Any 1996. Em donen un correu electrònic (@neron.uab.es). Minuts després m’adono que l’altra gent que té un correu electrònic treballa amb mi. No puc enviar cap correu. Any 2000. Deixo de baixar a la Biblioteca de Ciències de l’Autònoma i anar amb una pila de revistes i volums de revistes a fer fotocòpies a una sala rescalfada i plena d’ozó. Any 2003. Neix E-LiS, un repositori per a publicar tota la producció científica en Informació i Documentació. Any 2006. Neix PLOS ONE, megarevista que sacseja el món de les revistes com l’entenem. I així mil exemples de com els usos i els productes informatius van canviant.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació un dia deixen de ser-ne. Noves. Es veuen superades per unes d’encara més noves. Altavista és un record llunyà, igual que el Mirc. I així es construeix la Societat de la Informació. Quins són alguns dels trets que penso que han canviat en els darrers vint anys?
1. La poca profunditat. La societat empra gairebé sempre moltes de les noves eines, però sovint ho fa sense prou profunditat per a treure’n més suc, perdre menys temps i poder-lo dedicar a altres temes. Aquesta falsa sensació de seguretat ens fa creure que ho tenim tot a l’abast, però perdem el vessant qualitatiu de tenir més que els altres. Cada nova eina es descobreix sobre la marxa, sovint sense mirar tutorials, fòrums i FAQ. Ens fa més independents, sens dubte, però possiblement també menys competitius. L’encert no és emprar Twitter en un determinat entorn, sinó com treure’n el màxim profit. No és ser-hi, ja, sinó destacar-hi i amb prestigi.
2. La rapidesa. Actuem en el nostre dia a dia d’una forma cada cop més ràpida. Sense entrar en el debat sobre l’eficiència real, el que abans trigàvem molt a fer, ara es pot dur a terme molt ràpidament. Un exemple, abans hi podia haver tesis doctorals dedicades a una enquesta, a fer-ne l'edició, el tractament, l’enviament, l’anàlisi i treure’n conclusions útils. Ara pot ser un treball final de grau o màster. Això fa que puguem generar nou coneixement a una velocitat impensable abans. El mateix per a les ciències pures.
3. L’escalatge. Paral·lel a la rapidesa, l’escalatge de dades que som capaços de consumir i crear ha crescut de forma ingent. A voltes la mostra esdevé l’univers, el domini sencer i a temps real. Això fa caure fronteres (reals i virtuals) i tractar en un instant una capacitat de càlcul ingent. Quantitat, sí, ¿però hi sabem posar adequadament la part qualitativa, ètica? Les inferències, extrapolacions i correlacions no es poden fer automàticament, hi continua essent necessària una visió de context i interpretació bàsica, i cal aprendre, també.
4. La col·laboració. S’avança en escenaris de col·laboració en múltiples nivells. Des dels continguts, la ciència, les dades fins a una visió que pot ser col·laborativament competitiva, o competitivament col·laborativa. Això permet augmentar els aspectes anteriors, profunditat, rapidesa i escalatge.
I, entremig, més que mai, els professionals de la informació. I també una titulació que evoluciona sumant competències i perfils professionals. Com més avança la societat de la informació, més paper hi podem jugar. Era, per tant, un moment per a fer canvis al grau d’Informació i Documentació de la UOC. Quins són els principals canvis?
• Noves assignatures i nous continguts. Gestionar la informació ha evolucionat, no solament respecte a la manera com es feia fa 20 anys, sinó fins i tot respecte a com ho veiem fa 7 o 8 anys quan vam dissenyar el nou grau. Afegir noves assignatures com ara Big Data, Mineria de dades, Community Manager i Content Curator, Edició d’entorns digitals; refer assignatures com ara Analítica Web i Auditoria d'Informació, Polítiques d’Informació i Transparència, i incrementar les pràctiques professionals ens expliquen millor, i, sobretot, permeten als graduats explicar-se millor. En termes intel·lectuals, més saber i més saber fer. En termes economicistes, més competitius per a un canviant entorn laboral.
• Arran de la reflexió sobre el món laboral canviant, també ens hem permès augmentar la visió del nostre grau. Ho hem fet des d’una visió no exclusiva, però tampoc restringida. Sí, podem anar a ofertes de feina compartides amb altres disciplines, com altres disciplines ho poden fer en algunes de les nostres. Dependrà molt de les competències canviants i les necessitats dels empleadors. Ens va semblar oportú agrupar les assignatures optatives en tres conjunts que definien possibles perfils professionals, alguns de més clàssics i fàcilment identificats per la societat i d’altres on l’increment de competències necessitades relacionades amb la gestió de la informació i les dades ens permeten tenir el paper adient. Aquests nous perfils són Gestió de serveis d'informació, Intel•ligència i estratègia empresarial i Experiència d'usuari (UX).
• Increment de materials innovadors, que responguin als nous formats i formes de consumir la informació. El pas a l’HTML 5, fer més (i millors) materials audiovisuals i anar incrementant i incorporant més eines (internes i externes) a les aules. És evident que no per ser més nou és millor i sempre volem un cert temps de digestió per a incorporar-les sabent els punts forts que ens poden oferir, i és evident també que hi ha coses que mai no poden substituir un bon redactat fet per un expert, així que anirem generant nous materials a poc a poc, no solament pel contingut, sinó també pel format. És rellevant en aquest sentit que en les enquestes els estudiants ens ajudin a veure, des del seu punt de vista, què podem millorar. Ens ajuda, i molt.
Qualsevol canvi és engrescador. I representa un increment de feina. El professorat propi d’Informació i Documentació i el personal de gestió hi han tingut un paper molt important, amb il·lusió i compromís, així com també els professors col·laboradors i tutors que els estudiants es troben a les aules en el seu aprenentatge. Un nou grau d’Informació i Documentació per a un món canviant. Gaudiu-ne.
Per a saber-ne més:
Grau d’Informació i Documentació a la UOC
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. Canvia la informació, canvia el grau, canvies tu. COMeIN [en línia], juny 2016, núm. 56. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n56.1640
