Generar idees, però, no és un procés senzill i és més llarg del què podria semblar. Una primera proposta ha de passar per diferents ajustos i revisions abans de veure la llum.
Font: Medium
Hi ha algunes tècniques creatives, però, que ens poden ajudar en la generació de noves idees. La consultora IDEO, especialitzada en design thinking, ha elaborat un recull d’eines que ens hi pot ajudar. Algunes són velles conegudes, com el brainstorming d’Osborn, on la quantitat es valora més que la qualitat. Ja sabem que per aconseguir tenir una gran idea el millor que podem fer és generar-ne moltes. Per tal que aquesta tècnica sigui el més fructífera possible, se’ns donen 7 recomanacions:
1. Ajorneu el judici, mai no se sap d'on sortirà una bona idea.
2. Fomenteu idees esbojarrades. Sovint, aquest tipus d’idees donen lloc a salts creatius.
3. Aprofiteu les idees dels altres. Sigueu positius i construïu sobre les idees que han donat els altres. Compte amb les formes, però, intenteu utilitzar "i" en lloc de "però".
4. Manteniu-vos centrats en el tema. Intenteu focalitzar la discussió en l’objectiu, en cas contrari podeu perdre-us.
5. Manteniu una sola conversa a la vegada. És molt més probable fer un salt creatiu si esteu focalitzats en una conversa que si us disperseu en més d’una.
6. Sigueu visuals. És molt recomanable plasmar aquestes idees en post-its a la paret per tal que ens arribin millor.
7. Busqueu la quantitat. L’objectiu és tenir tantes idees noves com sigui possible. En una bona sessió, es generen fins a 100 idees en 60 minuts. Cal posar les idees en marxa ràpidament i aprofitar les millors.
Podeu veure’n un vídeo explicatiu
aquí.
Després d’un brainstorming és interessant agrupar tota aquesta quantitat d’idees i sintetitzar-les (bundle ideas). L’objectiu final és el de reunir les millors parts de diverses idees per crear nous conceptes més complexos. Per fer-ho ens proposen 4 passos:
1. Teniu molts dibuixos i idees sobre la taula, ara és hora de començar a moure'ls i encaixar-los en solucions més complexes.
2. Comenceu agrupant idees similars en grups. Analitzeu els millors elements d'aquests clústers i combineu-los amb altres grups.
3. Feu agrupacions lluny dels temes o patrons que heu trobat.
4. Quan tingueu algunes agrupacions d'idees, pregunteu-vos com podrien encaixar els millors elements del vostre pensament en un sistema. Es tracta de passar d’idees individuals a solucions completes.
Una altra eina molt interessant per conèixer bé el teu consumidor és 5 Whys, ja que ajuda a comprendre’n les seves motivacions més profundes. Simplement es basa en preguntar per què cinc vegades a la resposta que ens vagi donant. Es tracta d’anar aprofundint en l’arrel del problema o la qüestió que es planteja per entendre’l en tota la seva complexitat.
Conexiones creativas és un llibre que proposa 21 exercicis per a entrenar la nostra creativitat a partir de percebre connexions entre elements que, a priori, no tenen res a veure. Un exemple és el RAT (Remote Associates Test), desenvolupat el 1962 per Martha i Sarnoff Mednick. Aquest exercici mesura la capacitat per establir connexions verbals a partir de tres paraules que ens venen donades i caldrà buscar-ne una quarta que, d’alguna manera, connecti amb totes elles.
Un darrer exercici interessant és Fragments d’una història on es donen 9 imatges i s’ha de construir un relat utilitzant-ne cinc. Cal buscar una connexió entre elles i fer que flueixi. Aquesta mateixa tècnica és en la que es basa el joc infantil Story Cubes, molt útil per estimular els més petits.
