Periodisme de proximitat en temps de crisi: importància de les dades desagregades

Si alguna cosa ha portat la pandèmia de la COVID-19 als mitjans de comunicació són visualitzacions de dades. És conegut el quadre de comandaments mundial amb actualització diària de la Facultat de Medicina de la Johns Hopkins University. També han estat omnipresents les peces que ens expliquen el creixement exponencial de la malaltia, com el gràfic del Washington Post o les corbes logarítmiques de casos acumulats d'El País, i la corba amb mitjana suavitzada a 7 dies del Financial Times i la resta del seu treball amb dades, en obert aquests dies.

 

Però també s'han realitzat gràfics amb més detall. Els gràfics del col·lectiu Storydata en col·laboració amb Crític (per exemple, el que mostra l'afectació de la malaltia en municipis catalans o “Vuit gràfics sobre la desigualtat”), a Valencia Plaza, mostren la informació de la Comunitat Valenciana per província, i també l'han treballat a EiTB per al País Basc, per posar només alguns exemples.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segons Comscore, el consum de notícies locals a Espanya ha crescut un 158%, davant d’una pujada del 87% en el consum de mitjans generalistes i un 83% en notícies sobre salut. I això malgrat que l'estudi sobre desinformació en temps de coronavirus del Reuters Institute xifra en només un 51% el nivell de confiança en els mitjans de comunicació de l’Estat (el més baix dels sis països estudiats). Per molt que ens interessi la informació sobre el desenvolupament de la pandèmia en altres parts del món, o fins i tot en qualsevol comunitat autònoma, no podem enganyar-nos: el que més ens importa és el que passa al nostre voltant, sobretot en aquest moment de desescalada en el qual les estadístiques són un dels elements clau per a prendre decisions. I per a informar, per sobre de la resta, els mitjans de proximitat tenen una importància essencial.

 

Aquesta importància del mitjans de proximitat es troba a la mateixa evolució del concepte, del qual Miquel de Moragas fa un repàs. Identifica el naixement del terme televisió de proximitat a la França de finals dels 80, relacionat amb una comunicació que no solament és local sinó que va més enllà: “proximitat significava ancorar la polisèmia del local amb les nocions de territori, identitat, però també de complicitat entre emissors i audiències i, molt important, com a marc competencial del nou sistema audiovisual democràtic” o, com explicava al llibre Televisió de proximitat a Europa. Experiències de descentralització en l'era digital, al costat de Carmelo Garitaonandía i Bernat López, “té a veure amb la idea que entre l'emissora i els seus receptors existeix un escenari d'experiències compartides, cosa que, en definitiva, es veurà reflectida en els continguts de la programació.

 

En temps de crisis extremes com la que estem vivint, el periodisme de proximitat és el que millor entén la funció social del periodisme: el bé social que implica portar la informació essencial, veraç i contrastada que la ciutadania necessita per a descodificar la realitat, per a conèixer el context, més enllà de la gran quantitat d'interaccions individuals que podem establir en el nostre dia a dia gràcies a les facilitats de la comunicació electrònica. Per a poder garantir el seu dret a la informació, al cap i a la fi.

 

I per entendre la realitat de la pandèmia en la zona on vivim, necessitem dades desagregades, cosa que està començant a prendre rellevància essencial amb la desescalada. L'evolució de la malaltia a les poblacions ha estat molt desigual per raons diferents, i no només l'òbvia de la major concentració poblacional. A Extremadura, per exemple, on resideixo, la pandèmia s'ha acarnissat amb la província de Càceres, de menor població respecte a la de Badajoz, però amb major contacte laboral i social amb Madrid, entre altres possibles causes de la seva multiplicada incidència. Encara que s'ha ofert la informació d'aquest fet des del principi, amb dades diàries de la Junta d'Extremadura per àrea sanitària (Extremadura compta amb vuit àrees diferenciades), i els mitjans de comunicació han cobert bé aquesta diferència en textos i peces en televisió i ràdio, la veritat és que en gràfics la majoria s'han limitat a aportar anàlisis visuals de corbes i barres per Comunitat Autònoma, o algun mapa amb xifres, sense oferir anàlisis per àrees sanitàries, ni tan sols provincials. La dada que sí ha ofert cobertura desagregada provincialment ha estat la de la taxa de letalitat, ja que Càceres ostenta ara com ara el trist titular de ser la província d'Espanya amb la major taxa de totes elles. En aquest sentit, Canal Extremadura ha estat l'únic a oferir la taxa per àrea sanitària gràficament, i en general és el mitjà que més informació visual està aportant durant la crisi.

 

No penso, de tota manera, que aquesta falta de cobertura hagi estat fruit d'un mal procedir periodístic, ni molt menys: és la manca fonamental de mans, de personal. Per això, a principis d'abril vaig aportar el meu granet de sorra a la comunitat amb un senzill blog i un perfil de Twitter als quals, a poc a poc, he aportat aquesta anàlisi desagregada, dins de l'esperit de complementar la informació, de cobrir allò que els meus mitjans de proximitat en aquest cas no estaven cobrint, i que jo entenia essencial per a la població.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més enllà d'iniciatives personals, la clau és la importància de la comunicació de proximitat per a entendre el que ens envolta i participar en les nostres societats, i la situació que jo he pogut experimentar a Extremadura no és molt diferent en la major part de comunitats autònomes, només cal passejar-se per internet per a adonar-se’n. Tots els mitjans de comunicació estan passant per mals moments en l'actualitat per la caiguda en picat de la publicitat i, previsiblement, ho passaran pitjor al futur immediat a causa de la situació econòmica. Aquesta conjuntura és especialment greu per als mitjans de proximitat, segons alertava l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), que integra 413 mitjans de comunicació, la “riquesa dels quals està en la diversitat i la proximitat”. Com deia el comunicat, no podem oblidar-nos que “el benestar d’una democràcia de qualitat es basa en la llibertat de premsa i el dret a la informació lliure i plural. Els mitjans de proximitat, així ho garanteixen”. Així doncs, no hem de deixar de fer costat a aquests mitjans, amb els recursos al nostre abast, perquè puguin continuar creixent, i amb això, els nostres drets i la nostra democràcia.

 

Citació recomanada:

ESTÉVEZ JIMÉNEZ, Patricia. Periodisme de proximitat en temps de crisi: importància de les dades desagregades. COMeIN [en línia], juny 2020, núm. 100. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n100.2043.