Fa uns dies vaig sentir a la ràdio que la popular melodia Happy birthday to you (‘Moltes felicitats’) va ser composta l’any 1893 per dues mestres estatunidenques, les germanes Mildred i Patty Smith Hill. Feia temps que recopilava dades sobre la situació de la dona en el sector musical i l’anècdota va ser una extraordinària serendipitat: són visibles o almenys existeixen les dones en la indústria musical? Amb el fil conductor de la cadena de valor, aquest article és una introducció al tema.
Segons dades de Women in Music (WIM), les dones representen el 30% de la indústria musical. Específicament trobem un 15% en càrrecs de gestió en les discogràfiques (i cap entre els tres grans segells), un 6% en l’àmbit de la producció i un 16% registrades com a autores. No obstant això, entre els càrrecs directius de les principals associacions de la música, sorprenentment ens trobem amb dones. Així, Frances Moore, en substitució de Plácido Domingo, dirigeix l’IFPI, Helen Smith presideix IMPALA i Carla Varona presideix l’UFI. Precisament aquesta última assenyala la falta de dones en molts àmbits de la indústria musical però sobretot en el de «les oficines de mànagers, la producció de música, de concerts, les tècniques de so o il·luminació» (comunicació personal, 6 d’abril de 2020). A més, entre les pioneres del management a Espanya hem de citar Rosa Lagarrige.
La bretxa salarial i la precarietat també afecta aquestes treballadores. Segons un estudi fet pel Govern britànic, la remuneració entre les empleades de Sony, Universal i Warner tenia una diferència amb la dels homes d’un 35% de mitjana. A més, un 50% de les treballadores freelance guanyaven menys de 10.000 lliures al mes (Stassen, 2019).
La indústria musical és fonamental en la construcció i recepció de gèneres i estils musicals. D’aquesta manera, hem de separar el paper de les dones com a músiques del d’espectadores i afeccionades. Aquesta distinció queda patent en determinats gèneres i estils associats a la masculinitat, com és el cas del heavy metal: en els seus inicis, la dona s’associava al fenomen groupie i, no obstant això, els integrants masculins de les bandes empraven peces femenines per ressaltar la seva bellesa (Martínez i García, 1999). En alguns gèneres i estils parlem de percentatges ínfims, per exemple: un 15% de dones en festivals de música electrònica, un 10% en les produccions discogràfiques de jazz a França o un 31% en les orquestres simfòniques més importants (EBU, 2020). Els rols de gènere es perpetuen en un dels esdeveniments més publicitats de la indústria: els Grammy. Entre 2013 i 2019 només va haver-hi un 10% de nominades, amb un predomini de les categories que apel·len a la novetat (best new artist, 41,1%) enfront de la gestió o la creació (producer of the year, 2,6% i record of the year, 8,2%) (USC Annenberg Inclusion Initiative, 2019).
Sandra Soler Campo (2019), professora col·laboradora de la UOC que va dedicar la seva tesi doctoral a l’estudi de les dones músiques clàssiques, apunta cap a l’educació com a àmbit fonamental d’actuació en el coneixement i reconeixement d’aquestes dones, que actualment suposen el 54% de les matriculades en estudis musicals segons dades de l’Anuari de la Música de Catalunya. Els anys setanta i vuitanta del segle passat marquen el punt d’inflexió des de la musicologia feminista en la recuperació de les dones músiques. Dones, entre moltíssimes altres, com Hildegarda de Bingen, pionera de la música sacra; María Rodrigo, considerada la primera compositora a Espanya; Maria Anna (Nannerl) Mozart i Fanny Mendelssohn, dotades d’igual talent per a la composició que els seus germans; Clara Wieck, excel·lent pianista i compositora casada amb Robert Schumann. En l’àmbit de la música popular podem citar Wanda Jackson, pionera de la música rock, i Trixie Smith, cantant blues de raça negra que en els anys trenta va gravar amb Decca i va actuar amb les millors bandes (de raça blanca), o Delia Derbyshire, pionera de la música electrònica i autora del mític tema de la sèrie Doctor Who. El web Donne. Women in Music ofereix un recull d’aquestes compositores i de 6.000 més.
Les representacions en directe són un dels àmbits més populars de la música. Així, han sorgit propostes que inclouen de manera exclusiva o almenys representativa les dones, per exemple: Statement Festival a Suècia, per i per a dones, nascut en resposta als abusos sexuals en els festivals de música; o Mujeres en la Música a Getxo, amb obres de compositores espanyoles vives. Keychange és una iniciativa internacional per aconseguir la paritat en els esdeveniments musicals amb límit el 2022. No obstant això, el 2018 va haver-hi un 14% d’artistes femenines en els festivals als Estats Units (Keychange, 2018) i un 19,7% a Espanya (Valls, 2019), tot i que alguns casos s’acosten a la paritat, com el Primavera Sound (44,7%). En l’àmbit de la música clàssica només el 2% de les obres programades a Espanya corresponien a compositores espanyoles i d’aquestes un 6% van ser dirigides per dones (Fundació SGAE, 2017). Amb aquestes dades, en opinió de Carmen Zapata, presidenta de Mujeres de la Industria de la Música (MIM), l’establiment de quotes d’artistes femenines en les representacions en viu és «indispensable» (Pérez, 2018).
