La història, animada

Fa uns mesos amb l’Editorial UOC vaig publicar el llibre La imaginación tangible. Una historia esencial del cine de animación, que, com el títol indica, és un repàs de les pel·lícules essencials de la història del cinema animat. La crisi sanitària ha impedit que els llibres publicats entre febrer i juny s’hagin presentat en societat com es feia fins fa poc, en companyia d’amics i lectors potencials, i els ha deixat als llimbs, dels quals només passats uns mesos, a poc a poc, sembla que estan sortint. Potser ha arribat el moment de presentar el llibre als lectors que ocasionalment em llegeixen a COMeIN, si n’hi hagués.

L’escriptura de La imaginación tangible. Una historia esencial del cine de animación em va posar en una situació compromesa, de la qual ja m’havien advertit els autors de «Filmografías esenciales», la col·lecció de llibres de cinema que tinc la sort de dirigir per a l’Editorial UOC. Totes i cadascuna de les persones que he tingut el privilegi que participessin en la col·lecció han assenyalat que la principal dificultat dels llibres és la selecció dels títols. A cada volum de «Filmografías esenciales», l’autor afronta el repte de destil·lar l’essència d’un tema o d’un gènere en cinquanta títols fonamentals, la qual cosa, com el lector deu comprendre, no és gens senzilla.

Per descomptat, tampoc no és fàcil condensar la llarga i prolífica història del cinema d’animació en cinquanta títols. L’animació no és un tema. No és un gènere, ni una tècnica concreta. És una manera d’entendre el fet cinematogràfic, un conjunt de tècniques que impliquen formes de pensar el cinema, maneres de, com intento explicar al llibre, «fer tangible la imaginació». El cinema d’animació, per tant, és un univers ric i tremendament variat, inabastable, de fet. Així que per confeccionar una llista de títols que servissin de fil conductor d’una història del cinema d’animació em vaig imposar com a autor diverses condicions que havien de servir de marc per començar a treballar.

La primera va ser representar al llibre els tres grans contextos geogràfics de producció d’animació: Europa, Amèrica (en especial els Estats Units) i el Japó. La segona condició va ser que a la llista d’essencials hi havia d’haver les principals tècniques d’animació utilitzades al llarg de la història. És inevitable que algunes tècniques més experimentals quedessin fora, però, atès que el llibre està pensat per ajudar a entendre el cinema d’animació a un públic no especialitzat, es van voler incloure totes les tècniques importants. La tercera condició va ser, en el fons, la més limitadora de les tres. Per assegurar la varietat estilística i conceptual de la selecció, es va optar per incloure a la llista únicament una pel·lícula per director.

Crec que al llibre es mostra que estudiar les circumstàncies històriques de l’animació és viatjar per una història paral·lela del cinema. Entrant i sortint del corrent principal de les formes fílmiques, l’animació ha estat motor de poderosos avenços tècnics, agosarades exploracions formals i radicals reformulacions de la relació entre creadors i públics. Estudiar la història de l’animació implica acostar-se a transformacions de les formes estètiques i dels usos socials de la imatge que han marcat el passat, el present i el futur dels mitjans audiovisuals més del que s’acostuma a reconèixer des de la crítica acadèmica. En aquest sentit, La imaginación tangible vol ser, abans de res, un viatge per esdeveniments, creadors i creadores, tècniques i formes estètiques essencials de la història de l’animació mundial, un trajecte exploratori que ajudi a pensar de manera històrica les persones interessades en el mitjà. A través de l’anàlisi de cinquanta títols essencials, al llibre s’emprèn un recorregut per alguns contextos geogràfics i socials, autors, tècniques i desenvolupaments tecnològics que han resultat determinants en la història de l’animació.

