Número 34 (juny de 2014)Desequilibris bibliotecaris
Candela Ollé

La Biblioteca de Catalunya acaba de fer cent anys que va obrir les portes com a servei públic a tota la població. Posteriorment, les biblioteques populars es van començar a construir arreu del territori català, com a sucursals, per tal d’educar la població, fer-la més culta i ser a la vegada una font d’informació per als estudiosos i professionals. El sistema bibliotecari forjat aleshores constitueix els fonaments de l’actual. Quina és la situació de la xarxa de biblioteques municipals? Com es poden disminuir els desequilibris bibliotecaris en el territori? Continua llegint... 

Número 34 (juny de 2014)Autobiografia d'un ‘meme’ (o com vaig aprendre a deixar de preocupar-me i estimar una broma convertida en viral)
Antoni Roig

Tenia tot a punt per dedicar el meu COMeIN a les micronarratives com a gènere emergent, sobretot a les xarxes socials. Però heus aquí que inesperadament em veig escrivint una curiosa experiència personal sobre Twitter, els memes i la Família Reial. Continua llegint... 

Número 34 (juny de 2014) De l'aprenentatge a les xarxes socials a les urnes
Sandra Sanz Martos

La llarga crisi que castiga Europa, i especialment Espanya, ha afavorit el sorgiment de nombrosos moviments socials. Malgrat els detractors, que s'han entestat a desprestigiar-los, aquests moviments han sabut utilitzar les xarxes socials com a punt de trobada en el qual intercanviar informació, aprendre i posicionar-se en els mitjans. D'aquesta manera, s'ha anat enfortint un teixit social que ha superat els límits de la protesta per a construir noves opcions polítiques i canviar les coses des de dins. Continua llegint... 

Número 34 (juny de 2014)Juan Carlos Tous: "Internet ni canibalitza ni és una amenaça”
Judith Clares Gavilán
En aquesta entrevista a Juan Carlos Tous, CEO i soci fundador de CAMEO i filmin, analitzem l'impacte que està suposant la irrupció d'Internet en la indústria cinematogràfica i especialment en el sector de la distribució. El seu impacte en el sector del home-video, la translació del lloguer tradicional al consum sota demanda a través de plataformes de video on demand (VoD) com filmin, o l'aposta per estrenes en paral·lel en cinemes i en VoD de títols com Carmina o revienta o distribucions singulars com Barcelona nit d'estiu són algunes de les qüestions abordades. Continua llegint
 

 

Número 34 (juny de 2014)A les dones no ens agrada aquesta publicitat
Mireia Montaña Blasco
Fa unes setmanes es va publicar un estudi, realitzat per Tapsa Y&R, on es revelava que les dones no se senten identificades amb la publicitat actual. Segons Mary Lou Quinlan, que porta més de 30 anys investigant sobre el target femení, “el 90% de la publicitat no connecta realment amb la dona." Continua llegint...
 

 

Número 34 (juny de 2014)Bombolles d'informació: algorismes massa intel·ligents
Estefanía Aguilar Moreno

Fes la prova, cerca alguna cosa a Google. Després tria un amic perquè faci la mateixa cerca que tu, però des del seu ordinador. Obté els mateixos resultats? La llista de pàgines web que s’obtenen correspon a les paraules clau que heu introduït en l’espai de cerca, però l'ordre en què el cercador presenta els resultats és diferent. Una cosa que passa per desapercebuda, pot amagar implicacions significatives. Continua llegint... 

Número 34 (juny de 2014)10 preguntes a un 10: Marçal Moliné
Sílvia Sivera

Aquells que vivim la publicitat gairebé com una religió reconeixem l’ascendència del Marçal Moliné com uns dels guies indiscutibles de la professió. Ideòleg de l’agència MMLB, que fa quatre dècades va trencar amb dogmes anteriors sobre la creativitat i el servei a l’anunciant, acaba de publicar un llibre-fusió que esdevé un manual imprescindible per a entendre els mecanismes –i certes litúrgies– de la publicitat més efectiva. Continua llegint...

Número 34 (juny de 2014)Pensar ràpid, pensar a poc a poc
Francisco Lupiáñez-Villanueva
El 2011 Daniel Kahneman va publicar el seu llibre Pensar ràpid, pensar a poc a poc, on recull de manera amena i brillant els seus principals treballs de recerca, desenvolupats durant dècades en col·laboració amb altres investigadors, relacionats amb el judici humà i la presa de decisions. Aquest treballs li van permetre obtenir el Premi Nobel d'Economia el 2002. Continua llegint...
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Twitter @UOCinfocom
Twitter @UOCuniversitat