Els humans tenim una sorprenent capacitat per acumular sabers, per emmagatzemar-los i difondre'ls. La nostra habilitat per compartir informació i la nostra capacitat per emmagatzemar-la són les peces fonamentals de l’engranatge que ha permès i permet la nostra evolució i transformació com a espècie.
El nostre talent per a la invenció de multitud d'eines i sistemes orientats a compartir informació i coneixement ens ha permès desmarcar-nos de les lleis de la selecció natural com a mecanisme bàsic de resolució de problemes que, implacablement, determina l'evolució del món animal i vegetal. Va ser l'Homo sapiens qui va inaugurar la carrera cap a la societat del coneixement i la comunicació.
La nostra herència genètica va ser dissenyada com el primer sistema d'emmagatzematge d'informació i de comunicació que ens va permetre sobreviure als neandertals. En paraules de Sebastià Serrano, “gràcies al desenvolupament del conjunt d'habilitats comunicatives culminades pel llenguatge hem pogut construir un segon patrimoni d’informacions i de sabers molt més àgil, adaptable i d’evolució extraordinàriament més ràpida que el genètic".
La comunicació és el centre de l'evolució humana i de la seva transformació constant. Allò que ens va fer sapiens té a veure amb estar, participar i escoltar els altres per transformar la realitat i a nosaltres mateixos. Tots els sistemes de comunicació humans repliquen, cada vegada amb més potència, la nostra capacitat com a civilització d'expandir i ampliar el que sabem a través del caminar a la recerca dels altres. La nostra espècie resol els seus problemes, o almenys ho intenta, gràcies a la sorprenent, per no dir demencial, capacitat per acumular sabers, per emmagatzemar-los i difondre'ls.
Hem après i desenvolupat una màgica habilitat per codificar una enorme quantitat d'informació més enllà dels nostres cossos. Primer van ser els nostres cervells, després la invenció de l'escriptura, el correu postal, el telègraf, el telèfon, la ràdio o la televisió i, finalment, internet, per citar alguns, dels artefactes que ens permeten acumular informació i, alhora, constitueixen eines de comunicació i intercanvi de capacitats, sabers, xafarderies o coneixement. El nostre esdevenir, la nostra constant transformació i el nostre futur vindran de la mà de la comunicació i la informació. Per què? Doncs perquè la informació i la comunicació és vida. La funció primordial de la informació i la comunicació és la pròpia supervivència i benestar com a espècie allà a l'Àfrica dels nostres avantpassats però, també, a l'Europa del segle XXI.
L'evolució com a espècie s'ha caracteritzat per un augment del temps dedicat a la interacció social, a la comunicació d'informació i de sabers a l'altre i a un mateix. La comunicació és la característica que ens defineix com a espècie perquè la singularitat humana té a veure amb la competència per organitzar, transferir i adquirir informació.
No únicament emmagatzemem informació en objectes com llibres, pintures, pel·lícules o discos durs. També emmagatzemem informació en els altres, en la gent que ens envolta -amics, companys, familiars o desconeguts- que ens recorden qui som, quina hora és o on està el que necessitem. La major part de la informació de què disposem sempre ha hagut d'estar emmagatzemada fora de nosaltres perquè la nostra eficiència per retenir informació és limitada. El nostre domini sobre la informació no és individual, sinó extremadament col·laboratiu i la societat digital no és més que la seva actualització i potenciació. Els actuals mitjans de comunicació social o les diferents xarxes socials en línia evidencien patrons d'intercanvi d'informació que sempre han existit. Un cop conscients dels nostres límits per conèixer per nosaltres mateixos, la història de la humanitat demostra el nostre incansable desig d'inventar dispositius i provocar situacions tecnològiques, socials o culturals cap a l'intercanvi d'informació i coneixement, cap a la connexió amb els altres.
La hipersociabilitat humana succeeix perquè la informació científica, tecnològica o simplement domèstica i quotidiana és un "producte magnífic que fa que valgui la pena que les persones passin temps juntes" sosté Nicholas Wade. La societat digital és l'última expressió del ritual d'intercanvi de béns i d’informació que ens ha fet sapiens oferint-nos majors graus de llibertat per dissenyar els nostres espais comunicatius. Els diferents descobriments tecnològics que caracteritzen la història de la humanitat han tingut, tenen i tindran per objectiu afavorir la nostra sociabilitat, la nostra capacitat per posar en comú informació i coneixement a través de nous espais o energies que potenciïn la comunicació.
Les actuals i futures tecnologies i eines digitals, quàntiques o basades en condensadors de fluzo, et fan més intel·ligent, sí, però, com sentencia Clive Thompson, "únicament si treballes dur i les domines de la mateixa manera que les tecnologies de generacions prèvies necessitaven de la seva pròpia competència" per defensar la llibertat, denunciar la desigualtat o els interessos per a la desinformació o el descrèdit.
Per a saber-ne més:
Bencher, Y. (2006). The Wealth of Networks: How Social Production Transforms Markets and Freedom. New Haven: Yale University Press.
Hermida, A. (2014). Tell everyone: Why we share and why it matters. Canadá: Random House.
Hidalgo, C. (2015). Why Information Grows: The Evolution of Order, from Atoms to Economies. New York: Basic Books.
Paul, R. A. (2015). Mixed messages: Cultural and genetic inheritance in the constitution of human society. Chicago: University Of Chicago Press.
Serrano, S. (1999). Comprendre la comunicació. El llibre del sexe, la poesia i l'empresa. Barcelona: Proa.
Thompson, C. (2013). Smarter than you think. London: Penguin.
Wade, N. (2015). Antes del Alba. Recuperando la historia perdida de nuestros ancestros. Barcelona: Biblioteca Buridán.
Citació recomanada
ARANDA, Dani. Bojos per la comunicació i la informació. COMeIN [en línia], febrer 2016, núm. 52. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n52.1611
