Publons, què vol ser de gran?

L’abril de l’any passat en un article en aquesta mateixa revista parlàvem de canvis que hi havia a la comunicació científica i quins escenaris es podien dibuixar. Entre els 10 que esmentava, destacava Publons, una plataforma dissenyada en un principi per a donar valor a les revisions a les revistes. 

 

Per a entendre millor el rol actual i el que pot tenir en els propers anys, recordem que Publons venia a omplir una oblidada necessitat: oferir el reconeixement merescut als científics en el seu paper de revisors, així com fornir un entorn en el qual les revistes científiques podien cercar revisors. Cal tenir en compte que, sovint, pel fet de no ser revisions en obert (Open Peer Review, com promouen els defensors de la ciència oberta), a voltes no s’acaba sabent qui ha estat el revisor d’un determinat article. Cada cop més, però, les revistes científiques en un afany de transparència i qualitat acostumen a penjar els llistats dels seus revisors, una forma polida de reconèixer el seu valor, afegit i gratuït. Diem gratuït perquè molt habitualment, el més habitual de fet, és que els revisors d’articles científics ho facin sense rebre res a canvi. Aquest res és el que Publons pretenia resoldre.

 

A la vegada, cal considerar també la dificultat que tenen les revistes científiques per trobar revisors, i sobretot revisors adequats. Hi ha diverses formes per a trobar revisors. En el primer cas, trobem revistes que tenen les seves pròpies bases de dades de revisors en funció de temàtiques. De vegades també, s’escullen revisors d’algunes de les referències bibliogràfiques citades en el text. Finalment, hi ha revistes que permeten als autors dels articles proposar aquells autors que creuen que farien una bona revisió (també aquells que creuen que no ho farien de forma prou objectiva). Com saben sovint els editors científics, els revisors que són puntuals i fan revisions acurades, útils i constructives acaben rebent moltes peticions. Un equilibri complex, entre saturar un bon revisor, no repetir amb un revisor que ha fet patir més del compte el calendari i els fluxos habituals de les revistes. 

 

Així doncs, ens trobem amb una feina sense massa reconeixement (ni per la institució del científic ni pels estaments d’avaluació externs) i amb la dificultat afegida de trobar revisors, sobretot per a revistes d’entorn global. En aquest funcionament millorable, Publons esdevenia una eina nova que vol resoldre aquestes discordances. Fins ara no existia cap base de dades ni mitjà social amb un valor semblant.

 

 

Un article científic pot ser considerat una fotografia estàtica d’un determinat moment en la trajectòria d’un científic o bé en el coneixement d’un àmbit temàtic. Això és així perquè mentre no trobem noves maneres d’actualitzar el coneixement que constantment es genera, l’article ens explica el que s’ha avançat fins aquell moment. D’aquesta manera, és com una trobada circumstancial entre un autor i una revista. Potser el següent article serà en una altra revista i aquella col·laboració temporal es clou. Ni l’autor modificarà aquell contingut (a menys que hi hagi un error flagrant) ni l’editor en farà un procés de seguiment més enllà de la difusió habitual, ja siguin mitjans socials o els tradicionals comunicats. 

 

Nogensmenys, un dels valors afegits que té, des del meu punt de vista, és el fet que permet que es generi nou coneixement sobre un article (veure Figura 1). Així, permet fer-ne seguiment (follow, tot i que no ho permet als autors), així com afegir una puntuació i una revisió. Aquestes opcions permeten tenir un entorn on poder avaluar articles i altres documents ja publicats, de manera que es podria afegir una capa qualitativa d’avaluació a quelcom que és generalment quantitatiu, el número de cites. Les potencialitats que pot tenir són ingents, tot i que és d’hora per saber si la comunitat científica ho valorarà.

 

 

 

 

De les accions posteriors a la incorporació per part de Clarivate Analytics en destacaria dues. En primer lloc, el setembre del 2018 es va presentar l’informe Global State of Peer Review, on es feia un repàs sobre l’estat de la revisió per part d’experts, un tipus d’estudi poc habitual però que amb l’existència d’aquesta eina es feia possible. Una de les principals conclusions que es van obtenir fou que existeix un biaix geogràfic, de manera que els revisors de les regions emergents estan infrarepresentats en el procés de revisió.

En segon lloc, i un valor afegit molt rellevant, es fusionen dues eines de Clarivate Analytics, Publons i ResearchID. Aquest fet confirma la intenció de la compra per tal de crear una plataforma molt potent. Què ofereix, doncs? Integrar ResearcherID dins Publons permet als investigadors tenir integrats els serveis en una mateixa plataforma, com podem veure a la Figura 2.

 

 

 

 

 

 

Tenir a disposició la potència de Web of Science en una eina permet fer un seguiment de les publicacions i les citacions a la vegada. Així, esdevé una opció útil no només per als recercaires, sinó també per a revistes i editorials. Es poden cercar possibles revisors i per a fer-ho, no només es podrien visualitzar els camps d’expertesa sinó també les darreres publicacions que han fet. Així, per exemple, recentment l’editorial Hindawi ha arribat a un acord amb Publons, de forma que s’integra en les seves pròpies eines de revisió. Les opcions que s’ofereixen a una revista es poden veure a la Figura 3

 

 

 

 

 

 

 

Des del punt de vista d’imaginar escenaris de futur, és de preveure que Publons incrementarà encara més el seu creixement. Respecte a altres mitjans socials i plataformes com ara ResearchGate, el valor que ofereix ara mateix és elevat, atès que a diferència de RG, resol necessitats concretes de la comunicació científica. El valor afegit d’integrar ResearcherID fa, a més a més, que es pugui visualitzar com una plataforma alternativa a Google Scholar Citations (GSC). Per què pot ser-ne una opció? En un mateix entorn es podrà trobar informació sobre les publicacions dels investigadors així com les citacions rebudes segons les potents eines de Web of Science. 

 

Certament, els índexs-h i les citacions que ofereixen són molt diferents. GSC ho fa respecte a l’univers cercable per Google, mentre que Publons ho ofereix respecta una base de dades selectiva com Web of Science, un subconjunt de les revistes complementat amb les presents a Emerging Sources Citations Index, la bases de dades de revistes evaluables abans de ser incorporades al WoS.

 

Des del nostre punt de vista, un nou moviment entre les grans empreses del sector que estan comprant i integrant serveis per a oferir un acompanyament constant en el cicle de la comunicació científica. Caldrà veure, doncs, com evoluciona la plataforma, però les seves potencialitats la fa una eina a considerar fermament en un futur. 

 

López-Borrull, Alexandre (2018). "'Eppur si muove': 10 coses que passen en la comunicació científica"  COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, número 76.

 

Publons (2018). GLOBAL STATE OF PEER REVIEW.

 

Repiso, Rafael; Robinson-García, Nicolás (2018). “Publons, aprovechando el poder de las

revisiones por pares”. Anuario ThinkEPI, v. 12, pp. 299-303.