Tècniques avançades d'anàlisi i visualització de dades

L'evolució dels mitjans de comunicació i l'ús intensiu de les noves tecnologies planteja nous reptes i escenaris per als professionals que necessiten estar en contínua adaptació al sector de la comunicació. Amb la irrupció de nous formats, noves plataformes, noves pràctiques i nous actors en l'entorn digital, la difusió constant i interactiva de missatges i la disponibilitat il·limitada de dades massives, en què els consumidors són receptors i creadors de contingut, l'anàlisi de les dades i la seva visualització són qüestions crítiques i clau que necessiten ser abordades en tota la seva multidimensionalitat.

 

En aquest context, el passat 13 de juny es va celebrar a la seu de la UOC a Madrid la taula rodona «Tècniques avançades d'anàlisi i visualització de dades». L'acte va estar estructurat en quatre miniconferencies de vint minuts cadascuna i un espai final per al debat. En la xerrada que va obrir la conferència, «Open data i la geovisualització», Daniel Ruiz va abordar la realitat de les fonts de dades públiques, tot explicant que actualment estem en un moment crucial per al seu impuls definitiu. Es va traslladar el potencial de dades i informació que hi ha als diversos ens públics, i la desigual situació actual pel que fa a accessibilitat a les dades d'aquestes fonts, que són molt valuoses per a la posterior explotació i generació de valor afegit (i per tant, d'economia) des del sector privat o públic; se'n van mostrar diversos exemples.

 

L'actual tramitació a Brussel·les de la nova directiva RISP (Reutilització de la Informació del Sector Públic), alineada amb altres iniciatives rellevants tipus GDPR (Reglament General de Protecció Dades), han de ser el pas definitiu perquè la gran part de fonts de dades públiques es liberalitzin.

 

A més es va explicar com la dimensió geogràfica de les dades està sent un valor determinant en els processos analítics actuals, i un factor clau en l'entorn big data, i com el corrent de l'open data es vincula a aquest fet amb l'homogeneïtzació de formats a través de la directiva europea Inspire.

 

En la ponència «Introducció a la mineria de textos», Manuel Terrádez començà explicant breument el concepte de mineria de dades i la seva importància en l'àmbit de la informació i la comunicació, per introduir amb posterioritat la mineria de textos i donar uns breus apunts sobre possibles aplicacions i referències a internet sobre això. Però la conferència es va centrar en un cas pràctic, consistent a analitzar els discursos de Nadal recents dels reis Joan Carles i Felip, amb l'objectiu de comparar els estils de tots dos a partir de l'ús que fan del lèxic. Es van mostrar núvols d'etiquetes individuals, comparatives i comunals, a partir de les quals es dedueix que algunes paraules són freqüents en els dos discursos (Espanya, millor, sempre, història), mentre que altres els distingeixen (per exemple: món, futur, il·lusió són més freqüents en Felip; crisi, social, corona són més freqüents en Joan Carles). Finalment, es va mostrar un gràfic de conglomerats per il·lustrar que els tres discursos analitzats de Felip són molt homogenis entre si, mentre que en el cas de Joan Carles un d'ells se separa sensiblement de la resta.

 

En la ponència «Programes de visualització per a periodisme», Anahí Martín va realitzar una introducció d'una selecció d'eines de visualització que es poden utilitzar en l'àmbit del periodisme per tal d'enriquir les notícies. Es va iniciar la xerrada comentant l'evolució de les visualitzacions que en inici van començar sent simples taules i gràfiques de dades, que amb el pas del temps han evolucionat cap a les infografies i les visualitzacions interactives que resulten més atractives per als lectors. En primer lloc es van introduir eines senzilles d'utilitzar pels usuaris com ara Canva, Infogram i Picktochart que permeten la creació, a partir de plantilles, d'infografies en qüestió de minuts així com Wordle, una eina en línia que permet la creació de núvols de paraules.

 

La conferència es va centrar a mostrar una sèrie d'eines de visualització que permeten la generació de visualitzacions interactives de gran potencial com ara Datawrapper (pensada per al periodisme de dades), Tableau, CARTO, PowerBi, Google Fusion Tables i finalment la llibreria JavaScript D3.js que permet la creació de visualitzacions interactives en què es pot modificar segons la necessitat de l'usuari cada detall de la visualització.

 

Finalment, Ricardo García va tractar sobre la blockchain i l'evolució del mercat de moneda digital. Blockchain ja no és només una tecnologia emergent, és una tecnologia en creixement exponencial tant en les solucions enfocades a les monedes digitals com en la tokenització de qualsevol aspecte de la realitat social, econòmica, política o governamental dels nostres dies. Per comprendre de forma completa les enormes possibilitats de desenvolupament amb la cadena de blocs és necessari i fonamental comprendre l'estructura i el funcionament de la blockchain. Es va realitzar una presentació dinàmica i senzilla de l'esquema de transaccionalitat dins de la cadena de blocs i es responen quatre qüestions fonamentals sobre la seva operativitat:

 

1. Com es respecta l'ordre dels blocs?

 

2. Com es protegeix la integritat de la cadena de blocs?

 

3. Com s'eviten col·lisions d'escriptura entre miners?

 

4. Quin incentiu tenen els miners?

 

Finalment es van presentar alguns models d'impacte econòmic per capitalització de moneda digital i de tokens, que mostren l'extraordinària importància econòmica que ja està aconseguint internacionalment l'ús de blockchain.