El
cinemagraph fascina tant com pertorba. El terme va ser encunyat per la fotògrafa
Jamie Beck i l'artista gràfic
Kevin Burg qui va començar a jugar amb el GIF animat l’any 2009. Tots dos, que són els considerats els pares del
cinemagraph, van decidir unir les seves respectives disciplines i van veure que el resultat funcionava visualment. Així, durant la Setmana de la Moda de Nova York el 2011, van crear una sèrie de fotografies en moviment que van causar furor.
Font: http://cinemagraphs.com/
El que per a alguns autors com Caldwell (2012) era una nova modalitat fotogràfica, altres com Niewland (2012) deien que eren simples GIF pel fet que el moviment de l'acció animada funcionava en bucle. Miao Xiaoyu i Zhenhui Jiang (2018) per la seva banda, el relacionaven amb l'animació tot i especificar la seva diferència respecte a aquesta. I tots tenen el seu espai de raó. El cinemagraph és alhora, fotografia, vídeo, animació gif, sempre caracteritzat per la dualitat que suposa la coexistència del moviment i la quietud en una mateixa imatge que és possible a partir d'un sistema de capes i una acció d’emmascarat que permet conjugar el joc estàtic-dinàmic i que influeix en l'atenció visual i l'interès pel producte o escena que es mostra a la imatge. Però no per això hem de traçar límits infranquejables, sinó que bé permet un ball de disciplines i barreges en les fronteres del que és i del que no és. Al final es tracta d'un recurs d'identitat inter-mediada, com el resultat de la interacció de diferents mitjans i disciplines que és.
Pel que fa als àmbits d'aplicació del
cinemagraph, la
publicitat ha vist en ell tot un món per explorar; potser perquè com indica el mateix Burg "La gent no pot deixar de mirar les imatges [...] i això és exactament el que vol la indústria publicitària" (a
Marketing Directo, 2015). Això,
sumat al seu consum ràpid i al seu capacitat de destacar una regió o un detall de la imatge mitjançant moviment, ha fet que es converteixi en un format interessant per a ser usat en xarxes socials. Mateix consum que un vídeo o una foto, però amb major impacte. Així ho proposaven autors com Toet et al. (2017) o Park i Rhee (2014) segons els quals usar un
cinemagraph produeix major intenció de compra.
Per això que ara podem veure en xarxes socials com Twitter, Facebook o Instagram, cinemagraphs de begudes (en els quals s'emfatitza la caiguda, el color o el bombolleig del líquid en si, deixant la resta estàtic), altres de menjar que desperten la nostra gana aplicant el moviment a la regió de fum o determinats brillantors (fent-la més suculenta i desitjable), o altres que més de servir per mostrar qualitats pretenen connectar emocionalment amb nosaltres evocant-nos records, creant atmosferes o provocant-determinades sensacions.
I això mateix que ens arriba a través de la publicitat podem fer-ho nosaltres mateixos a través de cada vegada més apps que simplifiquen el que un temps enrere era una feina que requeria grans coneixements tècnics i un acurada dedicació i mestratge. No en va han proliferat els programes per a crear cinemagraphs, com ara Clipets, Cinemagraph: Motion on Photo, MaskArt, Cinemagram o Motion on Picture-Cinemagraph Effect, de la mà de Microsoft, GreenEye Developers, Photo and Video Creative Labs Inc, Factyle Inc o Step Soft LLC, respectivament.
Per saber-ne més:
Caldwell, D. 2012.
Cinemagraphs. [Consulta: 12 de diciembre de 2018]
[Consulta: 10 de enero de 2019]
[Consulta: 20 de diciembre de 2018]
Park, J; Rhee, C. 2014. “Cinemagraph Image Study for the Online Food Marketing”. Agribusiness and Information Management, 6, 1, pp. 12-19.
[Consulta: 15 de enero de 2019]
[Consulta: 5 de enero de 2019]
Citació recomanada: MARTORELL, Sandra. 'Cinemagraph': un recurs gràfic 'all in one'. COMeIN [en línia], maig 2019, no. 88. ISSN: 1696-3296. DOI:
https://doi.org/10.7238/c.n88.1934.