Innovar és una de les claus per a crear valor i avantatge competitiu a les organitzacions. Les biblioteques com a organitzacions que presten serveis a la ciutadania també depenen de la innovació per a crear valor i rendibilitzar els diners que reben de les administracions públiques o les organitzacions a les quals pertanyen. 
Continua llegint...

Netflix s'ha convertit en referent per haver canviat la manera de veure televisió. Amb un model de negoci basat en la subscripció, presenta un nou concepte de televisió no lineal amb oferta de catàleg, sense programes, tan sols amb catàleg de pel·lícules d'arxiu, sèries i documentals. Autodenominada la cadena de televisió per internet líder al món, s'ha convertit en referent -entre altres motius- per la seva estratègia en la producció pròpia i estrena simultània de sèries en exclusiva en el seu propi portal (Clares, 2015). Ara promet deixar empremta també amb la seva incursió en l'estrena simultània de pel·lícules en sala de cinema i en VoD.
Continua llegint...

Gamificació educativa: l'ús de tècniques, elements i dinàmiques pròpies dels videojocs en contextos educatius amb la finalitat de potenciar la motivació i, conseqüentment, millorar els processos d'aprenentatge.
Continua llegint...

Una sentència recent del Tribunal Suprem espanyol ha tornat a posar d’actualitat el debat en torn al dret a l’oblit i, en concret, quan aquest entra en conflicte amb altres drets fonamentals, com el relatiu a la llibertat d’informació. La resolució suposa un avanç en la consolidació d’una jurisprudència iniciada amb el famós precedent que va establir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas Google Spain S.L. contra l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Si la decisió del TJUE afavoria l’eliminació del rastre que una informació deixa a internet quan és indexada per un motor de cerca, ara la justícia espanyola permet aprofundir una mica més sobre l’espai que li pertoca a la memòria informativa en l’entorn digital.
Continua llegint...

A les 7:51 d'un matí de gener un jove vestit amb camisa i texans va entrar en una estació de metro del centre de Washington DC, va treure un violí de dins l’estoig i, després de deixar caure unes quantes monedes de la seva pròpia butxaca, va començar a interpretar una obra clàssica de Johann Sebastian Bach. En els quaranta-tres minuts que va durar el seu improvisat concert, mil setanta persones van passar indiferents al seu costat, set es van parar a escoltar-ho, vint li van donar propina i una el va reconèixer. Quan va acabar de tocar Joshua Bell, un dels virtuosos més cotitzats i admirats del món, va guardar el seu Stradivarius de tres milions i mig de dòlars i va caminar plàcidament fins a l'hotel on acostumava a esmorzar. A l'estació van tornar a regnar el silenci i el so sord de passos precipitats. Ningú se’n va adonar. Ningú va aplaudir.
Continua llegint...

L'edició que ara mateix ha acabat (octubre de 2015) del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ens ha brindat l'oportunitat d'assistir a un fenomen certament estrany: la projecció d'una pel·lícula inacabada. Un nombre gens menyspreable d'amants de l'animació va acudir a veure The Thief and the Cobbler, una cosa que no era exactament una pel·lícula, sinó fragments acabats d'una pel·lícula, “cosits” i complementats amb proves de llapis (pencil tests) —versions preliminars d’escenes animades—, layouts —dibuixos amb posicions de personatges i fons poc més que apuntats— i simples esbossos. Malgrat ser davant una obra incompleta, i destinada a quedar inacabada, el públic tenia la sensació de ser davant un tros d'història del cinema, sensació reforçada per la presència a la sala del creador de la pel·lícula: el llegendari Richard Williams.
Continua llegint...