L'aventura de l'edició

El passat 27 d’agost es va estrenar a nivell mundial el 4t. llibre de la saga Millennium, El que no et mata et fa més fort, una dècada després de l’aparició del tercer títol i de la mort de Larsson. A Madrid i a Barcelona es va preparar una marató de lectura simultània i una conversa per Skype amb l’autor, David Lagercrantz, per a satisfer els lectors més impacients. A continuació us parlaré d’algunes curiositats de la novel·la, de l’actualitat del món del llibre i l’edició.

Pocs llibres s’han esperat amb tant delit com els de la sèrie Millennium. Les xifres de la trilogia són espectaculars: 80 milions de lectors (dades de març del 2015; 350.000 exemplars en català, i en castellà gairebé 4 milions), traduïts a 40 idiomes i durant 60 setmanes han estat en la llista dels llibres més venuts.

L’elecció d’ampliar la col·lecció va ser decisió dels hereus, Erland i Joakim Larsson, el pare i el germà petit de Stieg Larsson. Per això, des de final d’agost ja hi ha a les llibreries El que no et mata et fa més fort, escrit per David Lagercrantz. Les editorials que han apostat per fer créixer la sèrie són Columna Edicions (català) i l’Editorial Destino (castellà).

Els reptes de l’edició digital

Us imagineu escriure una novel·la de més de 600 pàgines sense l’ús d’internet? Treballar amb un ordinador sense connexió perquè no es pugui filtrar res del contingut a la xarxa. Guardar els arxius en la més estricta intimitat i seguretat. Doncs així és com s’ha escrit el quart llibre de la saga. La disciplina d’escriure, el lloc, l’horari i les eines, juntament amb el procés de traducció, que també ha estat gestionat amb el més absolut hermetisme, utilitzant caixes fortes per guardar els documents, i un coordinat exèrcit de professionals per fer que tot el circuit (autor, editor, lector, corrector, maquetador, revisor, impressor, enquadernador, distribuïdor, llibreter, comprador, llibreter, distribuïdor i editor) finalitzés sense cap filtració.

Per altra banda, el poder de les xarxes socials, amb el boca-orella digital, magnifiquen i acceleren els fenòmens editorials. En el cas Millenium, així com també en altres terratrèmols literaris recents (1997 Harry Potter, 2003 El codi Da Vinci, 2005 Crepuscle i 2011 Cinquanta ombres d’en Grey), hi ha un públic molt fidel, comunitats en línia que ajuden a la promoció i on els lectors són els màxims experts.

Tot plegat ha generat visibilitat i interès pels respectius tipus de gèneres, en aquest cas la novel·la negra i de misteri, i ha suposat la porta d’entrada a l’Estat espanyol.

Gairebé en paral·lel a l’estrena i a les crítiques de la quarta novel·la, ha tingut lloc del 4 al 13 de setembre la Setmana del Llibre en català a l’avinguda de la Catedral, amb més de 250 activitats programades com ara tertúlies, lectures en veu alta, espectacles, cites amb entitats i alguna sorpresa que desvelaré tot seguit.

Algunes xifres recents del sector ens ajuden a conèixer el panorama del llibre en català: el llibre de text suposa el 45% del mercat català i el darrer any ha pujat un 8,4%. Per contra, la no ficció és el menys visible i el darrer any va baixar un 10%. A més, com a debilitat del sistema editorial trobem que el 60% del qual està format per editorials amb menys de cinc treballadors i el 35% edita menys de deu títols anuals (La Vanguardia, 2015-09-04).

La UOC aposta per l’edició i la lectura

En primer lloc -per ordre cronològic- amb el postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, que ja està consolidat i organitza regularment el seminari Els reptes de l’edició digital (trobareu més informació sobre el seminari i el postgrau al blog Llibre digital).

Recentment, i com a novetat, l’estrena durant la Setmana del Llibre –de la qual us parlava dos paràgrafs enrere– del Club de LeCtura Virtual. És una iniciativa que sorgeix de la revista Lletra (UOC) i el col·lectiu Llegir en català amb la voluntat de crear una gran comunitat per als aficionats a la lectura.

I, per acabar, la revista BiD: textos universitaris en biblioteconomia i documentació, coeditada pels nostres estudis i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB), té oberta una crida d'articles per al monogràfic centrat en l’escriptura social i cooperativa. Es publicarà al desembre del 2016 i comptarà amb Daniel Cassany i Marià Marín com a coordinadors.