Fa un parell d'anys escrivia en aquesta mateixa revista De creativitat i altres mals actuals, un article a propòsit de la lectura del llibre El aprendizaje de la creatividad (2013), on José Antonio i Eva Marina parlaven d'una possible "bombolla" de la creativitat. D'una manera similarment reveladora, fa unes setmanes va arribar a les meves mans La estetización del mundo, de Gilles Lipovetsky i Jan Serroy (2015). Els autors suggereixen que vivim en l'època del capitalisme artístic, on l'art -més concretament, la seva dimensió estètica- impregna l'economia, els mercats... en definitiva, forma part intrínseca del capitalisme, àmpliament acusat d’enlletgir i destruir-ho tot durant tants anys.
Aquesta tesi provocadora es desenvolupa al llarg del llibre a partir d’àmbits diferents on l'estetització es fa més patent, tot centrant-se en la moda, la cuina, el disseny o la producció d'entreteniment o espectacles.
Així doncs, en relació a l'art, si bé la creativitat se situaria en el terreny de les idees i la seva plasmació, l'estètica ho faria en el pla de la recepció, el consum o l'experiència. Es tractaria, d'aquesta manera, de les dues cares d'una mateixa moneda en què assistim d'una manera progressiva a una 'artistificació' que havíem començat a intuir en alguns articles (Pagès i San Cornelio, 2014), sobretot a partir de l'observació de com determinats aspectes de les professions creatives resulten desitjables i es traslladen a altres àmbits laborals. Seria, per tant, una altra dimensió d'aquest mateix fenomen que espero poder investigar en el futur.
Suggereixen Lipovetsky i Serroy que, desposseït l'Art del monopoli de la producció estètica, aquesta última es trasllada d'una manera omnipresent a les diferents esferes de la vida quotidiana, on l'experiència estètica, entesa tant en la seva accepció més transcendent -com a forma elevada de coneixement o plaer sensorial- com en la seva visió més superficial o hedonista, se situa tant en l'elecció de la vestimenta i artefactes tecnològics, com en l'arquitectura, la publicitat o l'urbanisme.
Més concretament afirmen: "El capitalisme artístic no és ja un simple sistema econòmic racional, sinó una màquina estètica que produeix estils, emocions, ficcions, evasions, desitjos, i no només per a una elit social sinó per a tots els consumidors: no cessa de construir universos que són alhora comercials i imaginaris". La conseqüència de tot això és l'aparició d'un consumidor transestètic il·limitat, que consumeix experiències estètiques situades en diferents objectes, productes, imatges, mitjans, espais, etc.
Entre les interessants idees exposades en el llibre, aquesta és potser la contribució més poderosa: establir un concepte d'estètica que travessa els diferents mitjans i suports (transestètica), sense distingir ni estigmatitzar entre formes cultes i formes populars, és, a més d’il·luminador (en un sentit positiu, atès que anteriorment Baudrillard utilitza aquest terme en un sentit una mica diferent), trencador, en la mesura que enderroca barreres disciplinars fortament arrelades en els departaments universitaris. Si bé altres conceptes anteriors com el de cultura visual ja intentaven prioritzar la importància de les imatges en la nostra societat, gairebé mai es traslladava al terreny de l'estètica com a disciplina i tampoc es formulava en termes de teoria social.
A partir d'aquest moment, em declaro i proposo la figura de l'investigador o acadèmic transestètic, com aquell interessat en les formes estètiques, vinculades a la creació, producció simbòlica i experiencial, independentment de qui les produeixi i en quin context, especialment tenint en compte els mitjans socials, la xarxes i tota la producció digital.
I a tall d'exemple de la importància de la producció estètica en la nostra societat m'agradaria ressaltar les contribucions realitzades, aquesta vegada com a acte polític, vehiculat a través dels col·lectius de dissenyadors gràfics (moviments d'alliberament gràfic a Madrid i Barcelona), que es van adherir a diverses candidatures d'origen popular a les eleccions municipals del passat diumenge 24 de maig. Més enllà de la dimensió de comunicació política inherent a aquestes accions, la producció d'imatges al voltant d'alguns candidats va proliferar en un intent d’embellir la política i l'experiència de les ciutats, epicentre d'aquest capitalisme transestètic, que té diferents arestes i punts de vista.
Per a saber-ne més:
Lipovetsky, G .; Serroy, J. (2015). La estetización del mundo: Vivir en la época del capitalismo artístico. Barcelona: Anagrama.
Pagès, R .; Sant Cornelio, G. (2014). "Material conditions of production and hidden romantic Discourses. New media artistic and creative practices". Leonardo Electronic Almanac, 20 (1).
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. Notes sobre un capitalisme transestètic. COMeIN [en línia], juny 2015, núm. 45. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n45.1541
