El futur del cinema a l'era del 'streaming'

El cinema va néixer com un espectacle col•lectiu en grans sales, amb imatges projectades en una gran pantalla en una sala fosca a 24 fotogrames per segon. No obstant això, avui en dia, amb l'avanç del streaming, el més comú és que els productes audiovisuals es consumeixen de manera individual, en televisors, tablets, ordinadors, o fins i tot en les minúscules pantalles dels telèfons mòbils. Si ha canviat la forma de recepció, ha canviat també el contingut: les sèries contínues es fan més populars, mentre que l'anomenat cinema d'art o independent tendeix a limitar-se a un públic cada vegada més reduït.

D'altra banda, els grans èxits que es mostren en les pantalles són cada vegada més els blockbusters de superherois, dirigits principalment a un públic més jove. Directors com Martin Scorsese i Ridley Scott han observat en recents entrevistes que les pel·lícules americanes, més que històries noves, busquen un aspecte de "parc temàtic" amb èmfasi en innovacions com el 3D i molts efectes especials, i les constants narratives de superherois més que drames de personatges "reals". A més, els estudis constantment opten per allò ja conegut, més que per l’originalitat. En el 2017, les deu produccions cinematogràfiques més taquilleres als Estats Units van ser totes pel·lícules de superherois, sequels o remakes, quan no les tres coses alhora.

El cinema, a diferència d'altres formes d'art més tradicionals, com la literatura o la pintura, està més afectat per l'avanç tecnològic. Si d'una banda els canvis a la tecnologia han influenciat substancialment els processos de creació i producció (des de la digitalització de les càmeres als actuals efectes especials fets gairebé totalment amb ordinadors) de l’altra, han transformat radicalment la manera com veiem i experimentem el cinema. Així, mentre les tradicionals pel•lícules amb durada de dues hores es fan menys i menys comunes, el contingut avança a formats extremadament llargs o extremadament curts. Trobem, per exemple, les sèries amb diverses temporades cada vegada més populars o, en contrapartida, formats curts com poden ser vídeos publicats en Youtube i altres formes d'entreteniment de producció més amateur, però no per això menys populars en aquesta era on la majoria del contingut audiovisual es visualitza en mòbils i en els mitjans socials.

En aquest context, sobreviuran les tradicionals sales de cinema? Ara com ara s'han mantingut gràcies a l'exclusivitat del contingut, ja que el lobby de la indústria d'exhibidors fa que les pel·lícules es mostrin primer als cinemes, i només després en altres formats. Però amb l'augment del poder de les empreses de streaming com Netflix, Amazon i ara Disney, que està creant la seva pròpia plataforma, és possible que el cinema a les sales esdevingui en una raresa, o fins i tot, desaparegui.

Per aquells que hem crescut a les sales fosques de cinemes de barri i cinematecas, pensar en la seva desaparició resulta malenconiós. Però potser això no import per a les noves generacions i les esdevenidores, que ja han nascut amb una tablet a les mans. Quin serà llavors el futur del cinema tradicional?

Citació recomanada

CREUS. Tomàs. El futur del cinema a l'era del 'streaming'. COMeIN [en línia], desembre 2018, núm. 83. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n83.1882

cinema; televisió; polítiques comunicatives;