Comunicació científica: la revista 'BiD'

 

Els nous models d'avaluació de la recerca han estat l’eix central del monogràfic, coordinat per Ismael Ràfols i Llorenç Arguimbau. Segons Ràfols i Arguimbau (2018) «ens trobem en un moment en què hi ha una percepció que l'avaluació convencional basada en bibliometria és particularment problemàtica per a recerca d'àmbit i implicacions locals o professionals». Ràfols, que a la vegada és autor del Manifest de Leiden (2015), i Arguimbau afirmen que les «avaluacions alternatives encara no s'han gestat o legitimat prou, tot i que tenen el suport de les noves retòriques d'impacte social o ciència oberta. I mentre continuï la situació present, la comunicació científica local i professional continuarà essent relativament marginalitzada».

 

Amb aquesta premissa, i en paral·lel a la crida d’articles, es va organitzar el 26 de gener del 2018 la jornada Nous Models d'Avaluació de la Recerca a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, l'institut d'estudis d'innovació INGENIO (CSIC-UPV) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

 

Fruit de la jornada mencionada i dels continguts rebuts s’ha confeccionat el número 40 —des del meu punt de vista, equilibrat i molt complet. Per tal de consultar els articles podeu accedir a la revista BiD o bé a la presentació del número 40 que hem fet des del perfil a Twitter, @revistaBiD.

 

BiD va ser pionera el 1998, ja que va néixer en català i multilingüe, en accés obert i exclusivament en format digital. Si teniu interès a fer-ne un repàs detallat, podeu llegir l’article publicat per Abadal (2018) i citat al final, a la secció «Per saber-ne més». Després de quinze anys de recorregut en solitari, el 2013 van sumar-se a la coedició els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. En aquesta darrera etapa podem parlar de consolidació, ja que la coedició ha reforçat l’equip i, amb més recursos (humans i econòmics), hem pogut entrar a ESCI i aconseguir el segell de qualitat de la FECYT, per citar dos exemples destacables. 

 

A més a més, al llarg dels cinc anys de treball amb el professorat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i l’equip de publicacions de la biblioteca de la UOC hem elaborat: el Pla de qualitat (2014); el Pla estratègic (2016), i, recentment, el Pla de comunicació (2018). Aquests documents ens han permès planificar i implementar millores, com per exemple l’enviament de les cartes d’agraïment als revisors; la creació del perfil a la xarxa social Twitter on tenim més de 1.900 seguidors; la creació de la secció «BiD en xifres» per tal de fer més transparents els processos interns de revisió, i la publicació amb més antelació dels call for papers.

 

Si ampliem el focus per saber quines altres revistes hi ha de l’àmbit d’informació i documentació, tal com explica Abadal (2018), al directori Matriz de Información para la Evaluación de Revistas (MIAR) n’hi consten quaranta-quatre, però només dinou són estrictament científiques i es publiquen de manera continuada, tal com mostra la taula 1. Una bona part tenen dates de creació a la dècada dels noranta i pel que fa als editors hi ha equilibri entre associacions i col·legis professionals i universitats.
 

 Taula 1. Revistes espanyoles de documentació en curs (Font: MIAR) (Abadal, 2018)