància de les dades. En segon lloc, i vinculat al primer, la manera de publicar les dades s’ha de consolidar i estandarditzar, per tal que els formats siguin oberts i reutilitzables. Per últim, en tercer lloc, s’ha de tenir en compte el caràcter personal i sensible d’algunes dades i, en conseqüència, les administracions públiques, abans de publicar informació, han d’adoptar protocols per protegir les dades personals, d’acord amb la legislació desenvolupada per les autoritats competents, i vetllar per respectar la propietat intel·lectual. En consonància, la indústria de reutilització de la informació ha d'estar també atenta al marc regulador actual i futur, per desenvolupar la seva activitat.
 
En definitiva, transparència, govern obert i dades obertes van avançant en la seva implantació, però encara queda camí per recórrer. De la mateixa manera la recerca en aquest àmbit és més recent i s’ha identificat la necessitat de més projectes de recerca en diferents àmbits, dels quals senyalem els que formen part del projecte proposat: a) major sistemàtica de pràctiques, b) definició de models de gestió, c) identificació de les barreres que impedeixen la implementació i la reutilització de la informació per contribuir al desenvolupament econòmic, i d) models per avaluar la implementació de pràctiques de gestió de dades obertes.

 

Citació recomanada

GARCIA ALSINA, Montserrat. Democràcia, govern obert i desenvolupament econòmic. COMeIN [en línia], maig 2018, núm. 77. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n77.1835

gestió de la informació;  transparència;  documentació;  recerca;  propietat intel·lectual; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???