Pel que fa als contextos geogràfics i socials, cal assenyalar que el llibre comença el recorregut històric a la República de Weimar (a l’Alemanya del període entre les dues guerres mundials), on es produeix el primer llargmetratge d’animació europeu de la història –Les aventures del príncep Achmed (Lotte Reiniger, 1926) –, continua per la convulsa Europa dels anys trenta, escenari de la producció de Le roman de Renard (Ladislas Starewitch, 1931) i arriba fins al Hollywood clàssic anterior a la Segona Guerra Mundial, on Disney produeix la fita Blancaneu i els set nans (diversos directors, 1937) i els germans Max i Dave Fleischer responen amb la seva ambiciosa Els viatges de Gulliver (1939). Segueix a l’Espanya de la postguerra, on es produeix el primer llargmetratge animat en color europeu, Garbancito de la Mancha (Arturo Moreno, 1945) i, passant altre cop pel Hollywood reconstruït després de la postguerra –el de La Ventafocs (diversos directors, 1950) –, arriba a l’oposat ideològic i social, la Unió Soviètica, bressol de La donzella de neu (Ivan Ivanov-Vanó, 1952). Entrada ja la segona meitat del segle, el recorregut continua a l’Europa transformada després de la guerra, ja sigui a l’Europa Occidental, amb la producció britànica Rebel·lió a la granja (John Halas i Joy Batchelor, 1954), o a l’Europa Oriental, on es produeixen dues fites de la cinematografia txecoslovaca: Una invenció diabòlica (Karel Zeman, 1958) i El somni d’una nit d’estiu (Jiří Trnka, 1959).

Al recorregut que el llibre proposa pels anys seixanta, setanta i vuitanta, els condicionants geopolítics deixen de ser tan rellevants, però no passa el mateix amb els socials. Les forces que empenyen l’animació cap a un costat o un altre són les demogràfiques i culturals, com es pot veure en les anàlisis sobre pel·lícules destinades al públic familiar, al públic estrictament adult o a determinats grups subculturals. El final del segle xx i les primeres dècades del xxi estan marcades per la globalització de l’animació, com es desprèn de les anàlisis de pel·lícules destinades a tota mena de públics provinents dels Estats Units, el Japó, França, el Regne Unit, el Brasil o Espanya, entre altres països i entorns regionals.

A més d’oferir les coordenades culturals, socials i polítiques del recorregut històric, la intenció d’aquest llibre ha estat proveir el lector interessat d’una llista d’autors essencials de la història de l’animació. Es comenten obres fonamentals dels noms ja esmentats, als quals se sumen els de Ralph Bakshi, René Laloux, Eiichi Yamamoto, Bruno Bozzetto, Martin Rosen, Paul Grimault, Gerald Potterton, Don Bluth, Jimmy T. Murakami, Katsuhiro Otomo, Richard Williams, Isao Takahata, Mamoru Oshii, John Lasseter, Michel Ocelot, Brad Bird i molts altres.

Encara que tots els creadors que apareixen en aquesta història del cinema d’animació són veritablement essencials, el comentari que podria desprendre’s de la llista és obvi: destaca l’escassetat de noms femenins. La presència d’animadores està fermament representada per pioneres i creadores de màxim nivell com Lotte Reiniger, Aleksandra Snezhko-Blotskaya i Joy Batchelor, però em temo que la llista fa evident que el terreny del llargmetratge animat no ha estat un territori especialment acollidor per al talent femení. Una selecció àmplia de curtmetratges animats essencials, que seria matèria d’un altre volum, permetria reivindicar nombroses creadores d’importància inqüestionable, com Hermina Tyrlová —citada al llibre per les seves contribucions fonamentals al cinema d’animació txec—, Faith Hubley, Alison de Vere, Caroline Leaf, Joanna Quinn, o les més recents Regina Pessoa, Anna Solanes, Karla Castañeda i Sofía Carrillo, per citar uns quants noms.

El que vaig mirar d’aconseguir amb la llista de títols final és un corpus essencial a través del qual he buscat explorar totes les aproximacions a l’animació, així com els principals condicionants culturals, socials i empresarials a què s’ha vist sotmesa. L’animació és un territori apassionant en què fa anys que estic immers com a espectador aficionat i com a estudiós. Després de més de dues dècades mirant, escrivint i programant animació i una dècada impartint classes sobre el tema, he tingut l’oportunitat de proposar una aproximació concreta a la història d’una forma cinematogràfica apassionant, que és, de fet, una de les formes expressives més productives de la història de la imatge en moviment. Una manera de materialitzar la imaginació humana, que gaudeix d’un passat gloriós i d’un futur molt prometedor.