Número 65 (abril de 2017)

La protecció dels menors a internet: antecedents i nous reptes

Judith Clares Gavilán

Les noves xarxes socials i les noves plataformes de consum audiovisual sota demanda amb contingut en obert com YouTube es presenten com a molt llamineres per a les noves generacions.

Els més petits estan més "enganxats" a les noves pantalles i als nous continguts autoproduïts per una gran varietat d'usuaris més que als continguts emesos a través dels canals de televisió convencionals.
 
Aquesta realitat preocupa els pares però també les entitats de control de l'audiovisual així com els legisladors i reguladors del sector.
 
La mateixa Directiva que regula la circulació i la producció de l'audiovisual europeu, de la qual us he parlat en altres articles, és la que s'encarrega de regular i protegir el menor amb mesures que procuren posar límits als continguts emesos a través de canals lineals i no lineals.
 
La Directiva de Televisió sense Fronteres va ser aprovada l'any 1989 (Directiva 89/552/CEE), revisada el 1997 (Directiva 97/36 / CE) i reconvertida en l'actual Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (Directiva 2007/65/CE). Aprovada l'11 de desembre de 2007, la seva principal novetat és que incorpora sota la definició de Serveis de Comunicació Audiovisual, els serveis no lineals o a petició. És a dir, amplia el seu contingut a noves tecnologies de consum i distribució audiovisual com els serveis on demand.
 
Des de la seva aprovació, tot servei de comunicació audiovisual no lineal també ha d'acatar el contingut d'aquesta Directiva que, com les anteriors, cobreix i regula principalment els aspectes relacionats amb la publicitat a la televisió, la comunicació comercial, el patrocini i la televenda, la producció i circulació de programes europeus i la protecció dels menors i de l'ordre públic, així com el dret de rèplica, entre d'altres.
 
A Espanya el 31 de març de 2010 es va transposar la Directiva de «Serveis de mitjans audiovisuals sense fronteres» a través de la Llei General de la Comunicació Audiovisual (Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual) que passava a incorporar, entre d'altres, la definició de conceptes associats als serveis de comunicació audiovisual sota demanda, així com els percentatges de quotes per a la diversitat cultural i lingüística i els aspectes relacionats amb la protecció dels menors i la publicitat.
 
Els drets del menor; «la prohibició d'emissió en obert de continguts audiovisuals que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, i en particular, programes que incloguin escenes de pornografia o violència gratuïta»; l'obligatorietat de respectar les franges horàries de protecció al menor, en funció de la qualificació dels continguts; la inclusió d'un indicatiu visual de qualificació del contingut per edats; l'ús d'un avís acústic i visual, previ a l'emissió de determinat contingut; així com la prohibició d'emissió en horaris de protecció d'aquelles comunicacions comercials «que poden produir perjudici moral o físic als menors» són alguns dels punts que garanteixen la protecció del menor en les cadenes de televisió tradicionals i que ara han de ser d'obligatori compliment també per part dels serveis de comunicació audiovisual sota demanda.
 
Si el respecte a les franges horàries de protecció al menor és clau en el consum lineal, com es trasllada al consum sota demanda? Ara l'obligatorietat de possibilitar l'ús de mecanismes de control parental i un correcte "etiquetatge" dels productes audiovisuals que s'emeten a internet, així com l'ús de codis PIN i xifrat per a l'accés als continguts més nocius, esdevenen element clau per garantir aquesta protecció.
 
Plataformes com YouTube, que no tenien limitació en el contingut, han fet alguns passos creant la seva pròpia plataforma infantil, com seria el cas de YouTube Kids, habilitant el control parental amb l'ús de l'aplicació en modalitat restringida, així com amb l'elaboració d'una guia per a pares. No obstant això cal dir que el control i el filtratge del contingut segueixen sent limitats. I és que hi ha determinades eines que ajuden els pares a filtrar el contingut però no garanteixen en cap cas conèixer amb exactitud què veuen els nostres fills.
 
Amb la transposició de la Directiva passen a ser els diferents estats membres els responsables de garantir que els prestadors de serveis de comunicació audiovisual adoptin les mesures necessàries per garantir la protecció dels menors en les seves diferents emissions.
 
El 25 de maig de 2016 la Comissió Europea va presentar una revisió de la Directiva de «Serveis de mitjans audiovisuals sense fronteres» (pendent de votació) amb l'objectiu d'aconseguir un major equilibri entre la competitivitat del sector i la protecció del consumidor. Aquesta revisió pretén «introduir flexibilitat en aquells casos en què ja no estan justificades les restriccions aplicables únicament a la televisió, fomentar les pel·lícules europees, protegir els menors i fer front al discurs de l'odi amb més eficàcia. La proposta també reflecteix un nou plantejament respecte a les plataformes en línia».
 
El proper 21 d'abril, l'Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona, celebrarà una jornada sobre la Revisió de la Directiva de Mitjans Audiovisuals amb la ponent al Parlament Europeu Petra Kammerevert (S & D, Alemanya), també presidenta de la comissió de Cultura i Educació, on es votarà el text el dimarts 25 d'abril. La jornada, organitzada per l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya, comptarà amb la participació dels principals actors interessats: reguladors, mitjans de comunicació, productores, plataformes de vídeo a la carta i anunciants.
 
L'aplicació així com la garantia de compliment de les mesures de protecció dels menors per part dels vells i els nous serveis de comunicació audiovisual, suposen un gran desafiament i al mateix temps un nou compromís que ens afecta a tots i al qual sens dubte han d'atendre tant agents del sector com organismes reguladors.
 
PER SABER-NE MÉS:
 
 
 
 
 
 
AGENDA:
 
 
DIRECTIVES:
 
Directiva 89/552 / CEE del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 1989 sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a l'exercici d'activitats de radiodifusió televisiva. 
 
Directiva 97/36 / CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de juny de 1997 per la qual es modifica la Directiva 89/552 / CEE del Consell sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a l'exercici d'activitats de radiodifusió televisiva.
 
Directiva 2007/65 / CE del Parlament Europeu i del Consell d' 11 de desembre de 2007 per la qual es modifica la Directiva 89/552 / CEE del Consell sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a l'exercici d'activitats de radiodifusió televisiva.
 

 

Citació recomanada

CLARES GAVILÁN, Judith . La protecció dels menors a internet: antecedents i nous reptes. COMeIN [en línia], abril 2017, núm. 65. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n65.1725

mitjans socials;  polítiques comunicatives;  esdeveniments;  televisió;  publicitat; 
Números anteriors