Número 39 (desembre de 2014)Les 'coses' del president
Sílvia Sivera

Alejandro Casona, poeta i dramaturg de la generació del 27, deia que parlar poc, però malament, és parlar massa. L’actual president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no acostuma a parlar massa, però diu moltes ‘coses’ que donen per a una antologia de titulars periodístics. En aquest article es recullen alguns exemples de la cosificació del seu discurs polític i se n’apunten algunes possibles causes.
Continua llegint...

Número 39 (desembre de 2014)2014, un any molt comunicatiu
Mireia Montaña Blasco
Queden pocs dies per dir adéu al 2014, un any que ens ha dut una sèrie de fenòmens de comunicació massiva que de ben segur recordarem durant força temps.
Continua llegint...
 

 

Número 39 (desembre de 2014)Per què canviar i fer un documentarybook?
Rafael Linares Palomar

Per tots és sabut que la tesi anunciada per Chris Anderson al llibre The Long Tail no ha estat només un revulsiu per als grans negocis intermediadors de la distribució de continguts. Han aparegut nous agents a la cadena de valor de la indústria del vídeo: el VoD (vídeo on demand), amb Netflix al capdavant, o els MCN (multichannel network), amb YouTube com a principal exponent, són alguns dels casos que, probablement, estan sent més comentats i estudiats. Però aquesta nova manera de concebre la indústria ha afavorit els productors (encara que alguns no ho vegin així), per tal d’estendre i donar a conèixer els productes audiovisuals.
Continua llegint...

Número 39 (desembre de 2014)Del nom dels sahrauís (i II)
Pablo-Ignacio de Dalmases

En la primera part d'aquest article se situava en els anys quaranta del segle XX la generalització del neologisme espanyol "saharaui" (sahrauí en català), coincidint amb una campanya d'investigacions a càrrec de l'Instituto d'Estudios Políticos i, després, de l'Instituto d'Estudios Africanos. Aquesta campanya va portar al Sàhara molts experts i va generar abundant bibliografia dedicada al territori. Continua llegint...

Número 39 (desembre de 2014)Entre el dret a l’oblit i el rastre informatiu
Silvia Martínez Martínez

El passat 13 de maig de 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fixar precedent a l’interpretar que el gestor d’un motor de cerca està obligat a eliminar els enllaços oferts en la llista de resultats que remeten a informacions referides a particulars, sempre que aquests puguin causar-los perjudici a la seva privacitat i no resultin pertinents. Des de llavors, l’anomenat dret a l’oblit s’ha convertit en font de les més variades controvèrsies atès que la seva aplicació pot entrar en conflicte amb altres drets, entre ells el de la informació. En la societat actual, on els cercadors canalitzen gran part del tràfic i faciliten l’accés als continguts, determinar quin dret preval pot significar que una notícia deixi petjada o es dilueixi en el mar de continguts. Continua llegint... 

Número 39 (desembre de 2014)Open government, open data, big data i transparència: la informació com a nexe d’unió
Montserrat Garcia Alsina

En els darrers anys es parla molt d’open data i big data associats a l’àmbit científic. En el cas del big data aquest també es considera una eina a disposició de les empreses per a explotar la informació i generar avantatge competitiu. En comparació d’aquests dos àmbits, poc s’ha parlat de la relació d’aquests dos conceptes amb l’open government. Quina vinculació hi ha entre open governmentopen data i big data, i quins poden ser els beneficis? Continua llegint...

 

Números anteriors
Twitter @UOCinfocom
Twitter @UOCuniversitat