Queden pocs dies per dir adéu al 2014, un any que ens ha dut una sèrie de fenòmens de comunicació massiva que de ben segur recordarem durant força temps.
Si fem un repàs ràpid de l’any, veiem que a l’hivern es va produir un dels fets amb més repercussió. Aquest va ser la moda dels selfies, en auge a partir de la fotografia d’actors famosos com Brad Pitt, Julia Roberts o Meryl Streep a la festa de lliurament dels Premis Òscar. Aquesta es va realitzar el 2 de març i les principals xarxes socials encara en pateixen les conseqüències. De ben segur que aquest fet ha marcat un abans i un després en la forma de comunicar-nos. Us recomano que llegiu, si no ho heu fet encara, la reflexió que en va fer la professora Gemma San Cornelio en el número 38 de COMeIN.
Font: http://www.nydailynews.com
A la primavera va tenir lloc un altre impacte comunicatiu, quan es va realitzar la campanya per demanar l’alliberament de les més de dues-centes nenes nigerianes segrestades pel grup terrorista Boko Haram. Aquest moviment, trending topic a Twitter amb l’etiqueta #BringBackOurGirls, va aconseguir que multitud de famosos com Michelle Obama, Salma Hayek, la premi Nobel de la pau Malala Yousafzai o Angelina Jolie enviessin el seu missatge de suport a través de la xarxa.
Font: http://www.elmundo.es/internacional/2014/05/08/536ae516268e3e97148b4579.html
Amb la calor de l’estiu, va arribar el fenomen més refrescant de l’any, l’Ice Bucket Challenge. Aquest repte va aconseguir que milers de famosos i anònims es gravessin mentre es llençaven un cubell d’aigua gelada per sobre per tal de recaptar diners per la lluita contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
Font: www.dailymail.co.uk
Tot i que l’associació va titllar d’èxit la campanya, hi ha qui creu que aquesta potencia un altruisme passiu gens recomanable, com afirma el sociòleg Javier de Rivera, de la Universidad Complutense de Madrid. Segons va explicar aquest investigador a La Vanguardia, aquest és un cas d’activisme gandul –de l’anglès slacktivism–, també anomenat clictivisme o hashtag activism (quan es concentra a Twitter). De Rivera creu que la gent no pren decisions en base a una convicció sinó perquè és una moda. Aquest expert afegeix que aquest tipus de solidaritat viral és perillosa perquè et dóna la sensació d’estar fent coses, però que en realitat no es generen dinàmiques de canvi social a llarg termini.
Aquestes darreres setmanes d’abans de Nadal també ha aparegut una imatge que s’ha fet viral i ens ha arribat a través de diferents xarxes socials. Aquesta mostrava diferents hipsters amb ornaments nadalencs a les barbes. El que semblava una imatge divertida sense cap altra pretensió ha resultat ser una campanya, sorgida d’un equip de creatius de l’agència Grey London, que busca recaptar diners contra el melanoma. Les postals amb aquestes fotografies es poden comprar en línia (a disset lliures una dotzena). Potser sí que es tracta d’una solidaritat passiva, però suposo que és millor que n’hi hagi d’aquest tipus que de cap.
Font: http://creativity-online.com/work/grey-london-beard-baubles/38163
Veurem com es presenta el 2015 i quins fenòmens comunicatius ens porta. Mentrestant, si teniu uns dies de vacances i no us voleu avorrir, aquí us deixo un parell de recomanacions:
1. L’entrevista que va fer Risto Mejide al gran publicista Toni Segarra dins els seu programa Viajando con Chester de Cuatro.
2. Un llibre que he descobert darrerament i m’ha fascinat: Imaginar. Cómo funciona la creatividad, de Johan Lehrer i editat per RBA. Un llibre que, tot i estar documentat científicament, es llegeix de manera molt amena i conté curiositats d’empreses reals com Procter & Gamble o 3M.
Que gaudiu d’unes bones festes!
Citació recomanada
MONTAÑA BLASCO, Mireia. 2014, un any molt comunicatiu. COMeIN [en línia], desembre 2014, núm. 39. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n39.1484
