L’estudi i l’avaluació del públic com a eines de gestió de seguretat en esdeveniments són elements indispensables a l’hora de planificar el desenvolupament d’un acte i contemplar les necessitats de mitjans logístics i humans que requereix.
Si actualment l’èxit d’un esdeveniment es caracteritza per l’impacte de la seva difusió comunicativa, aconseguir que aquest es dugui a terme amb fluïdesa i seguretat, en un temps marcat per una latent amenaça global conseqüència de la transnacionalització i la globalització de les circumstàncies de perill, és garantia d’encert.
La màxima més coneguda en la seguretat pel seu caràcter inqüestionable és aquella que resa que “la seguretat total no existeix”, tot i que no per això s’hagi de deixar d’incidir en la prevenció de riscos, partint d’una anàlisi exhaustiva de les amenaces i les vulnerabilitats.
Una conjunció potent de les mesures preventives que tingui en compte les amenaces (indicis pels quals es manifesta un perill), els riscos (circumstàncies contingents a persones, objectes o situacions que es puguin produir) i els perills potencials (com ara circumstàncies que puguin succeir de manera imminent) permetran establir la línia d’acció per tal de protegir tots els assistents, ja siguin autoritats, convidats o públic en general. Cal tenir en compte que aquest últim –sense ser participant en l’acte– en moltes ocasions pot aparèixer com a concomitant o circumstancial, i que la seva presència és cada vegada més manifesta: desfilada del Dia de la Hispanitat, lliurament dels Premis Goya i la seva catifa vermella, rues de celebració de victòries esportives, inauguracions d’obra pública, etc.
Per aquest motiu, a l’hora de valorar el disseny d’un esdeveniment, és indispensable comptar amb el dispositiu de seguretat inherent al desenvolupament d’un acte. Ja sabem, i no obviem, el valor imprescindible del triangle protocol-seguretat-comunicació i, basant-nos precisament en aquest últim element, s’ha de considerar la intromissió en l’esfera privada i la vulneració dels drets a la intimitat i a la pròpia imatge també com a béns d’apreciat valor, i no només contemplar aquells riscos marcats per una amenaça física.
Precisament és en actes o esdeveniments de marcat caire social on conflueixen les esferes de la vida pública i privada –com la cada vegada més permeable barrera entre els actes privats de l’àmbit empresarial i els oficials–, on es fa més difícil el control d’aquestes variables.
La particularitat de la situació actual és que l’amenaça ja no és únicament externa, precisament perquè actualment en nombroses ocasions “l’enemic” es troba a l’interior, amb facilitat d’accés a mitjans de captació d’imatges i d’àudio a l’abast de qualsevol. Una situació que es veu afavorida per la proliferació de l’ús de les noves tecnologies i la immediatesa divulgativa, sense que existeixi a més a més cap control del seu abast, com a conseqüència de la proliferació dels nous canals de comunicació a través de les xarxes socials.
És un deure de l’organitzador vetllar per la protecció integral dels assistents i del públic que, amb la seva presència, contribueix a la difusió i l’atenció assignada a l’esdeveniment. Sabem que “allò que no es comunica no existeix”, però també és precís aconseguir que es comuniqui allò que desitgem, i no que l’atenció del desplegament informatiu es dirigeixi a un altre focus, no pretès ni buscat.
Com en tots els dispositius de seguretat, sempre és útil posar-se en el pitjor escenari possible i valorar amb precisió els riscos particulars de cada situació, malgrat que es tracti, per exemple, d’un esdeveniment commemoratiu amb repetició periòdica. I és que, avui en dia, precisament, no està de més incloure aquests elements com un intangible, però de gran valor, a protegir i preservar.
La realitat és que, tot i que les imatges i les informacions es troben suposadament protegides per la vinculació del secret professional, cada vegada són menys respectades en el procés gradual de desvaloració ètica que caracteritza el nostre moment històric.
L’organització o el professional del protocol que aconsegueixi preservar amb rigor i control aquests drets com a aspectes contemplats dins la seguretat integral, tindrà la capacitat de garantir un esdeveniment amb paràmetres d’excel·lència, i podrà incloure en la seva presentació de serveis aquests valors afegits com a elements diferencials de qualitat.
Allò que a vegades pot quedar-se en una simple anècdota, com en el cas dels selfies d’Obama en el funeral de Mandela –tot i que van acabar col·lapsant i desviant l’interès de l’acte–, en d’altres ocasions menys afortunades poden arribar fins i tot a desvetllar qüestions vinculades a la seguretat.
Citació recomanada
LLANOS LÓPEZ, Isabel María. Digue'm amb qui vas... i et diré què t'amenaça. COMeIN [en línia], novembre 2015, núm. 49. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n49.1580
