La contribució a la societat és, en termes generals, la principal raó de ser dels mitjans de comunicació de servei públic. En un context de superació de la comunicació tradicional cal abraçar la innovació com a tret distintiu de la tradició pública en l’escenari multiplataforma.
Les audiències canvien de la mateixa manera que la societat. Som davant d’un entorn líquid amb una superabundància d’oferta. Aquest escenari empeny els operadors públics a revitalitzar la seva oferta per legitimar, així, la seva presència i connectar amb la ciutadania. Tot i que sovint s’oblida la dimensió internacional dels mitjans públics (Föllmer i Badenoch, 2018).
En un món global, les audiències internacionals obren el ventall de possibilitats per als mitjans públics, fins i tot si parlem de territoris petits. Per posar un exemple pròxim, Catalunya té una població de prop de vuit milions d’habitants, dels quals el 13,8% són immigrants. Això fa que sigui un territori amb més audiència potencial que molts països europeus. A més, de vegades, aquestes propostes van acompanyades d’èxits com el dels serveis internacionals de la BBC, que el 2019 va tenir una audiència de 426 milions de persones.
Per audiències internacionals entenem les que no se circumscriuen a un territori concret sinó a un target. Al principi, l’oferta s’adreçava als residents a l’exterior, com l’Empire Service de la BBC o Ràdio Moscou. Actualment, s’inclouen els emigrants, però també les persones que s’estableixen o visiten un país i també les que tenen interès per la cultura o la llengua d’un territori. Així, abasta una oferta àmplia. Si fem servir un filtre, trobem que entre els membres de l’EBU (Unió Europea de Radiodifusió) operen 237 serveis (televisions, ràdios i serveis de streaming) que s’adrecen específicament a minories lingüístiques, ètniques, religioses, turistes, estudiosos/es de la llengua, immigrants i diàspora o expatriats/des.
No és fàcil abordar la pluralitat de l’oferta dels serveis internacionals. Adoptar una dimensió sociocultural és fonamental (Lax, 2012) per entendre els canvis en les identitats nacionals i les pràctiques culturals. En trobar-nos davant d’un producte multi-target podem diferenciar les categories següents:
Categoria 1. Per a les persones que marxen
Aquesta oferta s’adreça a les persones que viuen a l’exterior (diàspora i expatriats/des). Són canals i serveis que normalment porten l’afegitó d’«internacional», «món» o «la veu de…». Aquí trobem exemples amb llarga trajectòria, com ara les emissores RFI Monde (1931, França), Radio Prague International (1936, República Txeca) o Radio Exterior (1942, Espanya). La majoria de canals de televisió van aparèixer als anys 90, com els canals internacionals de la RAI (Itàlia) i més endavant els de les corporacions autonòmiques a Espanya (Galícia, 1994; Catalunya, 1995; Euskadi, 2001; Canàries, 2003, o Aragó, 2015). La majoria són propostes generalistes i all-news però també tenim propostes infantils (TiVi5MONDE, França), culturals (3sat, Alemanya), música (Klassikaraadio, Estònia, o RFI Musique World, França), ficció (Rai World Premium, Itàlia) i fins i tot centrades en el documental (Telekanal Zvezda, Rússia).
Categoria 2. Per a les persones que venen
Aquí recollim els serveis adreçats a les persones que venen a viure a un país (immigrants) i els/les que visiten un país de manera circumstancial (turistes o residents temporals). La segona és una oferta molt més reduïda, amb alguns exemples a Tunísia (Radio Tunisienne) o Eslovènia (Radio SI). Per descomptat tenim serveis generalistes i all-news (Ictimai Radio, Azerbaidjan, o Kan REKA, Israel) però també algunes propostes centrades en el contingut. Relacionada amb la música, una proposta de la corporació neerlandesa NPO. Són quatre ràdios per Internet (NPO FunX Arab, NPO FunX Hip hop, NPO FunX Reggae i NPO FunX Latin) que emeten en neerlandès continguts musicals per a les comunitats àrab i llatina. El més rellevant d’aquesta proposta és que també pot interessar els/les aficionats/des a aquests gèneres i estils musicals. En relació amb els continguts culturals tenim les emissores de quatre corporacions alemanyes (ARD, WDR, RB i RBB) per a joves adults de les comunitats àrab (Al-Saut Al-Arabi), kurda (Bernama Kurdî), grega (Elliniko Randevou), espanyola (Estación Sur), turca (Köln Radyosu), russa (Radio Po-Russki), polonesa (Radio Po Polsku), sèrbia (Radio Forum) i italiana (Radio Colonia). Finalment, hi ha propostes que tenen una àmplia cobertura, com ara la BBC World News o Euronews o EbS Europe by Statellite (el servei informatiu de la Comissió Europea).
Categoria 3. Per als / a les que els agrada el que és nostre
Aquestes propostes s’adrecen a les persones que estan interessades en la cultura d’un territori, normalment perquè n’estan aprenent l’idioma. Aquí destaquen les propostes adreçades precisament a l’aprenentatge de l’idioma, com ara la BBC Learning English (Regne Unit) i RFI Savoirs i RFI Langues (França). Aquí també tenim propostes orientades a la cultura i l’entreteniment, com els canals de ficció Star HD (Espanya) o l’oferta de la BBC de ficció (BBC First), documentals (BBC Earth) i entreteniment (BBC Lifestyle i BBC Entertainment). Finalment, és interessant destacar el cas dels serveis religiosos, com la Ràdio Vaticana rebatejada com a Vatican News en 35 idiomes.
Per saber-ne més:
Föllmer, G.; Badenoch, A. (2018). Transnationalizing radio research. New approaches to an old medium. Wetzlar: Transcript Mitjana Studies.
Lax, S. (2012). «Radio in the UK: Technology and policy for an industry in transition». A: Hendricks, J.A. (ed.). The Palgrave handbook of global radio. Nova York: Palgrave McMillan, p. 477-498.
Citació recomanada
COSTA GÁLVEZ, Lola. Anar més enllà: audiències internacionals i mitjans de comunicació de servei públic. COMeIN [en línia], gener 2021, no. 106. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n106.2102
