No ens n’hem assabentat massa perquè Espanya no ha format part d’aquesta experiència pilot duta a terme a Itàlia, Nova Zelanda, Austràlia, Brasil, Irlanda i Japó, i que havia començat el mes de maig a Canadà. Així, malgrat ens trobem davant una aplicació de tipus global, encara funcionem molt a nivell local i regional, i, a jutjar per la poca informació que hi ha al voltant, segurament hi té a veure amb diferents formes d’usar l’aplicació i del seu impacte social.
D’aquesta manera, un dels arguments utilitzats per la companyia per a realitzar aquesta prova, és l’
impacte negatiu dels likes i l’ansietat que produeixen en el públic adolescent, basat en -una de les poques fonts citades- un
estudi realitzat al Regne Unit per la
RSPH (
Royal Society for Public Health) on s’afirma que
les xarxes socials poden tenir un efecte psicològic negatiu en els joves. És possible que aquest comportament sigui diferent o tingui més incidència en unes societats o cultures que en altres? Crec que és probable que davant un fenomen global hi hagi respostes matisades, i Instagram està cada cop més interessat a conèixer aquests matisos. D’aquí experimentar i
desactivar determinades regions (potser també hi té a veure una qüestió de l’ús predominant de l’anglès, fet que podria facilitar i accelerar l’anàlisi). De fet,
la preocupació d’Instagram al voltant del benestar de la seva comunitat s’ha posat de manifest recentment en la creació d’una nova utilitat per a activar i bloquejar el bullying i l’assetjament mitjançant comentaris negatius. També fa uns mesos Facebook va fer pública una convocatòria adreçada a institucions de recerca per tal de finançar projectes la temàtica de la qual sigui la seguretat i el benestar de la comunitat d’Instagram.
Les reaccions dels usuaris que apareixen al
missatge del compte oficial d’Instagram a Twitter on es fa pública la mesura amb els
likes són diverses però una bona part mostra una certa perplexitat en la decisió i considera la invisibilització dels
likes pels seguidors (no pas per als usuaris del propi compte) una mesura que ningú no necessitava (davant, per exemple, a la presentació del
feed en ordre cronològic, que tothom reclama). És interessant perquè segurament els usuaris de Twitter que també ho són d’Instagram formen part d’un altre
target al qual s’estan adreçant amb aquesta mesura des de la plataforma.
A més, l’eliminació dels likes no resulta molt consistent amb el negoci dels influencers o marques comercials que funcionen principalment en base a la comptabilització de likes. És aquest punt el que genera més desconfiança o ens dona la pista que això es tracta d’una experimentació temporal que conduirà cap alguns canvis futurs, que potser no acaben eliminant definitivament la visibilitat dels likes o que van en altres direccions. El que està clar és que Instagram vol saber més i més dels seus usuaris i segurament les mètriques convencionals o la forma en la que ha obtingut les dades fins al moment (malgrat siguin massives i molt exclusives ja que molt pocs hi tenen accés) no són suficients i li calen altres formes d’estudiar les diferents comunitats d’usuaris que en formen part. Amb el temps sabrem si realment això es tradueix en un millor benestar dels usuaris d’Instagram.
Per saber-ne més:
Citació recomanada: SAN CORNELIO, Gemma. 'Like it or not': Instagram es preocupa pel benestar dels usuaris? COMeIN [en línia], juliol 2019, no. 90. ISSN: 1696-3296. DOI:
https://doi.org/10.7238/c.n90.1956.