Número 89 (juny de 2019)

Unicorns

Amalia Creus

Fa dos mesos comparteixo casa meva amb uns quants unicorns. Davant el meu desconcert, s'han instal·lat còmodament en els racons més insospitats de la casa. Ronden pel pati, s'amaguen als armaris i a les caixes de galetes, amorren els seus musells entre les flors del jardí i els coixins de l'habitació de la Sara. És ella, la Sara, qui m'explica, amb la irreverent saviesa d'una nena de quatre anys, que els unicorns són animals màgics, que volen i que viuen en el bosc, on parlen un idioma estrany i s'alimenten de flors i gelats de color rosa. 

Les representacions més antigues que es coneixen de l'unicorn es troben en les primeres obres d'art mesopotàmiques i en mites ancestrals de l'Índia i de la Xina. Ctesias, metge i historiador grec, descrivia al segle V a. de C. un ase salvatge amb ulls de cérvol, cos de cavall i una única banya. En efecte, els antics grecs van creure en la seva existència real i van escriure sobre els unicorns en llibres d'història natural, on apareixen com criatures salvatges i poc agraciades. 
 
Molt diferent és la seva versió moderna, ensucrada i tenyida de rosa, que envaeix habitacions infantils en forma de peluixos, coixins, collarets i gomets brillants. Avui els unicorns ja no han de ser atrets dels boscos màgics per donzelles verges; es compren a internet, a cadenes de roba i a grans superfícies. S'han transformat en una font inesgotable per a la indústria de productes per a nens (i no tan nens), tot i que tampoc això és una novetat. La escriptora i historiadora Natalia Lawrence, a l'interessant article titulat Unicorns and Snowflakes, a history, posa entre altres exemple l’efusiu comerç de pols i vaixelles de banya d'unicorn que va florir a Europa al segle XVI, quan aquest es considerava un antídot eficaç contra tot tipus de verins. D'una manera o altra, la veritat és que el valor comercial d'aquesta bèstia mística s'ha mantingut i transmutat durant segles fins a l'actualitat, sigui com a panacea medicinal, pornografia o peluixos. 
 
Però la Sara els adora, i vola amb ells a llocs fascinants. D'alguna manera, són aquí per recordar-me que la fantasia és el territori natural de la infància, aquest espai movedís i màgic al que els nens recorren per comprendre i recrear el món que els envolta. Els unicorns, igual que fades, bruixots, guerrers o dracs, permeten als infants omplir buits entre coneixement, realitat, creant un entorn íntim en el qual poden establir les pròpies regles, personatges i relacions. No tant com una manera d'evadir-se, sinó com un espai d'experimentació on poden fer-se preguntes i provar respostes, en un entorn protegit de riscos i conseqüències. 
 
La Sara està creixent en l'era dels unicorns, i la veritat és que no sé massa bé com sentir-me al respecte. Són tan roses i brillants, com tants  altres hits de la cultura de la nena princesa. Per a alguns, a més, l'unicorn modern és l’imaginari perfecte d’una generació que busca evadir-se d'un món on la realitat acostuma ser molt menys acolorida i ensucrada. Em preocupa. Però després penso què la imaginació i la fantasia, són uns dels pocs reductes de llibertat que queden als infants en un món de pares helicòpter i infància hiper controlada. És el seu espai, deixo que voli. 
 
 
Citació recomanada: CREUS, Amalia. Unicorns. COMeIN [en línia], juny 2019, no. 89. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n89.1945.
 
creativitat;  esdeveniments; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???