El dret a la informació després del 27-S

La seu que la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) té al barri de la Barceloneta de Barcelona va ser l’escenari, el passat dimarts 22 de setembre, de la trobada entre set candidatures a les eleccions al Parlament i diversos portaveus del món sindical, veïnal i associatiu. L’acte, que va comptar amb un públic nombrós, estava organitzat per la Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i a la Comunicació. Com a ponents hi van assistir Jordi López Santín (Catalunya Sí que es Pot), Carlos Carrizosa (Ciutadans), Lluc Salellas (CUP), Enric Marín (Junts pel Sí), Santi Rodríguez (PPC), Jordi Bosch Sala (UDC) i Joan Enric Cunyat (Recortes Cero-Els Verds). La fila zero la composaven Neus Ràfols (responsable de Comunicació de la CONFAVC), Sònia Fuertes (membre de la Junta Directiva d’Entitats Catalanes d’Acció Social), Montse Santolino (responsable de Comunicació de la Federació Catalana d’ONG), Joan Carles Gallego (secretari general de CCOO de Catalunya), Ramon Espuny (president del Sindicat de Periodistes de Catalunya) i Moisès Rial (secretari de Comunicació de la CGT de Catalunya).

El debat va posar sobre la taula temes punyents del panorama comunicatiu català actual, com ara la pluralitat dels mitjans, la representació de la pluralitat social en els continguts mediàtics, l’accés de la ciutadania a la gestió dels mitjans, l’educació en comunicació, les creixents restriccions normatives al dret de la lliure expressió, la via morta on es troba actualment la regulació dels mitjans comunitaris, la naturalesa i futur dels mitjans públics, la gestió d’ens com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o l’Agència Catalana de Notícies. També es va discutir sobre la polèmica dels blocs electorals, el concepte de servei públic aplicat als mitjans, la precarietat laboral del periodisme o bé la transformació del sector de la comunicació davant la nova realitat econòmica i tecnològica.

No tots aquests temes figuraven en les presentacions que els representants de les formacions polítiques havien preparat respecte al dret a la informació segons els respectius programes electorals. Òbviament, també diferia l’ordre de prioritats que rebien aquestes diverses qüestions des de les diferents postures ideològiques. Hi va haver poc temps per a l’enfrontament dialògic, donat que a l’acte es va orientar cap a afavorir el cara a cara dels polítics amb les entitats ciutadanes i no tant cap a reproduir els estires i arronses típics de campanya electoral. Poques, no obstant, van ser les respostes concretes a la pregunta sobre com un possible nou govern liderat per les respectives formacions entomaria el desplegament de l’article 52, segons el qual es garanteix el dret a la informació a les catalanes i catalans.

Tres ponents van prioritzar en el seu full de rèpliques el tema específic del dret a la informació. Jordi López va defendre que per a Catalunya Sí que Es Pot el desenvolupament de l’article 52 no ha de limitar-se al marc de l’Estatut d’Autonomia, sinó que s’ha d’enquadrar “en el frontispici de la Constitució de la futura República Catalana”. Des de la CUP, Lluc Salellas es mostrava “completament d’acord” amb que cal desplegar l’article 52 i equiparava el dret a la informació amb qualsevol dret bàsic de la ciutadania (com ara l’accés als béns comuns, com l’aigua o l’accés a l’habitatge) que convé no deixar en mans de polítiques privatitzadores. Joan Enric Cunyat (Recortes Cero-Els Verds) va considerar que la comunicació és d’obligada inclusió en l’agenda política posterior al 27-S. Segons ell: “Hi ha un clima d’opinió que està exigint en tots els àmbits de la societat ampliar la democràcia i aprofundir en el pluralisme i en la llibertat d’informació”. 

Per a saber-ne més:  

Vídeo del debat

Citació recomanada

CLUA, Anna. El dret a la informació després del 27-S. COMeIN [en línia], octubre 2015, núm. 48. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n48.1566