No em toqueu els 'tokens'

Encara que bastaria l'escàndol de Cambridge Analytica per garantir que aquest 2018 passi a la història com l'annus horribilis de Facebook, la veritat és que la companyia de Menlo Park segueix sumant mèrits al seu ja catastròfic balanç. Aquesta nova crisi evidencia que l'empresa de Mark Zuckerberg no solament explota les dades dels seus usuaris de forma sovint qüestionable sinó que, a més, és incapaç de protegir aquestes dades dels eventuals atacs malintencionats de tercers.

 

Just un dia després que Facebook admetés la bretxa de seguretat que havia desprotegit els tokens de milions d'usuaris, Tim Berners-Lee (creador del World Wide Web) va presentar el projecte Solid: una plataforma descentralitzada i open source que pretén brindar a cada usuari ple control sobre les seves dades personals i de tot tipus. Fos mera casualitat o —més probablement— un encomiable sentit de l'oportunitat, el cèlebre enginyer britànic no podia triar millor moment per desvelar aquesta iniciativa que fent-ho immediatament després de l'esclat de l'enèsim escàndol referit a la vulnerabilitat de les dades atresorades per la xarxa social més gran del món.

 

En l’article publicat el 29 de setembre a Medium i engrescadorament titulat «One Small Step for the Web…» («Un petit pas per a la Xarxa...»), Berners-Lee constata que, a internet, actualment el model predominant comporta que els usuaris —a canvi d'obtenir determinats serveis— cedeixin les seves dades personals a un grapat de gegants tecnològics que hi mercadegen. Les conseqüències, segons aquest descoratjador diagnòstic del geni anglès i tal com ja hem pogut constatar en massa ocasions, són nefastes i inclouen la divisió i la desigualtat.

 

En aquest context, Solid emergeix com una solució revolucionària destinada a “restablir l'equilibri”, és a dir, a propiciar que internet torni a ser una eina al servei de tothom i no pas una lucrativa joguina en mans d'uns pocs. Basant-se en el principi de l'apoderament personal a través de les dades, la nova plataforma es proposa oferir maneres radicalment diferents de concebre, crear i trobar aplicacions i serveis innovadors, fiables i beneficiosos, tant a particulars com a desenvolupadors i empreses.

 

Fa exactament una dècada, l'octubre de 2008, vaig tenir el privilegi de coincidir amb Tim Berners-Lee quan va viatjar a Barcelona per rebre el màxim reconeixement acadèmic atorgat per la UOC: el doctorat honoris causa. Durant el seu discurs d’acceptació, tocant la medalla que acabaven de penjar-li al coll, va expressar el seu desig que aquest símbol, a tall de recordatori, l’ajudés a seguir treballant perquè la tecnologia sempre sigui creada al servei de la humanitat. Impulsant un projecte com Solid, el director del World Wide Web Consortium (W3C) evidencia que aquell compromís manté plena vigència.

 

Curiosament, en el seu parlament Berners-Lee va emprar el vocable anglès token per referir-se a la medalla honoris causa que acariciava amb orgull. De fet, es tracta d'un terme molt polisèmic que de forma genèrica significa símbol, però que també s'empra per al·ludir, entre altres accepcions, a les criptomonedes, a elements de programació informàtica, a minories (sub)representades de forma simbòlica per visibilitzar la diversitat i també —ironies de la vida— als processos d'autenticació d'usuaris que acaben de posar novament a la picota la companyia de Zuckerberg i el seu model de negoci. Un model frontalment oposat als valors encarnats pel creador del World Wide Web i per la seva plataforma Solid. I és que, definitivament, Facebook is not Solid.