Disseny i comportament

Totes aquestes disciplines troben estimulant la idea d'utilitzar el disseny per modificar les formes en què les persones es desenvolupen en el món, tant en usos orientats al bé comú com, en molts casos, amb interessos espuris o no tan nobles.

 

La reflexió sobre el disseny per al canvi de comportament parteix de la idea que, des de fa ja algun temps, s'ha constatat que en els processos de presa de decisions dels individus influeixen factors que no estan guiats només per la racionalitat (sistema 1) sinó per impulsos i emocions (sistema 2) lligats als biaixos cognitius i dreceres mentals que afecten la nostra manera d'actuar. Els treballs del premi Nobel Daniel Kahneman han consolidat aquesta mirada més complexa a la presa de decisions dels individus. 

 

El passat 6 de juny de 2018, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i el grup de recerca Open Evidence de la mateixa universitat van organitzar conjuntament el seminari «Disseny i impacte social. Com afecta el disseny al comportament de les persones?». La jornada de recerca estava emmarcada en els actes de la Barcelona Design Week 2018 i va ser un punt de trobada entre professionals i acadèmics interessats en la recerca en disseny des de les ciències socials. La ideal inicial que es va posar sobre la taula en el seminari era clara i desafiadora: atès que les nostres decisions no estan guiades solament per la racionalitat sinó que fonamentalment s'orienten per impulsos i emocions, en el nostre dia a dia som més a prop de Homer Simpson que del senyor Spock de Star Trek, usant exemples ja citats en nombroses ocasions. La pregunta que sobrevolava el seminari era: reaccionarien igual aquests personatges davant el disseny? I com reaccionaríem nosaltres?

 

Després de la benvinguda i el plantejament de les bases teòriques de l'encreuament de disciplines que suposa el behavioural design, el seminari va començar amb la intervenció de la professora Gerda Reith, catedràtica de Ciències Socials en la Facultat de Ciències Socials i Polítiques de la Universitat de Glasgow, Escòcia, la recerca de la qual se centra en les interseccions de la sociologia, l'economia política, la salut pública i la psicologia, i busca donar suport a la generació de polítiques basades en l'evidència i la innovació teòrica. La professora Reith està especialitzada en l'estudi del consum i el risc d'addicció, amb un enfocament particular en el joc d'apostes. Reith analitza com els agents de la indústria del joc d'atzar utilitzen el disseny per estimular el consum, i la necessitat de regulació de determinades pràctiques. 

 

Per Gerda Reith, la indústria del joc d'atzar utilitza una sofisticada combinació de psicologia de la conducta, economia del comportament, ergonomia i disseny per afavorir l'acte de jugar i, el que és més rellevant, l’acte d’apostar diners. De la seva intervenció en el seminari es deriva que és desitjable que consumidors i reguladors estiguin almenys informats de les pràctiques de disseny d'experiència de joc que desenvolupa la indústria. 

 

 

El seminari va continuar amb la participació de Giuseppe Alessandro Veltri, professor associat de Metodologia de la recerca i sociologia cognitiva de la Universitat de Trento. En la seva intervenció, Veltri va encoratjar els investigadors assistents a ser innovadors en la recerca sobre els usos i efectes del disseny, reivindicant l'ús avançat d'anàlisis de dades en el marc de les ciències socials. Les teories i mètodes que va exposar van il·lustrar com el disseny es pot utilitzar per influir i canviar el comportament, i van mostrar també com les tècniques d'anàlisis de big data poden convertir en mesurables i analitzables en termes de cost-benefici les decisions empreses en l'àmbit del disseny de productes i serveis.

 

 

L'última intervenció individual del seminari va ser a càrrec del professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigador del grup de recerca Open Evidence Cristiano Codagnone. L'investigador de la UOC va exposar els projectes de recerca del seu grup en relació al disseny i la regulació pública. L'especialitat de Codagnone són els estudis per avaluar opcions de polítiques i ha treballat en aquest àmbit per a la Comissió Europea. L'exposició de l'investigador d'Open Evidence va fer evident que el disseny és omnipresent en les nostres vides i que s'ha convertit en un tema essencial per al desenvolupament de polítiques públiques. Per tant, s'obren portes per a la recerca en disseny i comportament de les persones des d'una pluralitat de mètodes i tècniques, siguin qualitatives, quantitatives o experimentals.

 

El seminari es va tancar amb una discussió oberta entre els tres ponents i el públic assistent, en la qual es van plantejar interrogants i possibilitats per a la recerca en disseny. La celebració d'un seminari com aquest en el marc d'unes trobades professionals com la Barcelona Design Week mostren clarament que tots els professionals relacionats d'alguna manera amb el disseny poden veure's ajudats en la resolució de problemes i reptes per l’aparell teòric i metodològic de les ciències socials.