Tenia tot a punt per dedicar el meu COMeIN a les micronarratives com a gènere emergent, sobretot a les xarxes socials. Però heus aquí que inesperadament em veig escrivint una curiosa experiència personal sobre Twitter, els memes i la Família Reial.
Dia 19 de juny, a les 10 del matí, en un moment d'impasse entre activitats serioses de la vida quotidiana em venç la curiositat i segueixo alguns dels comentaris sobre la cerimònia de coronació del ja rei Felip VI, que té lloc en aquest mateix moment. Una foto familiar profundament oficial i lògicament cerimoniosa capta la meva atenció, desperta la meva entremaliada ment intertextual, faig una associació d'idees que converteixo en imatge i comparteixo a Twitter sense més transcendència. Dotze hores més tard, i davant la meva total sorpresa i estupefacció, la imatge havia obtingut més de 3.000 retweets, havia estat marcada com a favorita 1.200 vegades i havia contribuït significativament a que la premsa (fins i tot internacional) destaqués, entre les principals reaccions humorístiques en xarxes socials, la comparació entre una imatge de les infantes Leonor i Sofia amb les germanes bessones que apareixen al film El resplandor. Sense voler, la meva devoció per Kubrick m'havia portat a crear un meme.
Sense sospitar-ho, em vaig veure immers en la voràgine social fruit de la connexió entre actualitat, humor, crítica i expectació d'un esdeveniment únic. Ara que la bogeria s’ha esvaït, comparteixo amb vosaltres algunes de les coses que he après d'aquesta experiència:
- Però d’on venen? De la petita anàlisi que vaig realitzar a posteriori, destaco aquest mapa de procedència de les piulades, que vaig fer amb l’eina gratuita Tweetchup i que mostra una distribució en dos grans focus, Madrid i diferents àrees de la perifèria peninsular, tot i que deixo possibles interpretacions en mans d’experts (ne tirez pas sur le ‘memiste’!):
- Les idees són a l’aire i els memes són quadrats. Una hora més tard, la revista Playground es feia ressò d'una comparació pràcticament idèntica, realitzada per un altre usuari de Twitter, @CKatarsis (de fet, una empresa de comunicació i creativitat). Lògicament, era bastant previsible que altres ments entremaliades i cinèfiles establissin la mateixa connexió, però jo vaig tenir la sort d'arribar una mica abans, la qual cosa va ser decisiva quant a la viralitat de la meva versió. Aquesta segona imatge és interessant per la coincidència, però també per la diferència. Com veieu, adopta un format quadrat propi dels memes (en el meu cas ni se'm va passar pel cap, va ser pur impuls) i pren íntegrament la foto original de la cerimònia, situant les bessones de ficció a la part inferior. D'aquesta manera es crea un meme ‘estàndard’ i, de pas, reflecteix una cura per no alterar les imatges originals. Així, encara que l'impacte en xarxes socials d'aquesta versió va ser notablement inferior, va ser el que va saltar a la premsa digital com a exemple de meme popular. Un possible motiu? Format més propi dels memes i absència d'intervenció sobre les imatges, la qual cosa facilita la seva circulació corporativa.
Font: Cadena Ser
Així, aquesta versió va aparèixer a publicacions com el Periódico ABC de Monterrey, Quién o Vanguardia (totes elles de Mèxic) o la ja esmentada ressenya a la web de la Cadena Ser. Per tant, podem dir que ambdues versions van tenir dos circuits de difusió totalment diferents: la primera, més primerenca i immediata, a través dels usuaris de Twitter i d’altres xarxes socials; la segona, més adaptada al format meme, a través de mitjans de comunicació digitals, que solen seguir-se mútuament.
Epíleg.
Citació recomanada
ROIG, Antoni. Autobiografia d'un ‘meme’ (o com vaig aprendre a deixar de preocupar-me i estimar una broma convertida en viral). COMeIN [en línia], juny 2014, núm. 34. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n34.1444