Els mitjans de comunicació sempre han tingut presència femenina en l’àmbit musical, cosa que en l’àmbit informatiu no és tan habitual (Ollé, 2020). A la ràdio, el mitjà més musical de tots, tenim noms com Beatriz Pécker, directora de Ràdio 3 en la seva etapa de més transformació, o Daphne Oram, responsable del famós taller de ràdio experimental BBC Radiophonic Workshop. I si ens traslladem a la televisió, la inoblidable Paloma Chamorro. Si ens referim a la televisió, hem d’esmentar el videoclip, peça clau en la difusió de la música pop i altament rellevant en la transmissió de rols de gènere com el de les «dones objectualitzades» (San Cornelio, 2017). El 2020 es va crear Women in Music Days, un projecte de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU/UER) que posa el focus en la visibilitat de les dones músiques en els mitjans de comunicació de servei públic. Gianluca Allaria, el responsable d’aquesta iniciativa, ens explica que l’objectiu principal és el d’aconseguir una programació 50/50, cosa que en molts casos ja existeix (comunicació personal, 13 d’abril de 2020).
La baixa representació de la dona també es repeteix en la recepció de la música. D’acord amb Every Noise, el 2019 el 23% dels artistes més reproduïts a Spotify van ser dones o grups mixtos. A Espanya, segons les últimes dades de Promusicae trobem només 12 dones entre el top 100 d’artistes més escoltats en streaming. Actualment, assistim a una reordenació dels cànons del número 1 dels gèneres musicals: el pop. Així, tenim exemples totalment mainstream com Billie Eilish, representant d’una nova estètica i número 1 mundial en vendes el 2019, així com la popularitat de nous estils com el trap, acceptats d’igual manera per homes i dones (Every Noise, 2019). Queda, per tant, molta música per sonar.
Per saber-ne més:
EBU (European Broadcasting Union). Women in Music. https://www.ebu.ch/publications/research/login_only/slide-deck/women-in-music [Consulta: 03/03/2020].
FUNDACIÓN SGAE. ¿Dónde están las mujeres en la música sinfónica?, 2017. https://s3.amazonaws.com/fundacion-sgae/2019/Musica/donde_estan_las_mujeres_sinfonicas_estudio.pdf [Consulta: 03/03/2020].
KEYCHANGE. Keychange Manifesto: Recommendations for a gender balanced music industry, 2018. https://keychange.eu/wp-content/uploads/2018/11/1052-keychange-A5-v15-web.pdf [Consulta: 03/03/2020].
MARTÍNEZ I GARCÍA, Sílvia . Enganxats al heavy: cultura, música i transgressió. Lleida: Pagès Editors, 1999.
OLLÉ, Candela. #Onsónlesdones. COMeIN [en línia], març 2020, no. 97. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n97.2018.
PÉREZ, Paula. Carmen Zapata: «Sería desesperante que el feminismo fuera una moda», APMusicales, 30 octubre 2018. https://www.apmusicales.com/carmen-zapata-feminsmo/ [Consulta: 03/03/2020].
SAN CORNELIO, Gemma. Videoclip musical y roles de género: ¿hay novedades? COMeIN [en línia], desembre 2017, no. 72. ISSN: 1696-3296. https://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/es/numero72/articles/videoclip-musical-roles-genero-novedades.html [Consulta: 03/03/2020].
SOLER CAMPO, Sandra. Mujeres músicas. Dificultades, avances y metas a alcanzar en el siglo XXI. Castelló: Universitat Jaume I, 2019. https://doi.org/10.6035/Sendes.2019.24.
STASSEN, Murray. Revealed: what major labels are paying women compared to men in the UK. Music Business Worldwide, 4 abril 2019. https://www.musicbusinessworldwide.com/revealed-what-major-labels-are-paying-women-compared-to-men-in-the-uk/ [Consulta: 03/03/2020].
USC ANNENBERG INCLUSION INITIATIVE. Inclusion in the Recording Studio? Gender and Race/Ethnicity of Artists, Songwritters & Producers across 700 Popular Songs from 2012-2018, 2019. http://assets.uscannenberg.org/docs/aii-inclusion-recording-studio-2019.pdf [Consulta: 03/03/2020].
VALLS, Laura. La presencia de las mujeres en los festivales en 2019. MYM. Mujeres y Música, 2020. http://mujeresymusica.com/presencia-de-las-mujeres-en-los-festivales-en-2019/ [Consulta: 03/03/2020].
Citació recomanada
COSTA GÁLVEZ, Lola. ‘Cause I’m just a girl’: dones en la indústria musical. COMeIN [en línia], abril 2020, no. 98. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n98.2029
